Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
L-cistationina
Bioquímica
Aminoàcid de configuració L, de fórmula HOOCCH(NH2)(CH2)2SCH2CH(NH2)COOH, intermediari en la biosíntesi de la cisteïna, en els mamífers a partir de la metionina, via homocisteïna (transsulfuració).
La concentració de cistationina en el cervell reflecteix la posició d’una espècie determinada en l’escala de l’evolució així, la més gran correspon a l’home, és menor en els antropoides, encara menor en els rosegadors, per exemple, i extraordinàriament petita en els invertebrats
hermafroditisme
Biologia
Presència, en un mateix individu, d’òrgans sexuals masculins i femenins, o bé d’òrgans de reproducció que no presenten la típica característica d’un sol sexe, i capaços de produir gàmetes tant masculins com femenins.
És característic de nombrosos embrancaments i espècies d’invertebrats, entre els quals els platihelmints, els anèllids, els crustacis, els molluscs gastròpodes i els tunicats Segons si els gàmetes masculins es produeixen al mateix temps o alternativament, l’hermafroditisme pot ser simultani o successiu L’autofecundació és excepcional
halibut
Halibut
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, que ateny fins a 2 m de llargària i més de 200 kg de pes; és el més gros dels peixos plans.
El cos és oval i llarguer, i té la mandíbula inferior prominent i els ulls al costat dret Molt golut, s’alimenta d’altres peixos i d’invertebrats bentònics Habita a l’Atlàntic nord, i és d’una gran importància econòmica Hom el pesca a l’arrossegada i al palangre
neotènia
Zoologia
Qualitat que tenen certs animals de reproduir-se quan encara no han acabat el procés de desenvolupament; és a dir, llur aparell reproductor és capaç de funcionar quan els altres òrgans encara són de tipus larval.
Sembla que aquesta qualitat és deguda a un retard evolutiu del desenvolupament somàtic respecte al generatiu, i és influïda tant per l’activitat hormonal com per les condicions ambientals Es presenta en alguns invertebrats, com els tèrmits, la filloxera, i en alguns vertebrats, com els urodels Amblystoma, Necturus i Proteus
Protecció i conservació d’artròpodes
La papallona apollo Parnasius apollo va ser el primer invertebrat protegit a Europa Avui dia està catalogada com a vulnerable per la UICN i, si es confirmen les previsions dels experts amb relació a l’escalfament global, moltes poblacions relictes poden desaparèixer definitivament en un futur no gaire llunyà de les muntanyes més meridionals de la península Ibèrica Roger Eritja Tot i que els invertebrats són el grup més nombrós de tots els organismes vius coneguts aproximadament el 65% i representen el 77% de les espècies animals, no va ser fins el 1976 que aparegué a Espanya el primer…
ureotèlic | ureotèlica
Biologia
Dit de l’animal que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids, l’amoníac dels quals és convertit en urea mitjançant el cicle de l’ornitina.
És un caràcter propi dels vertebrats, els productes d’excreció dels quals es poden difondre lliurement en aquesta forma soluble durant el desenvolupament embrionari, és a dir, els que tenen un desenvolupament més o menys aquàtic peixos elasmobranquis, amfibis, rèptils quelonis i formes vivípares totalment desenvolupades mamífers Els invertebrats aquàtics excreten amoníac
llavió
llavió
Christophe Quintin (CC BY-NC 2.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de 30 cm de llargada.
Té el cos verd, amb tornassols daurats i blaus el cap és groc amb bandes verdes i les aletes alternen el blau, el groc i el verd Presenta un dimorfisme sexual molt acusat És un dels peixos més freqüents i coneguts de les costes rocalloses mediterrànies, a poca profunditat S'alimenta d’invertebrats del fons
guineu
Guineu
(CC0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels quimeriformes, de la família dels quimèrids, que ateny 1 m de llargada.
Presenta el cap subcònic amb la boca ínfera, les aletes pectorals grosses i dues de dorsals, la primera de les quals és porveïda d’un agulló verinòs l’aleta caudal té forma de flagell És unisexual i ovípar Habita fins a 2000 m de profunditat i s’alimenta d’invertebrats bentònics No és comestible
mugílids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels mugiliformes, de cos afusat i robust, de cap pla per la part superior, de llavis carnosos i de dents petites.
Tenen dues dorsals, molt separades La coloració de fons és grisa Les diferents espècies són conegudes amb el nom genèric de llísseres Són peixos de costums pelàgics, molt bons nedadors, que s’alimenten d’invertebrats i d’algues, penetren sovint en aigües salabroses i dolces i tenen una marcada preferència per zones de pollució domèstica i per ports
miliobàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels raïformes, que presenten un disc subromboïdal, aletes pectorals molt desenvolupades en forma d’ala i una cua flagel·liforme més llarga que el disc.
La pell és llisa Habiten els fons sorrencs costaners, s’alimenten d’invertebrats bentònics i són tots vivípars Llur aparició es produí vers la fi del Cretaci, i actualment la família comprèn 4 gèneres i unes 20 espècies repartides per les mars temperades i càlides de tot el món A la Mediterrània hi ha la milana i el bisbe