La papallona apol·lo (Parnasius apollo) va ser el primer invertebrat protegit a Europa. Avui dia està catalogada com a vulnerable per la UICN i, si es confirmen les previsions dels experts amb relació a l’escalfament global, moltes poblacions relictes poden desaparèixer definitivament en un futur no gaire llunyà de les muntanyes més meridionals de la península Ibèrica.
Roger Eritja.
Tot i que els invertebrats són el grup més nombrós de tots els organismes vius coneguts (aproximadament el 65%) i representen el 77% de les espècies animals, no va ser fins el 1976 que aparegué a Espanya el primer llibre vermell dedicat a un grup concret d’artròpodes, els lepidòpters. D’altra banda, com a resultat del desconeixement de la biologia de moltes de les espècies, i també a causa del punt de vista antropocèntric de salvaguardar el que es considera més bonic (sense tenir en compte els estudis científics que demostren el grau d’amenaça i el grau d’interès de les espècies), el primer invertebrat protegit a Europa va ser la papallona apol·lo (Parnasius apollo), a Baviera, l’any 1835.
L’any 1985 va sortir el Libro Rojo de los ortópteros ibéricos, i fins el 1992 no es va publicar la primera obra que recopilava els diferents grups d’invertebrats d’Espanya protegits pels convenis internacionals. L’any 1995, l’Asociación Española de Entomología va començar a preparar unes fitxes (d’acord amb el Manifiesto de Calpe dels entomòlegs espanyols, XII Jornadas de la Asociación Española de Entomología, Alacant, 1993) per a l’elaboració de la futura Llista Vermella d’artròpodes d’Espanya, procés que es va complementar amb la publicació, l’any 2000, de Los artrópodos de la "Directiva Hábitat" en España, d’acord amb l’annex 2 de la Directiva 92/43/CEE i amb el Catálogo nacional de especies amenazadas (Reial Decret 439/1990, de 30 de març) referent a la conservació d’espais naturals i de la flora i la fauna silvestres (Llei 4/1989, de 27 de març). El resultat va ser la proposta de protecció de 112 espècies, que incloïa una espècie compresa en el conveni de Berna i vuit en la Directiva Hàbitats.
L’Atles dels ortòpters de Catalunya i llibre vermell (2006) és el primer llibre editat al Principat que, a banda de revisar un grup d’artròpodes, té en compte la protecció de les espècies amenaçades i el seu hàbitat. Per a aquest i altres grups d’invertebrats, el Ministeri de Medi Ambient ha publicat el Libro Rojo de los invertebrados de España (2006) i Los artrópodos de la "Directiva Hàbitat" en España (2000).
Paral·lelament, l’aprovació de la Directiva 92/43/ CEE, coneguda com a Directiva Hàbitats, va afavorir la creació de la Xarxa Natura 2000. L’objecte de la Xarxa era contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estats membres. La Xarxa Natura 2000 divideix el territori en 6 regions biogeogràfiques, de les quals només l’alpina i la mediterrània són presents als Països Catalans. S’hi inclouen les Zones Especials de Conservació (ZEC), proposades pels estats membres, que han de conduir a ser classificades com a Llocs d’Importància Comunitària (LIC). Les primeres propostes de LIC es van fer per comunitats autònomes: a Catalunya n’hi havia 64 (amb una superfície de 674.443 ha; el 21% del territori), a les Illes Balears, 29 (88.007 ha; el 17,6% del territori), i al País Valencià, 39 (396.588 ha; el 17,1% del territori). La protecció dels hàbitats és fonamental, perquè, si es destrueixen, encara que per llei es protegeixin les espècies, els resultats són igualment negatius.
A Catalunya, amb la creació, el 1992, del Pla d’Espais d’Interès Natural a Catalunya (PEIN) (decret 328/1992, de 14 de desembre), es posaven les bases per a la protecció de diferents espais naturals (actualment, 165 espais, amb una superfície de 960.102 ha, és a dir, el 30% del territori), i en l’annex 4 del Pla figuraven una sèrie d’espècies d’artròpodes clau per al pla de protecció.
El resultat dels diferents treballs efectuats sobre la protecció d’artròpodes a Espanya va ser l’elaboració, el 2006, del Libro Rojo de los invertebrados de España. El llibre recull 272 espècies amenaçades, la majoria de les quals corresponen a artròpodes, que ocupen una gran diversitat d’hàbitats: medis aquàtics, matoll mediterrani, etc. Actualment, i en la mateixa línia, s’està finalitzant la confecció de l’Atlas de los invertebrados amenazados de España.
L’any 2006, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va publicar l’Atles dels ortòpters de Catalunya i llibre vermell, el qual, com indica el títol, recull totes les espècies d’ortòpters conegudes a Catalunya i esmenta les que estan en perill, a més d’explicar les mesures que cal prendre per a preservar-les i conservar també el seu hàbitat. El mateix any, la Institució Catalana d’Història Natural va publicar a la web el document Invertebrats que requereixen mesures de conservació a Catalunya, document que recull un total de 106 espècies, 89 de les quals són artròpodes; l’objectiu del treball era confeccionar una llista d’invertebrats que cal tenir en compte en un futur decret de protecció d’invertebrats de Catalunya.
Fins a l’actualitat, la tasca realitzada en la protecció dels artròpodes ha estat molt important i representa un gran avenç amb relació a la realitat existent l’any 1990. Encara queda, però, molta feina per a fer abans no s’assoleixin els objectius desitjats.