Resultats de la cerca

Com a actor creà un personatge d’aparença impertorbable i beneita, entre la candidesa i el cinisme The Cameraman , Steamboat Bill jr , 1928 Com a director evidencià un admirable sentit del ritme i de la construcció dramàtica dels films Cops 1922, Our Hospitality 1923, The Navigator 1924, Go West 1925, The General 1927, on també intervingué com a actor L’aparició del cinema sonor inicià la seva decadència, però encara tingué actuacions molt destacades en alguns films Limelight , 1952

Arrelà al cinema amb A Girl in Every Port 1927 encarnant el tipus eròtic de l’època a l’europea Especialment famosa amb motiu de The Canary Murder Case 1929 sobretot pel vestuari dissenyat per Travis Banton, excellí a Die Büchse der Pandora ‘La caixa de Pandora’, 1929, a Das Tagebuch einer Verlorenen ‘Diari d’una noia perduda’, 1929 i a Prix de Beauté 1930 Escriví l’autobiografia Lulu in Hollywood 1982

Passà tota l’adolescència a Chicago i es donà a conèixer amb A Street in Bronzeville 1945, de caire autobiogràfic Amb Annie Allen 1949, recull de poemes que reflecteixen la creixença d’un infant en un barri negre de Chicago, fou la primera dona negra que guanyà el premi Pulitzer 1959 Altres reculls són The Bean Eaters 1960, In the Mecca 1968, To Disembark 1981 i Children Coming Home 1991 També és autora de la novella Maud Martha 1953, on combina poesia i humor, les autobiografies Report on Part One 1972 i Report on Part Two 1995, i llibres per a infants Bronzeville Boys and…

Estudià música a la Universitat de Wichita i després amplià la seva formació a Nova York, on debutà com a Zúñiga Carmen amb la New York City Opera el 1973 Especialitzat en papers mozartians, destacà en òperes com Les noces de Fígaro o Don Giovanni , obra aquesta darrera que el 1987 enregistrà sota la direcció de H von Karajan També interpretà papers rossinians en diverses ocasions El 1984 cantà Rinaldo GF Händel al Metropolitan de Nova York i a partir d’aleshores inicià una intensa carrera que l’ha dut a actuar als principals teatres d’òpera internacionals, a més de realitzar nombrosos…

Estudià música a la Juilliard School de Nova York i posteriorment amplià la seva formació a Stuttgart Entre el 1954 i el 1962 actuà en diversos teatres operístics alemanys -Mainz, Stuttgart i Karlsruhe- i aquest darrer any fou contractat com a membre de la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, on abordà els principals papers de baríton, fins el 1999 Estrenà òperes de HW Henze Der junge Lord i A Reimann Melusine a Schwetzingen, el 1965 i el 1971 respectivament Interpretà amb gran èxit els grans papers de baríton d’òperes de WA Mozart i CM von Weber El 1987 participà en l’estrena d'…

Després de ser pianista i arranjador per a formacions de ball i teatre, el 1941 fundà la seva pròpia orquestra, que de seguida atragué l’atenció pel seu gran so i la seva precisa execució A partir del 1945, amb Pete Rugolo com a arranjador, se situà entre les més populars, tot creant el seu propi corrent de jazz progressiu Kenton dirigí big bands de format convencional Stan Kenton in Hi-Fi , 1956, però també pogué dur a terme projectes amb formacions augmentades amb trompes i corda, fins a arribar en ocasions a quaranta-tres músics, com en el cas de la interpretació de City of Glass de Bob…

El 1937 collaborà amb l’orquestra de Jay McShann i, posteriorment, amb les d’Earl Hines i Billy Eckstine Al principi dels anys quaranta fou el capdavanter del moviment bop , que revolucionà el jazz Les seves improvisacions, caracteritzades per un fraseig vertiginós i abrupte que se superposa a un ritme d’accentuacions irregulars i a una estructura harmònica complexa, foren un model a seguir per les generacions dels jazzmen moderns El 1947 formà un quintet amb MDavis i MRoach i, posteriorment, collaborà amb l’orquestra de Machito i amb conjunts de corda La seva influència és comparable a la…

Estudià a Harvard i a París, amb N Boulanger 1925, on l’influïren Satie i el Grup dels Sis Utilitzà harmonies diatòniques amb molt poques dissonàncies De les seves obres destaquen les òperes Four Saints in three Acts 1934, The Mother of us all 1947 i Lord Byron 1968, i una Missa pro defunctis 1959 Exercí també com a crític i musicòleg American Music since 1910 , 1971

Descobrí el monofosfat cíclic d’adenosina AMPc i demostrà el seu paper en el mecanisme d’acció química de les hormones teoria del segon missatger l’hormona primer missatger activa el sistema d’adenilciclasa de la superfície cellular això determina la producció d’AMPc a l’interior, el qual segon missatger activa l’enzim responsable de l’efecte final Rebé el premi Nobel de medicina el 1971

Màxim producte del star-system dels anys trenta, actuà als films Hell’s angels 1930, Platinum blonde 1931, The Girl from Missouri 1934, China Seas 1935 i Saratoga 1937