Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
cicloserina
Farmàcia
Química
Antibiòtic produït pel Streptomyces gariphalus
.
És emprat com a antimicrobià i contra el bacil de Koch quan presenta resistència als tuberculostàtics majors Els seus efectes secundaris són fer venir son, produir confusió mental i de vegades convulsions
annexitis
Patologia humana
Inflamació dels annexos, és a dir, dels ovaris i de les trompes uterines, originada per diversos gèrmens provinents de certs contactes sexuals, o per infeccions subsegüents a avortaments o a parts.
Quan la infecció és causada pel bacil de Koch, hom parla d' annexitis tuberculosa Un tractament amb antibiòtics escaients pot eliminar l’annexitis, però a vegades cal recórrer a la intervenció quirúrgica La infecció pot afectar altres òrgans pelvians i el peritoneu, i ocasionar una pelviperitonitis
Shibasaburo Kitasato
Biologia
Bacteriòleg japonès.
Format a l’escola alemanya de Koch i collaborador de Behring, intervingué en l’obtenció dels primers sèrums antitetànic i antidiftèric Descobrí, al mateix temps que Yersin, el bacil de la pesta Al Japó fou creat, en honor seu, l’institut Kitasato, dedicat a l’estudi de les malalties infeccioses
micobacteri
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels actinomicetals, de la família de les micobacteriàcies, format per bacteris grampositius, immòbils i aerobis.
Inclou espècies sapròfites del sòl i dues espècies patògenes el bacil de Koch és l’agent causal de la tuberculosi, i el bacil de Hansen ho és de la lepra Els micobacteris es distingeixen dels altres bacteris perquè presenten alcoholoacidoresistència La majoria de micobacteris habiten en el sòl, on són importants perquè destrueixen la matèria orgànica
Richard Pfeiffer
Biologia
Bacteriòleg polonès.
Estudià a Berlín fou deixeble de Koch i més tard professor a Königsberg 1899 i Breslau 1909-25 Descobrí les endotoxines i el fenomen de la bacteriòlisi in vivo , conegut amb el seu nom Posà en pràctica nous mètodes d’immunització i ha donat nom a un bacil que ell considerà erròniament com el productor de la grip
Selman Abraham Waksman

Selman Abraham Waksman
© Fototeca.cat
Biologia
Microbiòleg ucraïnès naturalitzat nord-americà.
Féu estudis sobre els microorganismes del sòl i descobrí l’estreptomicina, substància extreta de Streptomyces griseus , que s’ha revelat eficaç contra microorganismes que no podia combatre la penicillina, com el bacil de Koch per això s’ha convertit, des dels anys quaranta, en el tractament fonamental de la tuberculosi Waksman rebé el premi Nobel de medicina l’any 1952, com a reconeixement d’aquesta descoberta
reacció de Mantoux
Injecció intradèrmica d’una dosi exacta de solució de tuberculina de concentració determinada.
És un mètode per a conèixer la sensibilitat del subjecte a la tuberculina La reacció positiva es manifesta al cap de 48-72 hores com una zona d’induració superior a 10 mm de diàmetre entorn del lloc d’injecció, la qual cosa indica que hi ha o que hi ha hagut contacte de l’individu amb el bacil de Koch, però no vol dir necessàriament que pateixi de tuberculosi
Christiann Eijkman
Metge neerlandès.
Deixeble de Robert Koch, dirigí les seves investigacions cap als camps de la bacteriologia i de l’anatomia patològica Descobrí les causes productores del beri-beri, estudis que forniren les bases per al descobriment d’una sèrie de vitamines i la comprensió del caràcter de les malalties degudes a deficiències en la nutrició El 1929 compartí el premi Nobel de medicina amb sir Frederick Hopkins per les seves investigacions sobre vitamines
Suzanne Lautenbacher
Música
Violinista alemanya.
Estudià a la Hochschule für Musik de Munic i es perfeccionà amb el violinista Henryk Szeryng Desenvolupà una important carrera de concertista internacional, com a solista i com a intèrpret de música de cambra Formà part del Trio Bell’Arte amb Ulrich Koch viola i Thomas Blees violoncel Enregistrà obres de cambra de F Mendelssohn i F Schubert, i concerts de JS Bach i JN Hummel Fou professora a la Hochschule für Musik de Stuttgart
Edward Jenner
Metge anglès, deixeble de Hunter.
Preocupat per la verola, posà en pràctica l’antic sistema oriental de la inoculació usant limfa de grangers afectats pel cow-pox malaltia de les vaques Aquesta mesura preventiva salvà la vida, des del 1796, a moltes persones contagiades de verola i fou l’origen de la vacunació , que ha estat emprada amb èxit contra moltes altres malalties infeccioses Pasteur, Koch, Ferran, etc Els resultats a les 23 primeres vacunacions foren comentats per Jenner en el seu llibre Inquiry into the Cause and Effects of the Variolae Vaccinae 1798