El que cal saber de la tuberculosi pulmonar

  • La tuberculosi pulmonar, anomenada també antigament tisi o fímia, és la forma de presentació més comuna de la tuberculosi, malaltia infecciosa causada pel bacil de Koch o Mycobacterium tuberculosis.
  • Si bé la tuberculosi pulmonar ha estat una causa important de mortalitat abans de l’aparició dels antibiòtics, actualment aquesta malaltia es pot guarir del tot si es tracta de la manera adequada.
  • La tuberculosi pulmonar es contagia habitualment a través de les gotetes de saliva expel·lides en parlar o tossir per una persona que pateix de la malaltia i que no efectua encara cap tractament o bé l’acaba de començar.
  • Per tal d’evitar el contagi de la tuberculosi pulmonar, pot ésser útil que les persones que pateixen d’aquesta malaltia es tapin la boca amb una màscara quan estiguin amb altres persones durant el primer període de tractament. Tanmateix, però, aquesta precaució és innecessària quan el tractament ja ha començat a ésser efectiu, en general al cap d’unes dues setmanes d’haver-lo iniciat, ja que la persona que n’és afectada no expel·leix amb la saliva microorganismes actius.
  • La prova de la tuberculina, efectuada a través de la inoculació en la pell d’un filtrat de cultiu del bacil de Koch, indica, quan és positiva, que la persona que se sotmet a la prova ha estat infectada en algun moment de la seva vida per aquest germen, però no significa necessàriament que en pateixi.
  • La majoria de les persones que han estat infectades pel bacil de Koch no arriben a patir d’una tuberculosi pulmonar, perquè llur sistema immunitari evita el desenvolupament de la malaltia.
  • Convé de consultar el metge si es produeixen símptomes com ara una tos persistent, febre poc alta i suors i esgarrifances que es presenten sobretot de nit, perquè aquests símptomes poden correspondre a una tuberculosi pulmonar que requereix un tractament oportú.
  • L’expulsió de sang en tossir pot ésser un símptoma de tuberculosi pulmonar, però també es pot presentar en moltes altres malalties de l’aparell respiratori. De totes maneres, quan es presenta expectoració de sang sempre s’ha de consultar el metge de seguida per tal d’aclarir-ne la causa i determinar el tractament adequat.
  • Temps enrere, una complicació freqüent de la tuberculosi pulmonar era la formació de grans cavernes o cavitats als pulmons, però actualment aquest procés es pot evitar seguint un tractament precoç.
  • L’única mesura eficaç en el tractament de la tuberculosi pulmonar és la quimioteràpia, és a dir, l’administració de diversos antibiòtics, durant un període de temps prolongat, habitualment no inferior als sis mesos. El tractament s’ha de mantenir d’una manera rigorosa durant tot el temps indicat, fins i tot encara que els símptomes desapareguin, per tal d’evitar les recaigudes.
  • Les cures climàtiques, tan populars en altre temps, permeten el repòs del malalt i n’afavoreixen l’aïllament, però no influeixen sobre l’evolució del trastorn.
  • En una radiografia de tòrax practicada rutinàriament en una revisió mèdica es poden detectar lesions corresponents a una tuberculosi pulmonar que no havien provocat símptomes, però que de vegades cal tractar per a evitar el desenvolupament d’aquesta malaltia.
  • Les persones que han estat en contacte amb un malalt de tuberculosi pulmonar han de consultar el metge perquè de vegades és convenient d’administrar, d’una manera preventiva, medicaments tuberculostàtics, per tal d’evitar de patir d’aquesta afecció.