Resultats de la cerca

Aquesta tecnologia aprofita els sistemes utilitzats en la illuminació pública, per bé que ha hagut de resoldre el problema de l’encesa —que en aquestes làmpades no és instantània—, cosa que als cotxes s’aconsegueix mitjançant l’aplicació d’un elevat camp elèctric capaç d’ionitzar els gasos, d’un voltatge de 15 kV Al cap d’alguns millisegons d’alimentar la làmpada amb aquesta tensió, i amb la làmpada ja encesa, es commuta a una alimentació normal de 12 volts

El fugat, d’extensió molt variable però que no acostuma a assolir el grau d’expansió que presenta una fuga, pot trobar-se en les seccions de desenvolupament de la forma sonata J Brahms Sextet núm 2 , opus 36, IV Poco allegro , compàs 52 i següents, en els rondós WA Mozart Quintet de corda , KV 614, IV Allegro , compàs 113 i següents, o en els moviments lents L van Beethoven Simfonia número 3, 'Heroica', op 55, II Adagio assai , compàs 114 i següents

Tonicalització / WA Mozart Sonata KV 283, I Allegro fragments © Fototecacat/ Jesús Alises A diferència de la dominantització i la subdominantització , en què els trets morfològics tenen un paper important, la tonicalització necessita que l’acord que ha d’esdevenir tònica sigui estable i, per tant, que no tingui "marques" com es podrien considerar la 7a m en la dominant i la 6a afegida en la subdominant, per exemple La tonicalització, doncs, depèn especialment del joc sintàctic i se’n poden considerar dos tipus tonicalització passiva i tonicalització activa La tonicalització…

Si bé en aquestes obres se sol combinar aquesta lingüística amb altres llenguatges de tall més líric i expressiu provinents del món de l’òpera, la presència d’aquest fa pensar en una voluntat expressiva d’entroncar amb una tradició coral pretèrita pel fet d’aplicar aquest llenguatge contrapuntístic majoritàriament als passatges corals La Gran missa en do menor , KV 427, de WA Mozart n’és un dels paradigmes més reeixits, encara que els precedents es troben ja en la Missa en si menor , BWV 232, de JS Bach

La Simfonia concertant en mi M per a violí i viola, KV 364, de WA Mozart, i el Grand duo concertant per a clarinet i piano, de CM von Weber, en són dos exemples representatius D’altra banda, abans de l’establiment definitiu del quartet de corda a l’opus 9 de FJ Haydn, s’anomenava quartet concertant la disposició instrumental de solista i tres instruments acompanyants L van Beethoven feu imprimir a la portada de la seva Sonata a Kreutzer per a violí i piano, " scrito in uno stilo molto concertante, quasi come d’un concerto "

Començà a rebre lliçons de piano a cinc anys i estudià, a l’Acadèmia Marshall de Barcelona, amb Alícia de Larrocha A onze anys estrenà una partitura de XMontsalvatge i dos anys després féu el seu debut, amb el Concert KV 271 , de Mozart, al costat de l’Orquestra de Cadaqués, dirigida per sir Neville Marriner La seva precoç trajectòria concertística l’ha portada a tocar en algunes de les sales més importants d’Europa, sota la batuta de directors com Vladimir Ashkenazy, Christopher Hogwood o Tamás Vásáry També ha practicat la música de cambra amb formacions com el Takács i el…

En el seu origen hi ha la sonata en trio barroca -la qual demanava normalment quatre intèrprets, ja que la part de continu era a càrrec d’un instrument de corda greu i un de teclat, a més de dos instruments més aguts- i el concert per a teclat i orquestra -que admetia interpretacions de cambra, amb un sol instrument per a cada part de corda- A mitjan segle XVIII, entre les obres més destacades del gènere sobresurten les de J Schobert, en les quals sovint els instruments de corda figuren encara com a parts ad libitum D’acord amb la tradició de la música per a piano o un altre instrument de…

Aquesta acceleració, que no sempre comporta la presència del terme italià, és un procediment conclusiu que precipita el final i alhora el converteix en el punt climàcic L' stretto , també anomenat stretta en catala ’estreta', és característic dels finals collectius d’actes operístics WA Mozart Les noces de Fígaro , KV 492, final de l’acte 2n, Prestissimo , en particular d’obres italianes G Rossini El barber de Sevilla , final de l’acte 1r, però també és present en la música instrumental L van Beethoven Simfonia núm 5 , opus 67, IV Allegro B Britten Sinfonietta , opus 1,…

Fou alumne del Conservatori de Ginebra i posteriorment es traslladà a París, on es perfeccionà amb Olivier Messiaen Membre de l’Orquestra de la Tonhalle de Zuric a partir del 1956, posteriorment en fou oboè solista Els seus interessos musicals s’encaminaren cap a la música antiga A més a més d’esdevenir un excellent intèrpret de flauta de bec, fundà l’Ensemble Ricercare El 1964 començà a impartir classes d’oboè barroc a la Schola Cantorum de Basilea i posteriorment també feu classes de flauta de bec al Conservatori de Zuric Enregistrà el Concert per a oboè KV 314 de WA Mozart…

La rigidesa depèn de la distribució del potencial tot al llarg de la cadena, ja que és funció de la capacitat pròpia de cada element entre les armadures, de la capacitat de cada armadura respecte a terra i de la capacitat de la mateixa armadura en relació amb la línia Aquestes capacitats varien segons els tipus d’elements emprats i segons la disposició del muntatge Atès que resulta molt difícil de poder aconseguir una distribució uniforme del potencial tot al llarg de la cadena, cosa que representaria una pèrdua de rigidesa als extrems de les cadenes, hom posa uns dispositius en forma de…