Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
hematopoesi
Biologia
Procés de formació, maduració i lliurament a la sang de cadascun dels corpuscles sanguinis.
De les diferents teories sobre l’hematopoesi, la més acceptada actualment és la que explica l’existència d’una cèllula mare hemocitoblast de la qual provenen les sèries blanca i vermella eritròcits, granulòcits, etc En el període embrionari, els eritròcits es formen primerament a partir del mesènquima i després al fetge, a la melsa i als ganglis limfàtics Acabada la gestació la medulla òssia comença a produir eritròcits i el fetge s’atura En la fase adulta, la medulla òssia és el centre més important de l’hematopoesi Aquí es formen els eritròcits, els granulòcits, les plaquetes i els monòcits…
Rolf M. Zinkernagel
Medicina
Metge suís.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Basilea, s’especialitzà en immunologia, camp en el qual desenvolupà importants recerques a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtin de Canberra, en collaboració amb PDoherty 1973-75 Posteriorment treballà en el departament d’immunologia de l’Institut d’Investigació de la Clínica Scripps de la Jolla Califòrnia fins el 1979 Des d’aquest any és professor del departament de patologia experimental i director de l’Institut d’Immunologia Experimental de la Universitat de Zuric Compartí amb PDoherty el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1996 pels…
pleocitosi
Patologia humana
Augment de cèl·lules, especialment augment de limfòcits en el líquid cefalorraquidi.
factor transferidor
Medicina
Extret dialitzable de limfòcits amb capacitat de transferir la immunitat cel·lular.
S'ha emprat en malalties deficitàries de la immunitat cellular, malalties víriques cròniques, candidiasis de pell i mucoses, lepra lepromatosa i neoplàsies els resultats no són prou concloents i han estat de difícil interpretació
sistema limfàtic

El sistema limfàtic
© IDEM
Biologia
Conjunt de vasos, ganglis i òrgans limfàtics que, distribuïts per tot el cos, drenen el líquid extracel·lular (limfa).
Té una doble funció mantenir la proporció adequada de líquids i substàncies orgàniques en l’espai intercellular dels teixits i actuar com a sistema de defensa contra les infeccions La limfa circula pels vasos limfàtics, que en alguns punts formen unes dilatacions, els ganglis limfàtics, on es produeixen limfòcits, cèllules relacionades amb el sistema immunitari En els ganglis també es destrueixen substàncies de rebuig i bacteris A través dels conductes limfàtics, la limfa es recull en el conducte toràcic, des d’on és abocada al corrent sanguini a les venes subclàvies, a la base del coll La…
col·lagenosi
Patologia humana
Denominació genèrica de determinades malalties del col·lagen o del teixit connectiu, anomenades també connectivopaties.
El terme aplega un conjunt d’entitats patològiques diferents que presenten uns trets comuns, com és ara que són malalties adquirides, d’etiologia desconeguda, en la patogènia de les quals participen d’una manera diversa factors immunològics, com els complexos immunes i els autoanticossos segurament a causa d’una pèrdua de l’activitat supressora dels limfòcits T, factors infecciosos virals i factors genètics predisposats L’afectació del teixit connectiu, distribuït arreu de l’organisme, confereix a aquestes malalties un abast potencialment sistèmic que determina una colla de manifestacions…
leucòcit
Biologia
Nom genèric d’un conjunt polimòrfic d’elements que integren la sang.
Els leucòcits són anomenats també glòbuls blancs Procedeixen, segons el tipus, de la medulla òssia, del teixit limfàtic o del sistema reticuloendotelial La quantitat d’aquests elements a la sang oscilla entre els 4 000 i els 10 000 elements per mm 3 A diferència dels glòbuls vermells i de les plaquetes, els leucòcits són les úniques cèllules veritables de la sang, puix que tenen membrana, protoplasma i nucli Llur missió és la lluita contra els agents nocius Es classifiquen en granulòcits dividits en neutròfils , basòfils i eosinòfils , tots ells nuclears i amb funcions de fagocitosi,…
Malaltia autoimmunitària
Patologia humana
Definició Es consideren malalties o trastorns autoimmunitaris algunes alteracions orgàniques de molt diversos tipus produïdes per una fallada del sistema immunitari, que anòmalament desencadena una resposta immunitària errònia elaborant anticossos capaços d’atacar elements constituents del propi organisme com si es tractés d’agents estranys nocius Causes L’origen íntim d’aquests trastorns no es coneix amb exactitud, per bé que se n’han pogut establir algunes pautes Hom considera que són deguts a una fallada en el mecanisme de tolerància, gràcies al qual normalment el sistema immunitari no…
Mecanismes de defensa orgànica
Patologia humana
L’organisme humà disposa de diversos recursos per a defensar-se dels microorganismes nocius que constantment arriben per múltiples vies fins a la seva superfície o que fins i tot penetren al seu interior amb l’aire, els aliments o les ferides que pugui tenir Aquests mecanismes es detallen en el capítol 14, que correspon al sistema immunològic, de manera que en aquest apartat només hi farem una breu referència En primer lloc, cal tenir en compte que l’organisme disposa d’una immunitat inespecífica, que intenta d’impedir l’ingrés dels gèrmens, o bé intenta d’inactivar-los o destruir-los abans…
James Patrick Allison

James Patrick Allison
© UC Berkeley
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Graduat en biologia 1969 i doctorat en microbiologia 1973 per la Universitat de Texas, a Austin, en 1974-77 feu recerca postdoctoral a la Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla, Califòrnia Posteriorment la seva carrera científica i docent s’ha desenvolupat sobretot a les universitats de Texas 1977-85, Califòrnia Berkeley 1985-2004 i al centres Weill Cornell Medicine de Nova York i Howard Hughes Medical Institute de Maryland 2004-12 Des d’aquest any ocupà la càtedra d’immunologia al MD Anderson Cancer Center Pioner de la immunoteràpia, en els seus estudis sobre la proteïna CTLA-4…