Resultats de la cerca

Estudià a Llotja, al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Escola Superior dels Bells Oficis De les seves activitats inicials cal destacar la seva tasca de crític d’art a La Veu de Catalunya  i la fundació de l’ Agrupació Courbet El 1917 feu el primer viatge a París, becat per la Mancomunitat de Catalunya El 1922 fou nomenat secretari de l’Escola dels Bells Oficis, càrrec que exercí fins el 1924, que es traslladà a París Dotat d’una gran senzillesa i simpatia personal, té un anecdotari riquíssim, que constitueix un retaule viu d’aquell període És decisiu el seu paper en el desenvolupament de la…

Catedràtic d’ensenyament tèxtil a l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, més tard fou director de l’Escola d’Indústries Tèxtils de Barcelona Independentista, fou diputat per la Mancomunitat, s’afilià a Acció Catalana i, processat per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià el 1923, a París Dugué a la Societat de les Nacions un document, en nom d’un gran nombre de diputats catalans, defensant els drets de Catalunya Establert a Buenos Aires, el 1925 el govern argentí li encarregà un projecte d’escola d’indústries tèxtils i tints Autor d' El moment actual polític de Catalunya 1928,…

Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions particulars, al Museu del Casal…

Format a Sant Carles Residí un quant temps a Rio de Janeiro Tècnicament molt depurat, la seva obra, en la qual destaquen els temes de moros i les marines, assolí un important èxit internacional al seu temps i modernament ha estat revalorada, especialment en el món de les subhastes i del comerç artístic El Museu de Belles Arts de València conserva la seva Valenciana plorant

Llicenciat 1960 i doctor 1968 en història per la Universitat de Barcelona, fou deixeble tardà de Jaume Vicens i Vives i collaborador de Jordi Nadal Cursà un postgrau a l’École des Hautes Études de la Sorbonne a París 1960-61, on fou deixeble de Pierre Vilar En retornar inicià la seva tasca docent a la Universitat de Barcelona 1961-66 El 9 de març de 1966 donà suport a la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona SDEUB a la sala d’actes del convent dels Caputxins de Sarrià, que acabà amb l’assalt policial conegut com la Caputxinada De resultes d’això, fou…

Assistí a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans En collaboració amb R Albert, publicà Parlaments a les Corts Catalanes 1928 Més tard, promogué els apèndixs especials sobre legislació i jurisprudència del Principat —corresponents als anys de la Catalunya autònoma—, de l' Enciclopedia Jurídica Española , la qual codirigí amb el seu pare, Josep Gassiot i Magret Olot, Garrotxa 1883 — Barcelona 1963 Aquest, coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña 1962

Collaborà en De Tots Colors 1908 i Ideari 1929, de Barcelona, i en L’Avi Muné , de Sant Feliu de Guíxols Publicà l’entremès còmic Coincidències 1908, la novella La malalta 1911 i els reculls de poemes A l’ombra del camí 1924 —amb pròleg d’Ignasi Iglésias— i L’íntim refugi 1954

Estudià, a Barcelona, a l’Escola Normal i a Llotja El 1908 es casà amb Manuel Serra i Moret , i collaborà amb ell a Pineda Deixebla de Rossend Serra i Pagès , es dedicà amb entusiasme a l’estudi del folklore català Compilà cançons i rondalles populars i publicà, a més d’estudis en diverses revistes, el recull  Petit aplec d’exemples morals 1906 La seva obra més important és el recull El cançoner de Pineda 1931 Deixà inèdit El rondallari de Pineda Com a narradora publicà Monòlegs per a infants 1918 i collaborà amb narracions breus a Feminal 1907-11 Alguns dels seus escrits foren recollits al…

Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on és professor titular des del 1980, i es doctorà el 1995 Com a arquitecte treballa en collaboració amb Francesc Hereu 1974-2000 i des del 2004 en el seu estudi d’arquitectura i ha publicat  Arquitectes en el paisatge 1999,  El orden frágil de la arquitectura 2001, premi especial de doctorat 1996 i premi Archítesis 2000,  Invitació a l’arquitectura 2002,  Girona Anatomia de la ciutat històrica 2003,  Forma y consistencia 2007 i  Entre tècnica i enigma 2015 Entre altres distincions, ha estat guardonat amb el…

Llicenciada en història per la Universitat de Barcelona 1953 Fou professora ajudant a la UB i catedràtica d’institut Collaborà en la revista Estudios de Historia Moderna , dirigida pel seu mestre Jaume Vicens i Vives, on publicà l’article “El p Antonio Vicent SI 1837-1912 Notas sobre el desarrollo de la acción social católica en España” núm 4, 1954, i en l’ Índice Histórico Español Escriví vint-i-una biografies d’industrials i polítics catalans del segle XIX, que foren publicades en l’obra de Vicens i Vives Industrials i polítics del segle XIX 1958 La seva feina principal se centrà, també,…