Resultats de la cerca

De jove milità a la CNT Intervingué en les vagues del 1918 i s’hagué d’exiliar Tornà a Barcelona el 1919 El 8 de març de 1921, a Madrid, intervingué, amb Pere Mateu i Cusidó i Lluís Nicolau i Fort, en l’assassinat del president del govern espanyol, Eduardo Dato, com a represàlia per la persecució dels sindicalistes de Catalunya Refugiat a l’URSS, es posà al servei del partit comunista soviètic El 1924 passà a Mèxic, i durant tres anys participà en l’organització dels moviments comunistes a l’Amèrica Llatina Pel juny del 1931 tornà a Barcelona, on s’ocupà de l’organització del Partit Comunista…

Participà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid El 1882 anà pensionat a Roma i després residí dos anys a Buenos Aires Des del 1891 fou professor a l’Escuela de Bellas Artes de Granada És autor del monument al general Narváez, a Loja, de dos apòstols a San Francisco el Grande, de Madrid, i d’altres estàtues monumentals

Pertangué a l’arma d’infanteria Comandant i professor d’estratègia a l’acadèmia de Toledo en començar la guerra civil, es mantingué fidel a la república Participà en la batalla d’Illescas octubre del 1936 i durant el setge de Madrid fou nomenat pel general Miaja cap del seu estat major Ocupà el mateix càrrec a l’estat major central Prengué part en la campanya de Catalunya amb el grau de general Exiliat, fou instructor de l’acadèmia militar de Cochabamba 1943 i el 1958 li fou permès el retorn a Espanya Publicà Culminación y crisis del imperialismo 1955, Alerta los pueblos 1939, Así fue la…

Féu el curtmetratge Concierto en el Prado i els llargsmetratges La espera 1956 i Laia 1970, aquest basat en la novella de Salvador Espriu

Estudià lleis i obtingué el peritatge agrícola 1875 Fou un dels fundadors a València de Lo Rat-Penat 1878, entitat de la qual fou secretari general Escriví Constantino Llombart Apuntes biográficos 1879 i fundà 1884 i dirigí el setmanari satíric La Traca

Féu descobriments arqueològics interessants a la comarca del Camp de Túria i collaborà en les activitats del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Publicà diversos estudis, entre els quals Algunes notes sobre l’arqueologia en el terme i poble de Nàquera, Història de l’antic Regne de València per a ús de les escoles , etc

Exercí com a inspector de la companyia de vapors Correos de Cuba 1899-1902 Afeccionat al periodisme, el 1903 entrà a la redacció de la revista comercial llatinoamericana editada a Barcelona El Mercurio , i a partir del 1919 en fou nomenat director Presidí la cambra de comerç espanyola a Tànger 1897-99, l’Associació de Periodistes de Barcelona 1915-1920, la Casa d’Amèrica 1919-1924 i la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona 1921-1926 Home emprenedor en el món comercial, formà part de diverses entitats, la Comissió Permanent de la Junta Nacional del Comercio de Ultramar i l’Instituto de…

Fou associat de jove als negocis del seu pare Josep Safont i Casarramona , de qui heretà tots els béns el 1841 Anà a Madrid el 1830 Un dels seus negocis més importants fou l’arrendament a l’estat del paper segellat entre el 1841 i el 1846 per això feu gran amistat amb J de Salamanca, amb qui collaborà en la construcció del ferrocarril d’Aranjuez El 1844 comprà l’antic palau de Monteleón i hi installà una de les millors foneries metallúrgiques del seu temps, on treballaven 95 obrers fixes i molts d’eventuals Explotà una mina de ferro a la província de Toledo Pel mateix temps creà una casa de…

Dibuixant i grafista, després de dirigir l’escenografia d’ Una mujer en un taxi 1944, Joan Josep Fogués, Ignasi F Iquino el contractà el 1950 per a exercir d’escenògraf als seus estudis amb obres com Almas en peligro 1951, Antonio Santillán El sistema Pelegrín 1951, El Judes 1952 i Buen viaje, Pablo 1959, tots tres d’Iquino i La canción del penal / Un balle suffit 1954, Jean Sacha i Joan Lladó El mateix Iquino li facilità el salt a la direcció amb La montaña sin ley 1953 i el documental Barcelona gran ciudad 1954, seguits de Sitiados en la ciudad 1955 i les comèdies Botón de ancla en color…

Estudià a Llotja, a Barcelona, on més tard fou professor de dibuix El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863 Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos amb Francesc Miralles, 1852, Arte de armonizar los colores 1858, Breves apuntes sobre el curso de teoría y práctica del tejido 1872 i altres tractats