Resultats de la cerca

Prengué el nom de la vila de Luna, després de la seva conquesta per Bacalla mort el 1094, i n'obtingueren la senyoria en temps de Sanç III Ferrenc, Martin i Lope de Luna , fills de Bacalla, formaren les línies del llinatge De la primera línia dels senyors i comtes de Luna es destacaren, com a collaboradors d’Alfons I, Íñigo Ferrenc de Luna i el seu fill, Lope Ínyigues de Luna , Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea i el seu germà Artal Lopes de Luna y Ximenes de Urrea mort a Sardenya el 1323, que es casà en primeres noces amb Constança Pere, senyora de Sogorb, neta…

Cònsol a Cadis, propagà les idees de Schlegel i sostingué una polèmica amb Alcalá Galiano i Joaquín de Mora a favor del Romanticisme A Alemanya publicà Floresta de rimas antiguas castellanas 1821-25 i Teatro español anterior a Lope de Vega 1832

Governador de Bogotà 1545, colonitzà i repoblà part de l’altiplà El 1560 inicià una expedició cap a l’interior del continent en cerca d' Eldorado La mala organització de l’empresa provocà un motí dirigit per Lope de Aguirre, i fou assassinat

Vida Després d’estudiar el batxillerat s’interessà pel cinema, la interpretació i el periodisme, i arribà a ser redactor de la revista "Gaceta del Cine" 1958 Al principi de la dècada del 1950 feu el meritoriat en cinema i teatre, i escriví i dirigí dos curts, Persecución i La cita 1952 Després treballà en les companyies teatrals de Lope de Vega, Martín Sabatini i Lope de Rueda El 1953 començà la seva veritable carrera professional com a tècnic de direcció, secretari i ajudant, i participà en prop de quaranta produccions i coproduccions rodades a Barcelona i Madrid,…

Comediògraf de l’escola de Lope de Vega, escriví obres en collaboració amb Calderón de la Barca, Agustín Moreto, etc Destaquen, entre altres, El sastre del Campillo escrita el 1624 i El diablo predicador Escriví també poemes èpics de tema religiós i dotze novelles, no conservades

Capellà al servei de l’arquebisbe Sandoval y Rojas i de l’infant cardenal Don Fernando, fou amic de Cervantes i de Lope de Vega Escriví el Romancero espiritual 1612, amb fines recreacions sacres de poesia popular, i Doce autos sacramentales y dos comedias divinas 1622

Entre els nombrosos autors que en formen part, cal citar Garcilaso de la Vega, Fray Luis de León, santa Teresa de Jesús, sant Joan de la Creu, Miguel de Cervantes, Félix Lope de Vega, Francisco de Quevedo, Luis de Góngora i Pedro Calderón de la Barca

Professor de la Universitat de París i director de l’Institut d’Études Hispaniques, publicà nombrosos treballs sobre literatura castellana i llatinoamericana, entre d’altres, Bolívar choix de lettres, discours, proclamation 1934, Lope de Vega, Peribáñez 1943, Histoire du théâtre espagnol 1965 i L’Espagne au siècle d’or 1971

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de Pedro Calderón de la Barca GUIÓ AGual FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Pedro Crespo, Joaquim Carrasco capità Álvaro de Ataide, Joan Munt i Rosés sergent, Pius Daví Juan, Miquel Sirvent mestre de camp Lope de Figueroa, Avellí Galceran sergent Rebolledo, Ramona Mestre Isabel ESTRENA Barcelona, octubre del 1914 sessió de prova, 11011915, Madrid, 13121914 Sinopsi Les tropes de D Lope de Figueroa s’…

Diverses poesies seves són a l’anomenat Cancionero de Lope de Stúñiga publicat el 1872 algunes de dedicades a Lucrezia d’Alagano, favorita del rei, i una elegia, Por la muerte de Jaumot Torres, capitán de los ballesteros del rey , etc A Roma ha estat editada 1967 tota la seva obra coneguda