Resultats de la cerca

D’acord amb el sistema de pensament de l’època, centrat entorn del raonament sillogístic, Llull, per a assolir el seu propòsit, hagué de resoldre la doble qüestió seguënt primer, donat un subjecte, trobar tots els predicats possibles, i viceversa, donat un predicat, trobar tots els subjectes possibles i segon, trobar el terme mitjà que permeti de reunir dos judicis en un sillogisme Amb aquest fi Llull començà assignant als nou conceptes de cada sèrie d’elements de l’art lulliana principis absoluts i relatius, regles, subjectes, virtuts i vicis una lletra de l’alfabet, de la B a la K Després,…

Estudià teologia a Dillingen 1692-94 i a Ingolstadt 1694 Canonge regular a l’abadia de Reichesberg, fou preceptor del comte Antoni de Würben i entrà en contacte amb la teologia lulliana El 1709, després d’un discutit viatge a Anglaterra en cerca de manuscrits, s’establí com a capellà a la cort del comte palatí Joan Guillem a Düsseldorf, el qual convencé de finançar i promoure la impressió sistemàtica de l’obra de Ramon Llull Mort aquest el 1716, el substituí en el mecenatge l’arquebisbe i elector de Magúncia Lotari Francesc de Schönborn, i passà a residir a Magúncia La notícia fou molt ben…

Professor a la Universitat de Lleida, hi defensà i publicà una sèrie de tesis lullianes en les quals acusava l’inquisidor Eimeric d’enemic de la doctrina de Ramon Llull Viginti quatuor textus Apostrophos publicat a Mallorca el 1689 Les seves teories contenien una nova versió de la ideologia dels begards i fraticels, una sèrie de profecies sobre la pròxima vinguda de l’Anticrist, la reproducció d’interpretacions teològiques de la Trinitat i de l’Encarnació i una sèrie d’elogis de la doctrina lulliana demostren un considerable grau de desviació respecte a la genuïna doctrina de Ramon Llull…

Fundador de l’Acadèmia Medicopràctica de Mallorca, de la qual fou el primer censor 1789 Escriví diversos opuscles i contribuí a la difusió dels progressos de la medicina a Mallorca

Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art, conjuntament amb la figura Y de la veritat En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura no té numeració ni representació gràfica, per tal com no “forma cambres”, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a controlar l’ús de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura és representada per un cercle vermell en el centre del qual hi ha la lletra Z Semblantment al que s’esdevé amb la figura Y, la figura Z no apareix en l' Ars ultima 1305-08

S'oposa a abstracte Equival a específic, particular En la lògica lulliana, els concrets són les tres modalitats agent, acte i pacient que integren una propietat abstracta completa

Fou mestre de l’Estudi General de Mallorca des del 1503 Deixà inèdits uns comentaris sobre la doctrina lulliana De ordinatione superiori et inferiori Fou mestre de Nicolau de Pacs

Fou canonge i rector de la universitat lulliana de Mallorca Predicador i defensor de Ramon Llull, intervingué en la polèmica entre dominicans i franciscans sobre el culte a aquesta figura Deixà publicats alguns sermons 1750

El 1950 s’ordenà de prevere Fou fundador i vocal del primer consell de l’Obra Cultural Balear Collabora habitualment en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i dirigeix les Publicacions Coanegra, monografies d’estudi d’àmbit local La seva tasca investigadora s’ha centrat, sobretot, en l’estudi de la història i del patrimoni de Santa Maria del Camí Fruit d’aquesta feina és el llibre La vila de Santa Maria del Camí , en dos volums 1980-85, la seva obra més important i on es recull l’evolució de la vila des dels seus orígens fins al darrer any de publicació Així mateix, és autor de…