Resultats de la cerca

Es llicencià 1917 i es doctorà 1927 a València Fou catedràtic de patologia general a la Universitat de Sevilla 1930 i de patologia mèdica a la de València ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya Entre els seus treballs cal esmentar Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia

Germà d’ Àlvar Esquerdo i Esquerdo , estudià la carrera a Barcelona, on es llicencià el 1874 amb premi extraordinari Un any més tard, es doctorà a Madrid amb la mateixa qualificació Des del 1882 fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, i des del 1883, professor clínic i auxiliar de patologia i clínica mèdica a la Facultat de Medicina de Barcelona El 7 de desembre de 1883 ingressà en la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Presidí, en 1884-88, l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la Junta de la Casa de la Caritat…

Les seves anàlisis de les obres d’Arnau de Vilanova, realitzades els anys quaranta i cinquanta del s XX seguint el suggeriment del seu mestre Pedro Laín Entralgo inauguraren una nova època dins la historiografia del pensament arnaldià Gràcies als detallats estudis que elaborà sobre la tradició de manuscrits de les obres mèdiques de Vilanova, establí, per primer cop i amb una considerable justesa, la distinció entre els escrits genuïns i els apòcrifs A més, fou un dels editors d’ Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Una de les seves darreres contribucions a l’estudi històric…

L’automedicació per part de persones no versades en medicina és una pràctica molt estesa d’ençà del desenvolupament de la indústria farmacèutica i de la seva entrada en el sistema publicitari de la societat de consum Pot ésser una pràctica perillosa

Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia Fou redactor de La Independencia Médica 1877 i de la Gaceta Médica Catalana Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà obres de tema mèdic, com La duración del parto normal 1890

Es doctorà en medicina i en farmàcia Fou professor a les universitats de Sevilla, Barcelona 1934, del Litoral Argentina, Cochabamba Bolívia i La Plata 1956-69 Presidí el Casal de Catalunya, de Buenos Aires Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i presidí la Societat de Metges Històlegs de Catalunya Fundà i dirigí Revista Médica , i publicà una vintena de llibres entre els quals es destaquen Reumatismo cardioarticular 1933, La hidrología en la práctica médica 1935, Psicobiología general de los instintos 1938, Psicobiología del lenguaje 1940, Reumatología 1953, 2 vols en collaboració…

És autor de De artibus , obra en la qual recollí enciclopèdicament els coneixements del seu temps El sisè llibre, De arte medica , és l’únic conservat totalment Fou el primer text mèdic donat a la impremta Florència, 1478 i tingué una influència extraordinària en la medicina dels segles següents Constitueix l’aportació mèdica més important — exceptuant l’obra de Galè — de la cultura llatina

Doctorat a Madrid 1865, fou designat catedràtic de medicina legal i toxicologia de Barcelona 1875 Fundà l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, l’Institut de Medicina Legal i Forense de Barcelona i el periòdic La Independencia Médica En un primer període cientifista, publicà un tractat de toxicologia 1878 i un Atlas de microquímica y fitografía en un posterior període dogmatitzant publicà un tractat d’antropologia mèdica i jurídica 1889-94

El 1950 s’establí a Portugal Cursà estudis de medicina a la Universitat de Lisboa, on es llicencià el 1967 i s’hi doctorà el 1974 Treballà a l'Institut Gulbenkian de Ciència a Oeiras Portugal, com a ajudant d’investigació 1967-1974 i després com a investigador 1975 Es traslladà a l’Anglaterra, on feu recerca a la Universitat de Birmingham 1968 -1969 i a l’institut nacional d’investigació mèdica de Londres 1969-1970 El 1975 emigrà als Estats Units i s’establí a Carolina Hi treballà a la Universitat Mèdica de Carolina del Sud Charleston, al departament d’immunologia i…

Estudià medicina a la Universitat de Lund Es doctorà en bioquímica mèdica per l’Institut Karolinska d’Estocolm 1961, i amplià estudis al departament de Química de la Universitat de Harvard 1962 Professor de química mèdica 1963-67 i de química fisiològica des del 1973 de l’Institut Karolinska, també fou professor de química mèdica del Reial Collegi de Veterinària 1967-73 Fou degà de la facultat de medicina 1978-83 de l'Universitat d'Estocolm i rector 1983-95 de l’Institut Karolinska Deixeble de Sune Bergström, estudià amb ell la bioquímica dels àcids biliars i les…