Resultats de la cerca

Després d’uns primers anys d’incertesa, el 1887 H Wolff es convertí en mànager de l’orquestra i contractà H von Bülow, considerat el millor director del moment i també el més modern, per tal que es posés al capdavant de la formació Bülow establí les bases d’un estil en la interpretació que ha caracteritzat la Filharmònica de Berlín al llarg de la seva història En aquesta època, H Levi, H Richter, F Mottl, J Brahms, E Grieg, G Mahler o R Strauss, entre d’altres, actuaren com a directors convidats El 1895 A Nikisch succeí von Bülow i es mantingué en el càrrec durant vint-i-set anys En aquesta…

A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita capella de…

Els membres més destacats són Antoni Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat ~1820 – , deixeble de Mateu Ferrer, segons algunes fonts En un moment donat es traslladà a França i s’establí a Lo Puèi Alvèrnia, com a organista El seu germà Vicent Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat 1823 – 1910 fou el que tingué més projecció Desenvolupà la carrera d’organista a la seva vila natal A causa de la seva ideologia carlina, hagué d’emigrar a França i anà també a Lo Puèi D’allí passà a París, on estudià piano amb H Herz, i visqué durant un temps a Lió Arran de la proclamació de la…

La difusió de la música simfònica ha fet proliferar les formacions orquestrals estables, des de la fi del segle XIX moltes estan al servei d’un municipi, d’un estat, d’una institució, d’un teatre d’òpera, etc Parallelament el director d’orquestra inicialment el primer violí del conjunt ha assolit un prestigi que ha anat parallel al d’algunes orquestres, a través d’intercanvis entre ciutats o estats i amb l’enregistrament de discs Als Països Catalans, amb l’excepció de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu més tard anomenat Principal i, més endavant, la del Gran Teatre del Liceu, la labor de…

El primer que emprà el terme camerata per a referir-se al cercle de Bardi fou G Caccini, en la seva dedicatòria de la partitura del drama mitologicopastoral Euridice -considerat com una de les primeres òperes- al comte Giovanni Maria Bardi Aquest cercle, anomenat també Camerata dei Bardi , fou integrat per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del savi Galileo Galilei, els músics Jacopo Peri i l’esmentat Giulio Caccini, i el noble i afeccionat a la música Piero Strozzi, entre d’altres Galilei, en collaboració amb Girolamo Mei, fou el principal responsable de l’estudi de diversos documents sobre…

El membre més destacat fou Francis Casadesús París 1870 — Suresmes, prop de París 1954 Deixeble de Lavignac i de César Franck, reorganitzà el conservatori nord-americà de Fontainebleau 1921 És autor d’obres de cambra, de poemes simfònics i d’òperes Cachaprès 1924, La chanson de Paris 1924, Bertran de Born 1925 i La Fête des Géants 1944 El seu nebot, Robert Casadesús París 1899 — 1972, pianista i compositor, estudià piano amb Diémer i contrapunt i fuga amb el seu oncle Francis Féu una carrera de virtuós internacional És autor de tres simfonies, dos concerts per a piano i nombroses cadències…

Una obra, un pensament i un compositor tan influents deixaren una enorme petja tant en el terreny de la composició com en la recepció, i generaren arreu moviments associatius A França, el wagnerisme s’inicià a partir del 1861, després del fracàs antològic que patí Tannhäuser , i fou obra d’intellectuals i artistes, a excepció dels músics Ch Baudelaire redactà un dels primers articles en defensa de la música wagneriana E Reyer, des del "Journal des Débats", defensà la ideologia wagneriana a Europa, i alhora compongué una òpera, Sigurd, basada en el tema del Nibelung Un dels primers crítics que…

Els seus integrants, que no poden sobrepassar els vint-i-cinc anys, provenen de conservatoris i escoles de música d’arreu de Catalunya, i la seva admissió està condicionada a una oposició que se celebra cada tres anys en començar un nou cicle formatiu Cada cicle inclou una sèrie de trobades on es treballen temes concrets i al final de les quals es realitza una gira de concerts Així, la JONC ha participat en prestigiosos festivals i cicles, com ara en la Temporada d’Ibercamera o en el Festival Grec de Barcelona, i ha actuat als escenaris més rellevants, com el Palau de la Música Catalana i els…