Resultats de la cerca
Es mostren 403 resultats
Rafael Pérez i Pérez
Literatura catalana
Novel·lista.
Estudià magisteri i és autor de més de 170 novelles sentimentals o històriques de gran consum Els seus títols més coneguts són La señora 1915, Los caballeros de Loyola 1929, Doña Sol 1931, Los cien caballeros de Isabel la Católica 1932, Cabeza de Estopa 1941, La casa de Azlor 1943, Intrigas en la corte 1951, Yolanda 1958, etc
Sebastià Pier
Filosofia
Cristianisme
Filòsof dominicà.
Professor de filosofia 1752 i teologia 1761 a Cervera el rei Carles III l’envià amb encàrrec especial al regne de Quito i al Nou Regne de Granada, després del qual reprengué el magisteri cerverí Hom li deu bona part del renaixement tomístic a Catalunya la seva obra cabdal és la Universa Philosophia aristotelico-thomista Cervera 1758 En deixà d’altres de manuscrites
Joan Rossell
Música
Músic.
Fou mestre de capella de la seu de Palma Mallorca L’any 1763 substituí Jaume Caselles en el magisteri musical de la catedral de Toledo El succeí en aquest càrrec Francesc Jomar i Carol És autor d’un villancico a vuit veus amb acompanyament de violins, d’una introducció a quatre veus amb instruments i d’una Fuga i cànon a vuit veus
revelació
Religió
Cristianisme
El que ha estat revelat, la doctrina religiosa.
En un primer estadi és el mite, fonament de tot llenguatge religiós Per als cristians és la plasmació de la revelació de Déu en Jesucrist en l’era apostòlica i consignada en el Nou Testament i que troba el seu fonament en l’Antic Testament L’església en fixa el cànon i en transmet la significació a través de la litúrgia i del magisteri
Lorenzo Rueda Maqueda
Handbol
Entrenador d’handbol.
Vinculat al BM Granollers, club en què havia jugat, assolí l’ascens del Granollers B a primera divisió estatal la temporada 2000-01 Després de dirigir el BM la Roca, fou seleccionador català cadet i segon entrenador de la selecció catalana absoluta i del primer equip del Granollers, del qual fou el màxim responsable tècnic 2008-11 És diplomat en Magisteri en educació física per la UAB
Agustí Sardà i Llaveria

Agusti Sarda i Llaveria
© Fototeca.cat
Educació
Història
Pedagog i polític.
Advocat, fou secretari d’EFigueres i destacà com a defensor de causes obreres Republicà, fou diputat a corts el 1873 i senador per Tarragona els anys 1903, 1905, 1907 i 1910 Com a pedagog, fou catedràtic de les escoles normals de Pamplona 1865, Madrid 1898, que dirigí, i de l’escola superior de magisteri 1909 Publicà Estudios pedagógicos 1892 i diverses conferències sobre les Filipines i Puerto Rico
Pere Riu
Cristianisme
Teòleg carmelità, conegut també amb el nom de Pere de Perpinyà perquè fou conventual d’aquesta vila.
Professà a la Universitat de París els anys 1342, 1345, 1357 i 1358 Mantigué una estreta relació amb el també carmelità Joan Ballester, a instància del qual el papa Urbà V manà que fos promogut al magisteri El 1379 el rei Pere III el consultà respecte al cisma Compongué una exegesi del saltiri en català, així com alguns llibres de sentències, dos volums de sermons i un miserere en català
Heinrich Joseph Denzinger

Heinrich Joseph Denzinger
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg alemany.
Contribuí a l’avenç de la teologia positiva durant el segle XIX Fou professor a Würzburg des del 1854, any que publicà la seva obra fonamental, Enchiridion symbolorum et definitionum, antologia de documents dogmàtics i doctrinals del magisteri eclesiàstic des dels primers temps, de gran ajut per als estudiosos de la teologia Té també un important recull de texts litúrgics orientals Ritus orientalium, Coptorum, Syrorum et Armenorum in administrandis Sacramentis 1863-64
Teresa Godes i Domènech
Educació
Mestra.
Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Castelló i a l’Escola Normal de Mestres de València Fou mestra a Morella 1914-16, Castelló, Lagunaseca Conca, la Joncosa del Montmell Baix Penedès, entre el 1932 i el 1955 —encara que el març del 1940 fou depurada com a mestra, però gràcies a alguns testimonis pogué continuar al càrrec—, i, finalment, a Almassora Plana Alta, on es retirà el 1962 L’escola pública del Montmell porta el seu nom
Josep Sanchis i Banús
Història
Metge i polític.
Estudià magisteri, medicina i ciències físiques i químiques a València Installat a Madrid, s’especialitzà en malalties mentals i fou catedràtic de psiquiatria Ingressà en el PSOE 1928 i presidí la casa del poble madrilenya Diputat 1931 a les corts constituents de la Segona República, s’hi distingí per les seves intervencions sobre la llei del divorci Dins el partit tractà de conciliar les diverses tendències Publicà diversos articles científics i és remarcable la seva conferència Por qué soy socialista 1930