Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
Richard Dreyfuss
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
El 1967 debutà en el cinema però fins el 1973 no interpretà un paper destacat a American Graffiti , de GLucas El 1977 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Goodbye Girl HRoss Altres pellícules en què ha intervingut són Whose Life is it Anyway 1981 i Stakeout 1987, de JBadham Close Encounters on the third Kind 1977 i Always , 1989 d’SSpielberg, Postcards from the Edge MNichols, 1990, Prisoner of Honour KRussell, 1991, Silent Fall BBeresford, 1994, Profesor Holland SHerek, 1995, An American President RReiner, 1995, i Night Falls on Manhattan SLumet, 1996
Louis Rosen
Física
Físic nord-americà.
Es graduà a la Universitat d’Alabama i es doctorà a la Pennsylvania State University, i posteriorment exercí la docència en ambdues institucions El 1944 s’incorporà al projecte Manhattan de Los Alamos que culminà en la construcció de la primera bomba atòmica Després de la Segona Guerra Mundial, fou el principal responsable de la construcció de l’accelerador de partícules lineal que donà lloc al centre de recerca de partícules subatòmiques conegut amb el nom de LANSCE Los Alamos Neutron Science Center, que dirigí fins el 1986 Rebé el premi EO Lawrence 1963 i la medalla del…
John Douglas Cockcroft
John Douglas Cockcroft
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic.
Treballà amb Walton en el camp de la transmutació del nucli atòmic mitjançant partícules accelerades El 1932 construí el primer accelerador de partícules i assolí de fer, juntament amb ETSWalton, la primera transmutació artificial del liti i del bor Assajà també amb hidrogen pesant i trobà nous nuclis atòmics fins aleshores desconeguts Fou professor a Cambridge 1939-46 i participà en el projecte Manhattan durant la Segona Guerra Mundial Membre de la Royal Society el 1936, fou premi Nobel de física el 1951, juntament amb Walton El 1961 li fou concedit el premi Àtoms per a la pau
Melvin Calvin
![](/sites/default/files/media/FOTO/A020385.jpg)
Melvin Calvin
© Fototeca.cat
Química
Químic nord-americà, director del Lawrence Radiation Laboratory i del Chemical Biodynamics Group.
Les seves recerques abasten la biofísica, la química de la coordinació i els aspectes teòrics de la química orgànica Obtingué el premi Nobel de química el 1961 pels seus treballs sobre els processos bioquímics de la fase fosca de la fotosíntesi cicle de Calvin , que esclariren els mecanismes químics pels quals les plantes converteixen l’energia lluminosa, el diòxid de carboni i l’aigua, en els components essencials per a la vida i el creixement Collaborà en el projecte Manhattan, per a l’obtenció de la primera bomba nuclear És autor, entre altres obres, de The theory of Organic…
Marcel Carné
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
El 1926 dirigí el film humorístic i d’avantguarda Nogent, Eldorado du dimanche Adscrit al “realisme poètic”, és autor d’obres definitives dins aquesta tendència Drôle de Drame 1937, Quai des Brumes, Hôtel du Nord 1938 i Le jour se lève 1939 A Les visiteurs du soir 1942-43 i a Les enfants du Paradis 1943-45 establí, en clau, una voluntat de definició estètica prevertiana Entre les seves obres posteriors es destaquen Les portes de la nuit 1946, Juliette et la clef des songes 1951, Thérèse Raquin 1953, Les Tricheurs 1958, Trois chambres à Manhattan 1965, Les jeunes loups 1967, La…
Roy Glauber
![](/sites/default/files/media/FOTO/Roy_Glauber.jpg)
Roy Glauber
© Justin Ide/Harvard University News Office
Física
Físic nord-americà.
Abans de doctorar-se a la Universitat de Harvard 1949 treballà en el Projecte Manhattan 1944-46 Feu recerca a la Universitat de Princeton i al California Institute of Technology Des del 1952 desenvolupà la seva carrera acadèmica a la Universitat de Harvard El 1963 publicà un important estudi en el qual explicava el comportament dels làsers a partir dels quanta en contraposició a la llum de fonts calentes en forma de raigs o ones Amb aquest i altres treballs relacionats contribuí a desenvolupar l’òptica quàntica, i li valgué la concessió del premi Nobel el 2005 compartit amb…
Rockefeller
Política
Família d’industrials, financers i polítics nord-americans procedent de camperols alemanys emigrats a Amèrica al segle XIX.
N’és el cap John Davidson Rockefeller Richford 1839 — Ormond Beach 1937, que inicià les seves activitats empresarials amb MB Clark, emigrant anglès, amb el qual fundà Andrews, Clark and Company 1861 Juntament amb el seu germà William, constituí 1867 la Rockefeller, Andrews, Flagler and Company, que posteriorment passà a denominar-se Standard Oil Company of Ohio Aprofità la guerra civil, així com la crisi de petites empreses del sector, per a aconseguir una forta expansió dels seus negocis i fortes participacions en altres sectors, fins a arribar a pràctiques monopolistes amb la constitució…
HBO
Canal de televisió per cable i satèl·lit dels Estats Units, propietat del grup Time Warner.
Fundat el 1965, començà a emetre gràcies a una concessió de televisió per la zona de Manhattan, a Nova York Amb presència a més de 150 països arreu del món, ha assolit un gran èxit internacional gràcies a les sèries de producció pròpia Entre aquests destaquen Sex and the City 1998-2004, The Sopranos 1999-2007, The Wire 2002-08, Deadwood 2004-06 i Game of Thrones 2011-12 HBO fou la primera emissora que emeté via satèllit 1975 i pionera en la codificació d’emissions que féu possible pagar per veure 1986 És l’emissora de televisió per cable i satèllit dels EUA que té més abonats més…
Alan Alda
Cinematografia
Actor, director i guionista cinematogràfic nord-americà.
Es féu molt popular amb la seva aparició a la sèrie televisiva Mash 1972-83 Parallelament i posteriorment, i gràcies a la seva expressivitat i ductilitat, ha compartit els personatges de comèdia amb els del melodrama Ha intervingut a California Suite 1978, Crimes and Misdemeanors 1989, Whispers in the Dark 1992, Manhattan Murder Mistery 1993, de Woody Allen, amb qui també ha rodat Everyone Says I Love You 1996, Canadian Bacon 1994, Mad City 1997, Murder at 1600 1997, The Object of My Affection 1998, i What Women Want 2000 Per a la pellícula The Aviator 2004, de MScorsese, fou…
Jennifer Lopez
Cinematografia
Actriu cinematogràfica i cantant nord-americana.
El 1986 debutà a My Little Girl , de CKaiserman, però la popularitat li arribà gràcies a les sèries de TV In Living Color i Hotel Malibu Després interpretà, entre d’altres, Money Train 1995, de JRuben, My Family 1995, de GNava, Jack 1996, de FFCoppola, Blood and Wine 1997, de BRafelson, Selena 1997, de GNava, Anaconda 1997, de LLlosa, U Turn 1997, d’OStone, Out of Sight 1998, de SSoderbergh, The Cell 2000, de TSingh The Wedding Planner 2001, d’AShankman, Angel Eyes 2001, de LMandoki, Enough 2002, de MApted, Maid in Manhattan 2003, de WWang, Gigli 2003, de MBrest, Jersey Girl 2004, de KSmith…