Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
Estatut d’Autonomia de Catalunya
Dret català
Projecte d’estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent el 25 de gener de 1918.
S'hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia que el govern espanyol i el congrés rebutjaren La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, a proposta de Marcellí Domingo, la redacció de l’Estatut Constituí un precedent de l' Estatut de Catalunya del 1932
Agrupació Excursionista Tagamanent
Esport general
Excursionisme
Club poliesportiu de Barcelona.
Dedicat a la difusió de l’esport, especialment de l’excursionisme i l’atletisme, tingué un equip de basquetbol que participà en el Campionat de Catalunya al final de la dècada de 1920 Fou una de les entitats capdavanteres en l’atletisme d’abans de la Guerra Civil Guanyà el Campionat de Catalunya de Cros per equips 1933 i tingué figures destacades com l’entrenador Isidre Mestres, Antoni Esmandia o Marcellí Castelló, vencedor de la cursa Jean Bouin 1930
Partit Conservador de Catalunya
Partit polític
Partit fundat a finals de 1976 per Joan Antoni Samaranch, aleshores president de la Diputació de Barcelona.
Propugnà un front ampli de partits de dreta a Catalunya per concórrer a les eleccions legislatives de 1977 i promogué la coalició Concòrdia Catalana, amb Catalònia-Partit Polític Català i el Partido Social Regionalista Inicialment, aquesta fou l’opció política impulsada a Catalunya pel govern de Suárez, però posteriorment aquest es decantà per la creació de la Unión de Centro Democrático Dirigents Samaranch, Marcellí Moreta i Jacint Ballester Després de les eleccions, Samaranch fou nomenat ambaixador a l’URSS i el partit desaparegué
Federació Anarquista-Comunista Catalana
Partit polític
Federació de grups anarquistes que actuà entre el 1980 i el 1986 i que es registrà el 1983 com a Partido Federación Anarquista-Comunista Catalana.
Partidària del comunisme llibertari inspirat en Bakunin, pretenia d’aconseguir l’autodeterminació dels Països Catalans i establir una república socialista i autogestionària Celebrà la I Conferència Nacional a Barcelona pel novembre de 1983 i la II a Ventalló pel novembre de 1986, que n’assenyalà la crisi El secretari general fou Marcellí Reyes i Vidal Donà suport al Moviment de Defensa de la Terra i mantingué relacions, entre altres grups, amb el Collectiu Independentista La Nova Falç Edità Visca la Terra 1981-1986 i Tramuntana
Diputació General d’Aragó
Història
Òrgan de govern de la comunitat autònoma d’Aragó.
Instituït el 1983 amb l’entrada en vigor de l’estatut d’autonomia d’Aragó, el seu president, elegit per les Corts d’Aragó, designa els nou consellers que, amb ell, formen el govern autonòmic N’han estat presidents Santiago Marraco PSOE, 1983-87, Hipólito Gómez de las Roces PP, 1987-91, Emilio Eiroa PP, 1991-93, José Marcos Berges PSOE, 1993-95, Ramon Tejedor 1995, Santiago Lanzuela PP, 1995-99, Marcellí Iglesias PSOE, 1999-2011, Luisa Fernanda Rudi PP, 2011-15, Javier Lambán 2015-23 i, des del 2023, Jorge Antonio Azcón Navarro
La Terra
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal, bilingüe, fundada a Barcelona el 15 d’octubre de 1922.
Era l’òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya Periòdic de combat, defensor de les reivindicacions dels conreadors agraris, sofrí nombroses denúncies i suspensions, i tingué diferents formats N'era director Lluís Companys, i entre els redactors i collaboradors hi hagué Francesc Riera i Claramunt, Amadeu Aragay, Ernest Ventós, Josep Pujols, Josep Picó, Humbert Torres, Jordi Arquer, Àngel Ossorio y Gallardo, Gabriel Alomar, Lluís de Zulueta, Àngel Samblancat, Marcellí Domingo i Julio Álvarez del Vayo A la fi del 1936, fusionat amb Pagesia , donà lloc al nou periòdic Terra Lliure
Partit Republicà Radical Socialista “Regió Catalana”
Partit polític
Partit constituït al febrer de 1931 a Barcelona.
Es declarà partidari del Partido Republicano Radical Socialista Español, però no fou reconegut com a tal per Marcellí Domingo, un dels dirigents màxims del radicalsocialisme espanyol El mateix 1931 es fusionà amb el Partido Social Demócrata Al maig de 1932 patí una escissió que donà lloc al Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya El 1933, quan Domingo trencà amb el Partido Republicano Radical Socialista Español, esdevingué Partit Republicà Radical Socialista Ortodox El 1934 es fusionà amb l’ Esquerra Radical Socialista de Catalunya per crear al Partit Republicà Radical Socialista…
Álvaro de Albornoz
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Ingressà al Partido Republicano Radical el 1909 i fou elegit diputat l’any següent A causa de la corrupció d’aquest partit, l’abandonà, i el 1929 creà, amb Marcellí Domingo, el Partido Radical Socialista A l’adveniment de la República 1931 formà part del govern provisional com a ministre de foment i, després, fou ministre de justícia amb el govern d’Azaña Elegit president del tribunal de garanties constitucionals, dimití com a protesta per la repressió dels fets d’octubre del 1934 El 1936 fou nomenat ambaixador a París, i, acabada la guerra civil, presidí el govern de la República a l’exili…
missa
Música
Composició musical escrita damunt els texts de l’ordinari de la missa (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus-Benedictus i Agnus Dei).
Sempre ha estat el tema predilecte dels autors de música religiosa i són molt pocs els compositors que no n'han escrita alguna Habitualment eren interpretades durant el culte, fins que el Motu proprio de Pius X 1903 n'exclogué les obres considerades inadequades i en limità el repertori Entre les més conegudes figuren les de Dufay, Ockeghem, Josquin des Prés, la Missa Papae Marcelli , de Palestrina, les de Byrd a Anglaterra, les de TLde Victoria a Castella i, al s XVIII, les de JSBach especialment la Missa en si menor a Alemanya i les de WAMozart, JFHaydn i FSchubert a Àustria Entre els…
escamot
Història
Nom donat a cadascun del grups d’elements d’acció d’Estat Català
.
La implantació de la Dictadura 1923 i l’exili de Francesc Macià no permeteren una organització acabada d’aquests grups, i això motivà que alguns militants se situessin al marge de l’organització i actuessin d’una manera independent així, el conegut grup La Bandera Negra portà a terme l’atemptat de Garraf contra Alfons XIII el 1925, intent desautoritzat i condemnat per Macià des de l’exili Els militants més representatius foren Jaume Compte, Marcellí Perelló, Jaume Julià i Miquel Badia Durant la República 1931 s’anomenaren així mateix escamots els grups més o menys organitzats de…