Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Sant Pau de Vença
Poble
Poble de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França.
Té notables muralles, bastides per Francesc I de França 1537-47, església s XII-XIII i el Museu Provençal Molt a prop, al NW, hi ha l’important conjunt arquitectònic de la Fundació Maeght, obra de Josep Lluís Sert, inaugurada el 1964 acull un important conjunt d’obres de l’art contemporani, bàsicament d’artistes lligats al marxant Aimé Maeght, el fundador Miró, Arp, Braque, Kandiskij, Chagall, Giacometti, etc Hom hi celebra exposicions i espectacles d’avantguarda
Valerio Adami
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Acadèmia Brera de Milà Conreà inicialment una pintura expressionista que evolucionà cap el superrealisme i, definitivament —vers el 1968— al seu estil actual, que es basa en una figuració descomposta on predominen els elements calligràfics Hi ha una sèrie de motius que apropen la seva obra al pop-art , tals com l’ús de colors plans i nets o bé el recurs a la fotografia Formà part del grup del marxant Maeght Ha realitzat alguns films
Joan Balcells i Garcia
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director.
Professor de solfeig a l’Escola Municipal de Música de Barcelona des del 1912, dirigí l’Orfeó Gracienc 1903-39 Compongué música per al teatre líric La baldufa d’or , rondalla d’Ignasi Iglésias, i Els tres amors del marxant , llibret d’Ambròs Carrion, obres corals Voltant la senyera , himne de l’Orfeó Gracienc, Les ginesteres , Nocturn ,etc, música per a cor i cobla Ascensió , La blavor del mar , harmonitzacions de cançons populars i un bon nombre de sardanes Rosada , Dansa de fades, La captiva , Divagant , Una fontana , Festa de garbers , Jovenesa
Amadeu Cristià i Rotches
© Família Cristià
Música
Compositor.
Conegut musicalment per la seva tasca com a director de l’Orfeó Vilanoví entre els anys 1910 i 1912, compongué algunes obres líriques com A cal pintor 1900, La filla del marxant 1906 i Agar 1907, sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit 1910, La fada del llac 1911, Alina 1913, Alma española 1917, Pablo, el pescador 1922, El estudiante 1922, entre d’altres Creador també d’algunes sardanes Rosalia , 1922, etc que encara formen part del repertori habitual de les cobles i el poema simfònic Nit de llengeda 1911
,
Miquel Pardas i Roure
Música
Contrapassaire català.
Resident a Torroella de Montgrí, fou un popular i conegut ballador de contrapassos i sardanes, marxant i botiguer de professió La seva habilitat el feu famós com a cap contrapassaire i com a codificador del sistema de repartició de la sardana llarga, que exposà en el Mètodo per apendre de ballar sardanas llargas , obra publicada a Figueres l’any 1850 i reeditada a la Bisbal el 1878 Sovint acompanyava la cobla de Pep Ventura amb una colla de dansaires És coneguda la seva exhibició davant d’Isabel II en la visita que feu la reina a Montserrat el 30 de setembre i l’1 d’octubre de…
amarantàcies
Botànica
Família de centrospermes integrada per uns 65 gèneres que componen unes 900 espècies de plantes herbàcies i arbustives, de distribució cosmopolita, especialment tropical i subtropical, sobretot en ambients ruderals i arvenses.
Presenten fulles alternes o oposades, enteres i sense estípules Les flors són hermafrodites, regulars, reunides en inflorescències complexes, d’un a cinc estams, sovint units a la base L’ovari és superior, dos o tres carpels fosos, amb un únic lòcul que conté d’un a moltíssims òvuls El periant és sec, membranós i descolorit El fruit pot ser en baia, pixidi o nou Les llavors tenen una testa brillant i un embrió corbat Força amarantàcies són conreades com a plantes ornamentals i, en alguns casos, com a vegetals o herbes per a cuinar Amarantàcies més destacades Nom científic Nom vulgar…
Alfred Sisley
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
En la seva primera etapa sofrí la influència de CCorot i GCourbet Passeig dels castanyers a La Celle Saint-Cloud Musée d’Orsay Després treballà al bosc de Fontainebleau amb JBBazille, CMonet i ARenoir, que l’influí fortament i el portà vers l’impressionisme Fou el pintor dels paisatges de l’Illa de França, amb un impressionisme a mig camí entre el de Monet i Renoir, ple d’elegància i mesura La plaça d’Argenteuil 1872 i Inundació a Port-Marly 1876, ambdós al Musée d’Orsay Participà en les exposicions impressionistes dels anys 1874, 1876, 1877 i 1882, fou l’únic impressionista que el públic no…
Carl David Stegmann
Música
Tenor, compositor i director alemany.
Estudià amb JF Zillich i HF Weisse i debutà a Breslau el 1772 Portà una vida itinerant pel nord d’Alemanya i Polònia que el dugué a visitar nombroses ciutats, entre les quals Königsberg, on estrenà l’òpera Der Kaufmann von Smirna 'El marxant de Smirna', 1773 Establert a Hamburg el 1792, els anys següents es veié obligat a reduir les seves aparicions com a cantant a causa del deteriorament progressiu de la veu Llavors se centrà en la direcció i producció d’obres escèniques al teatre d’aquesta ciutat, del qual fou codirector El 1811 es retirà a Bonn i establí una gran amistat amb l…
Joaquim Palmada i Butinyà
Música
Compositor i director de cobla català.
Deixeble de Bonaventura Frigola i Fajula a l’Escola del Monestir de Banyoles, fundà l’Orquestra Nova juntament amb altres joves condeixebles, i en fou destre intèrpret de flabiol, tible i violí Posteriorment dirigí la cobla Els Juncans durant trenta anys Excellí com a pedagog i esdevingué un compositor autodidacte de reconegut prestigi local Deixà escrites sarsueles, cançons i peces líriques, música religiosa i un centenar de sardanes Entre els diversos guardons que rebé destaca el Premi Banyoles 1931 per La filla del marxant Dugué a terme una important tasca com a folklorista…
David Teniers
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor flamenc.
A 22 anys era ja mestre a la seva vila nadiua, on residí fins el 1651 Es traslladà a Brusselles, a la cort de l’arxiduc Leopold-Guillem, regent dels Països Baixos El 1665 era director de l’acadèmia d’Anvers El seu art és la unió de la tradició simbolista del s XVI flamenc i el naturalisme italià sorgit de Caravaggio Exemple del primer aspecte són les seves composicions amb temes de màgia i bruixeria Del segon són típics els seus quadres de camperols en festa o reunits a la taula d’una taverna Hom pot parlar de bambotxada en referir-se als seus quadres La seva pintura no és crítica, sinó…