Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
fitoquímic
Química
Qualsevol de les substàncies químiques que es formen en el metabolisme secundari de les plantes.
Són les responsables del color i les propietats organolèptiques dels vegetals, i també tenen una funció de defensa Pertanyen als grups dels terpens, fenols, tiols i liganans Més comunament, el terme es fa servir per a designar aquelles substàncies químiques vegetals que tenen activitat biològica Sovint acompanyen els aliments vegetals sense ser nutrients Es prenen amb aliments, diferents preparats de plantes medicinals o complements alimentosos
bíter
Alimentació
Beguda alcohòlica aromatitzada amb substàncies amargues de diferents tipus (pell de taronja, arrel de genciana i de ruibarbre, senet, càlam, àloe, quinina), a la qual hom afegeix campetx per tal de donar-li un color vermellós.
És obtinguda per maceració, extracció o percolació en una solució hidroalcohòlica, si bé, els últims anys, s’ha comercialitzat amb èxit la mateixa beguda sense alcohol El contingut mitjà d’alcohol és del 4% És presa generalment com a aperitiu, per l’acció estimulant dels seus principis amargants sobre les papilles gustatives Un nombre molt petit de bíters són medicinals, bé que de valor terapèutic molt baix
herbolari | herbolària
Botiga d’un herbolari xinès
© B. Llebaria
Farmàcia
Persona que cull herbes i plantes medicinals i les ven.
Els herbolaris tingueren molta importància a l’edat mitjana, però actualment s’han limitat al camp de la medicina popular La tradició dels herbolaris es manté força viva arreu a Barcelona hom celebra la diada de Sant Ponç 11 de maig, patró dels herbolaris, amb diverses fires d’herbes als carrers, especialment al carrer de l’Hospital
celastràcies
Botànica
Família de celastrals integrada per una cinquantena de gèneres que apleguen unes 850 espècies d’arbres i d’arbusts, propis de països càlids i temperats.
Presenten fulles estipulades i simples les flors són petites, tetràmeres o pentàmeres, amb un disc molt desenvolupat, i hermafrodites, disposades en cimes El fruit és en baia o en càpsula Algunes celastràcies són conreades com a ornamentals i d’altres per a usos medicinals Celastràcies més destacades Nom científic Nom vulgar Catha edulis cat Euonymus europaeus evònim , bonets Euonymus japonicus evònim del Japó Euonymus japonicus varietat microphyllus evònim de fulla petita
Carles de Gimbernat
Biologia
Medicina
Metge i naturalista, fill del cirurgià Antoni de Gimbernat.
Viatjà per Europa i traduí algunes obres mèdiques El 1808 publicà Manual del soldado español en Alemania, amb notícies d’aquell país S'estigué principalment a Itàlia, on estudià les aigües medicinals i es dedicà també a la geologia alpina, temes sobre els quals publicà treballs Es preocupà també per les malalties contagioses Fou vicedirector del Gabinete de Historia Natural de Madrid Llegà a Barcelona una collecció de minerals per a la creació d’un museu geològic
acantàcies
Botànica
Família de personades integrada per uns 250 gèneres que comprenen unes 2.500 espècies d’herbes o arbusts tropicals o subtropicals resistents a la sequera, semiaquàtics i enfiladissos.
Presenten fulles oposades i decussades, sovint amb cistòlics Les flors són hermafrodites, irregulars o bilabiades, solitàries o agrupades en inflorescències cimoses o racemoses, amb bràctees llargues i petaloides, de 4 o 5 sèptals i tèpals, i de 2 a 4 estams L’ovari és de dos carpels amb l’estil simple i llarg de dos estigmes Les llavors no tenen endosperma, però sí un gran embrió Moltes acantàcies són cultivades com a plantes ornamentals Les fulles o les arrels d’algunes espècies del gènere acant tenen usos medicinals
Miquel Blanc i Grau
Literatura catalana
Folklorista i erudit.
Químic d’ofici, ha publicat obres d’evocació costumista i sobre la llengua i la cultura popular de la comarca del Matarranya en general, i de Calaceit, vila dels pares, en particular Refranyer del Matarranya 1983, Garba Mil paraules de Calaceit 1994, La fauna del Matarranya 1998, Històries i romanços Calaceit entre 1880 i 1930 2001 i Les plantes medicinals del Matarranya 2003 Ha estat editor literari de Toda una vida Memorias de un calaceitano 1997 del seu pare, José Blanc Sanmartín, i De Calaceite a Mauthausen memorias 1905-1976 2005 de Raimundo Suñer
Pere Jaume Esteve
Filosofia
Metge i humanista.
Estudià a València, París i Montpeller Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates 1551, amb illustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic hispànic Dugué a terme, també, la millor edició crítica 1552 de la Theriaca de Nicandro Colofonio A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escolis que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i plantes …
Isabel Llorach i Dolsa
Sociologia
Figura destacada de la vida cultural i social barcelonina.
Filla del metge Pau Llorach i Malet —creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l’Institut Frenopàtic de les Corts Barcelona—, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d’aigües medicinals de Rubinat Segarra Presidí el Conferentia Club 1929, el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte 1918-21, i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus Fou membre de l’Associació Wagneriana, entre d’altres institucions Collaborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 1946, dirigit per…
irrigació
Regatge d’un òrgan o un teixit amb aigua o líquids medicinals.