Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
baròmetre de Torricelli
Física
Baròmetre de mercuri dissenyat per Torricelli (1643) a partir dels experiments que efectuà per fer evident la pressió atmosfèrica.
Consisteix en un tub de vidre d’uns 80 cm de longitud ple de mercuri destillat i totalment sec i submergit en una cubeta que també conté mercuri El descens del mercuri fins a igualar la pressió atmosfèrica sobre la superfície lliure de la cubeta origina una cambra baromètrica La pressió atmosfèrica és expressada pels millímetres de longitud que té la columna de mercuri a partir del nivell de la cubeta, si hom fa la mesura a 0°C Si la determinació és feta a t °C i h és l’altura de la columna, cal introduir el terme -0,00016 t h com a factor de correcció A més, caldrà introduir les correccions…
Exercici físic i músculs esquelètics
Els músculs esquelètics, és a dir, aquells que s’insereixen en els ossos o en les estructures articulars, sia directament o per mitjà de tendons, són els que s’encarreguen de mantenir les postures corporals i de desplaçar el cos bellugant-ne els diferents segments Així, doncs, en llur acció està la base de qualsevol exercici físic Cada múscul esquelètic és compost per nombroses cèllules o fibres musculars, molt estretes i allargades, que es disposen parallelament entre elles, i formen fascicles o feixos musculars Cada fascicle muscular, d’uns quants millímetres de diàmetre i una longitud molt…
esquaix

Esquema d’una pista d’esquaix
© fototeca.cat
Esport
Joc consistent a fer rebotre una pilota, mitjançant una raqueta, contra una paret.
La pista consta de quatre parets, que delimiten una superfície de planta rectangular, cobertes per un sostre, l’alçada mínima del qual és de 5,70 m A la paret frontal són marcades la línia de servei i la línia de falta, i al sòl, de fusta, els quadres de servei Les regles del joc consisteixen a tornar la pilota, de goma, de 23,3-24,6 g de pes, i de 39,5-41,5 millímetres de diàmetre, impulsada per una raqueta de 18,4 cm de diàmetre d’ample com a màxim, abans o després d’haver botat una sola vegada sobre la pista Pot rebotre en qualsevol de les quatre parets sempre que a la frontal ho faci per…
granulació
Patologia humana
Lesió consistent en la formació de petites nodositats (des de 2 i 3 mil·límetres a una vintena de mil·límetres), dures i transparents al principi i després opaques, constituïdes per aglomeracions de fol·licles tuberculosos.
xeremia simple
Música
A Eivissa, caramella d’un sol tub de canya, d’uns quants mil·límetres de diàmetre.
Té cinc forats, i la llengüeta se sol fer en un tubet de canya dit xeremió , que per un cap és tancat i per l’altre obert, i s’introdueix en el tub sonor dit encaix
tipòmetre

tipòmetre
Disseny i arts gràfiques
Regle de metall, plàstic, etc, dividit en cíceros i punts, i en centímetres i mil·límetres.
Serveix per a amidar material tipogràfic, per a convertir les mesures del sistema mètric decimal al sistema tipogràfic, i a la inversa Normalment conté també les mesures dels caràcters més corrents 8, 9, 10, 11, 13, etc
alçària baromètrica
Física
Alçària de la columna de mercuri sostinguda per la pressió atmosfèrica, generalment expressada en mil·límetres.
Característiques de la paret de l’intestí prim
Anatomia humana
La mucosa de l’intestí prim té tres tipus d’estructures, gràcies a les quals la superfície d’absorció i secreció d’aquest òrgan, que tot sol ja fa uns set metres de llargada, es multiplica unes sis-centes vegades Aquestes estructures són, per ordre drecreixent segons la grandària, les anomenades vàlvules connivents, les vellositats i les microvellositats Les vàlvules connivents , anomenades també plecs circulars o vàlvules de Kerckring són uns plecs de forma circular o espiral que descriu la mucosa i que es projecten cap a la llum intestinal Aquestes estructures tenen pocs millímetres d’…
Anatomia de la pell, cabell i ungles

L’epidermis i el derma, en conjunt, tenen un gruix que oscil·la entre 0,5 mm i 4
© Fototeca.cat
Anatomia humana
La pell, l’òrgan més extern del cos humà, recobreix la superfície de l’organisme i continua, als orificis naturals, amb les mucoses Es compon de tres capes de teixits diferenciats, de les quals la més externa és anomenada epidermis, la mitjana derma i la més profunda hipoderma En conjunt, constitueix una membrana gruixuda, resistent i flexible que en la persona adulta té una superfície aproximada d’1,5 m 2 a 2 i, si hom considera només el derma i l’epidermis, pesa uns 4 kg El gruix de la pell varia d’una persona a una altra, i és diferent segons la zona del cos de què es tracti L’epidermis i…
psocòpters
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes que comprèn individus de talla molt petita (pocs mil·límetres).
Presenten antenes llargues, fins i tot més que la resta del cos, l’aparell bucal és mastegador i, a més dels ulls composts, poden tenir tres ocels el cap s’uneix al tòrax mitjançant una espècie de peduncle prim tenen les ales membranoses i les posteriors més curtes que les anteriors l’abdomen és voluminos, té forma cilíndrica i consta de nou segments Vora la boca presenten unes glàndules sericígenes que els permeten d’embolicar les larves amb fils sedosos La majoria habiten a les fulles dels arbres, on es nodreixen de fongs microscòpics n'hi ha que es troben a la fullaraca del…