Resultats de la cerca

Pierre Valenciennes 1660 — 1735 té escultures al palau de Nancy El seu fill François París 1688 — Lilla 1726 esculpí sants per a Saint-Sulpice, a París Jean —o Jacques — París 1701 — 1781, fill també de Pierre, anomenat Dumont le Romain , fou pintor de temes històrics i mitològics Edme París 1722 — 1775, fill de François, és autor del frontó de la casa de la moneda París El seu fill Jacques-Edne París 1761 — 1884 retratà Mirabeau i feu els relleus de la Colonne de Vendôme Augustin-Alexandre París 1801 — 1884, fill seu, escultor oficial, feu el Geni de la Llibertat de la Colonne…

Deixeble de Giorgione, fou un dels artistes que participà en la decoració del Fondaco dei Tedeschi a Venècia L’any 1511 es traslladà a Roma, on treballà primer dins l’òrbita de Rafael frescs mitològics de la Farnesina i després, a partir del 1516, collaborà sovint amb Miquel Àngel, l’influx del qual és palès al llarg de la seva producció romana, malgrat que l’amistat entre ambdós es trencà violentament el 1534 Les seves obres mostren el propòsit d’unificar la malenconia i la qualitat del color venecians Pietat , Museo Civico, Viterbo amb el dramatisme espiritual i la…

Anàloga als intermezzi de les òperes italianes, fou conreada durant el s XVIII, sobretot a la cort madrilenya, d’on passà a l’Amèrica llatina Eren composicions per a un solista o per a dos o tres personatges, amb acompanyament instrumental Originàriament la tonadilla era un gènere popular que s’orientà d’una manera lenta cap a temes mitològics o galants Els principals autors des del 1750 fins al 1770 foren AGuerrero, LlMisón, MPla, PEsteve i JValledor Llurs obres eren folklòriques, còmiques i satíriques Durant el període del 1770 al 1790 la tonadilla es convertí en una obra…

Format a Bolonya, anà aviat a Roma, on imità Miquel Àngel, collaborà amb Dda Volterra a l’església de la Trinità dei Monti 1549-53 i pintà els frescs de la capella de Sant Dionís a l’església de San Luigi dei Francesi De retorn a Bolonya, construí i decorà amb temes mitològics el Palazzo Poggio 1554-55 A partir del 1567 treballà a Milà, on dirigí les obres de la catedral i dugué a terme una gran activitat com a arquitecte i enginyer esglésies de San Fedele i San Sebastiano Conegut amb el sobrenom d’"El Miquel Àngel reformat”, treballà, del 1586 al 1594, en la decoració de la…

Claude-Joseph Vernet Avinyó 1714 — París 1789 residí molts anys a Itàlia, on completà la seva formació S'especialitzà en paisatges marins, entre els quals destaca la sèrie dels principals ports francesos, que li fou encarregada pel marquès de Marigny Port de La Rochelle , Musée de la Marine, París El seu fill i deixeble Antoine-Charles-Horace Vernet , anomenat Carle Bordeus 1758 — París 1836, guanyà el premi de Roma el 1782 Pintor de temes de caça La caça del cérvol , 1827 Musée du Louvre, París, militars i històrics El matí d’Austerlitz , 1808 Versalles, fou també un bon gravador El seu…

Deixeble a Llotja de Torrescassana El 1907 participà a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona Es dedicà al paisatge i al retrat i exposà a la Sala Parés de Barcelona 1913 Dirigí l’acadèmia del Centre Popular de Sant Andreu Començà a fer esmalts vers el 1923, fou premiat a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 i assolí un prestigi internacional Establert a Roma 1936, treballà al Vaticà De nou a Barcelona, esdevingué director de l’Escola Massana 1940, de la qual era professor des del 1929 Fou homenatjat pel FAD 1946, on exposà, i ho féu després a Madrid El 1964…

Prengué el nom ‘casa daurada’ dels revestiments d’or dels sostres, on, a més, s’hi afegiren pedres semiprecioses, plaques d’ivori i pintures de gran sumptuositat Era compost per edificis i jardins, llacs artificials i boscs fins a cobrir una extensió de més de 200 ha, entre els turons de l’Esquilí i el Palatí A l’entrada hi havia una estàtua gegantina de l’emperador A la mort de Neró, els seus successors abandonaren el palau o en destruïren parts per a edificar-hi altres construccions els emperadors Vespasià i Titus hi aixecaren el Colosseu  i Trajà hi bastí les seves termes al damunt…

Vida i obra Cavaller de l’orde de Montesa 1650 Estudià filosofia a València i dret a Salamanca Doctorat a València el 1638, exercí d’advocat Des del 1646 ocupà diversos càrrecs —a partir del 1656 a Madrid— fins que el 1671 fou regent del Consell d’Aragó És autor de diversos tractats jurídics De regimine urbis ac regni Valentiae Lió 1654-56, 1667, 1704, on exposa idees lingüístiques secessionistes respecte del català Tractatus de re criminali Lió 1676, i Tratado de la celebración de cortes generales del Reino de Valencia Madrid 1677, entre d’altres Redactà dues relacions de festes celebrades a…

Fou deixeble del seu pare, Joan Juncosa , el qual ell ajudà en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia de Reus Començà pintant temes mitològics, alguns dels quals féu per encàrrec del marquès de la Guàrdia, per a Càller El 1660 es féu cartoixà a Escaladei, on decorà la sala capitular Passà després a la cartoixa de Montalegre, on pintà la capella del sagrari i, de nou a Escaladei, pintà altres obres El prior Jaume Cases l’envià a estudiar a Roma El 1678 anà a Mallorca, castigat per la inquisició, i féu una sèrie de quadres a la cartoixa de Valldemossa fins el 1684 Topà una…

Conegut amb el sobrenom d' El Vigatà Visqué a Vic fins el 1756 i s’installà a Barcelona, on fou deixeble de Manuel Tremulles des del 1757 El 1775 oposità, sense èxit, a una de les dues places d’ajudant de director de la nova Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, llocs que foren ocupats per artistes lligats al món acadèmic, mentre que ell era inscrit al collegi de pintors des del 1771 Fou clavari 1776 i primer cònsol 1782 del collegi Seguí, doncs, una carrera professionalment tradicional, motiu pel qual estigué sempre en rivalitat amb artistes com Pere Pau Muntanya Es dedicà…