Resultats de la cerca
Es mostren 1569 resultats
paper moneda
Economia
Bitllet de banc utilitzat com a mitjà de pagament.
La primera mostra coneguda de la circulació de paper moneda als Països Catalans és l’emissió feta per les autoritats franceses de Barcelona, el 1813 i el 1814, d’assignats imperials amb un valor nominal de 100 pessetes El Banc de Barcelona, creat el 1844 amb privilegi per a emetre bitllets, en posà en circulació el 1845 la primera mostra, amb un nominal de 250 pesos fuertes o duros , i continuà les emissions el 1855, el 1859 i el 1868, amb valors des de 5 fins a 200 pesos Mentrestant, l’any 1853, la Junta de Moneda de Barcelona ordenà la recollida de moneda…
La moneda
Art gòtic
La fabricació i l’ús de la moneda La moneda, instrument del poder Croat d’argent de Barcelona, del regnat de Martí l’Humà 1396-1410, del tipus anomenat de la “corona caiguda” Les monedes d’aquesta època, dissenyades amb gran precisió en els detalls, són les més originals d’entre les produïdes a la Catalunya medieval Ø 25 mm Arxiu MCrusafont Des de l’origen, les monedes han estat també objectes d’art És per això que han atret la curiositat no solament dels investigadors sinó també dels colleccionistes Sovint es considera que les monedes són objectes destinats bàsicament a facilitar les…
moneda romana
Numismàtica i sigil·lografia
Sistema monetari propi de l’antiga Roma.
A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns, vers 217-212 aC fou el denari d’argent,…
moneda catalana
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a la moneda de Catalunya, bàsicament a la que fou encunyada a les seques de Barcelona i de Perpinyà, en oposició a la moneda emesa a d’altres països de la corona catalanoaragonesa, com és ara la moneda mallorquina o la moneda valenciana.
moneda obsidional
Numismàtica i sigil·lografia
Tota moneda de necessitat, encara que no es produeixin les condicions de setge.
moneda convertible
Economia
Moneda que pot ésser intercanviada pel seu detentor, dintre uns límits de quantitat determinats, per l’equivalent en moneda d’un altre país al tipus de canvi establert entre ambdues.
moneda feble
Economia
Moneda que té un valor inestable o una tendència a perdre’l constantment en relació amb les fortes.
Les monedes febles acostumen a correspondre a països subdesenvolupats amb elevades taxes d’inflació i problemes de pagament amb l’exterior, per la qual cosa practiquen alguna forma de control de canvis
moneda divisionària
Economia
Moneda que representa una fracció de la unitat monetària i té un valor convencional superior a l’efectiu.
moneda forta
Economia
Moneda que té un valor estable en el mercat internacional de canvis o una consolidada tendència a revaluar-se respecte a les altres monedes.
Les monedes fortes corresponen, normalment, a països que gaudeixen d’una estabilitat de preus o una menor taxa d’inflació que la resta i també d’excedents en llur balança de pagaments En general, les monedes fortes són les declarades convertibles