Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Joaquín Almunia Amman

Joaquín Almunia Amman
© Comissió Europea
Política
Polític basc.
Llicenciat en dret i econòmiques, l’any 1974 ingressà al Partido Socialista Obrero Español PSOE i a la UGT Diputat des del 1977, el 1979 fou nomenat secretari de política sindical de l’executiva del PSOE Fou ministre de Treball i Seguretat Social 1982-86 i d’Administracions Públiques 1986-91 i president del grup socialista al Congrés El juny del 1997 substituí Felipe González com a secretari general del partit, però dimití del càrrec arran de la seva derrota en les eleccions generals del 2000, on es presentà com a cap de llista, i l’obtenció de majoria absoluta pel Partit Popular L’any 2004…
teoria monetària
Economia
Part de la teoria econòmica que estudia els problemes referents al valor de la moneda i els efectes de la quantitat de diner en el sistema econòmic.
Abans de Keynes el diner era considerat solament com a mitjà de pagament generalment acceptat, i l’àmbit d’estudi de la teoria monetària es reduïa a l’anàlisi de les variacions del poder adquisitiu del diner o del nivell general de preus La influència de l’aportació de Keynes en el camp de la teoria monetària pot ésser resumida dient que la major part dels treballs actuals d’investigació sobre el diner poden ésser considerats aplicacions, ampliacions o crítiques de l’aportació keynesiana keynesianisme La importància creixent dels fenòmens monetaris en les economies avançades…
José Manuel García-Margallo y Marfil

José Manuel García-Margallo y Marfil
© Moncloa
Política
Polític castellà.
De família d’alts funcionaris i militars que comandaren accions bèlliques al Marroc, és besnet del general i governador de Melilla Juan García y Margallo, que dirigí les forces espanyoles en la primera guerra del Rif 1893-94, anomenada també guerra de Margallo , contra les cabiles de la zona entorn de l’enclavament Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto 1965, màster per la Universitat de Harvard 1972 i doctor per la Universitat Miguel Hernández d’Alacant 2002 Especialitzat en dret fiscal, l’any 1968 fou nomenat inspector de finances El 1977 fou elegit per primer cop diputat a les…
conferència de Bretton Woods
Economia
Conferència monetària i financera de les Nacions Unides que se celebrà el 1944 a Bretton Woods, New Hampshire, EUA.
Hi participaren delegacions oficials de 44 estats Donà naixement a dues institucions de caràcter internacional el Fons Monetari Internacional i el Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament L’objecte essencial de la conferència fou d’evitar els desajusts monetaris que precediren la Segona Guerra Mundial i afavorir la tornada al multilateralisme dels pagaments Hom presentà dos plans, un de patrocinat per la delegació del Regne Unit, conegut per pla Keynes , i un altre de nord-americà, el pla White El primer, que fou rebutjat, propugnava la creació del bancor , la…
canvi
Economia
Adquisició d’un signe monetari distint del que hom posseeix.
El canvi de moneda, com a cas particular del fenomen econòmic del canvi , respon principalment al fet de la coexistència d’un conjunt de sistemes monetaris diversos i a l’establiment d’una relació convencional de conversió entre les distintes monedes Els primers banquers o canviadors canviador eren simples custodis de numerari, car facilitaven al client les monedes que necessitava per barata d’unes altres de diferents canvi manual Amb l’aparició de l’activitat comercial a gran escala, la necessitat de facilitar les transferències de moneda entre distintes places canvi…
bitllet de banc
bitllet de banc de 25 pesos forts, del Banc de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Tipus de diner signe, en forma de document de paper, emès per un banc emissor —actualment l’emissió és monopolitzada pels bancs centrals— i amb la característica de diner de curs legal donada per l’estat, que n’imposa l’acceptació com a mitjà general de pagament.
El seu origen, cal cercar-lo al s XVII 1609, banc d’Amsterdam 1656, el banquer suec Palmstruch 1694, Bank of England Els comerciants dipositaven llurs monedes a les mans dels banquers, els quals lliuraven, en canvi, certificats de garantia al portador Aquests certificats, més còmodes, anaren assolint cada cop més solvència sobre les monedes, i s’anaren convertint en bitllets de banc, establerts pels banquers en funció de les monedes en dipòsit i de les quantitats que aquests havien de rebre en concepte de préstec a tercers D’aquesta faisó s’acresqueren les transaccions i la quantitat de diner…
renda nacional
Economia
Agregat macroeconòmic fonamental que indica el valor de tots els ingressos derivats de la participació dels diferents factors de producció en el procés de producció durant un temps determinat, generalment un any.
En aquest sentit, renda nacional coincideix amb el producte nacional net L’estimació de la renda nacional es podrà fer per tres vies alternatives per la via de producció, és a dir, com a suma dels valors afegits nets de tots el processos productius durant el període considerat per la via d’ingrés, és a dir, com a suma de totes les rendes o ingressos corresponents als factors de producció subministrats al procés productiu de l’àmbit considerat, abans de deduir els imposts indirectes i després de la deducció prèvia dels pagaments per transferència i de les rendes derivades, car no són…
bloc monetari
Economia
Acord establert entre diversos països, membres d’un imperi colonial, o amb estretes relacions polítiques o econòmiques, de lligar llurs monedes a una de comuna no convertible en or.
La moneda comuna del bloc monetari és considerada dominant perquè els canvis a la seva paritat comporten necessàriament modificacions iguals en les monedes que hi van lligades La moneda dominant és també una mesura de valor i un mitjà de pagament per a les transaccions entre els països membres del bloc El primer bloc monetari fou creat l’any 1931, després de la devaluació de la lliura anglesa, en ésser seguida pels països amb grans fons de lliures com a reserva monetària Així nasqué el bloc de l’esterlina , constituït pels països del Commonwealth llevat del Canadà,…
Pere Solbes i Mira

Pere Solbes i Mira
© Unió Europea
Política
Polític.
Doctor en ciències polítiques i llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid Amplià estudis a la Universitat Lliure de Brusselles Funcionari al ministeri de comerç exterior 1968-73, conseller comercial de la missió diplomàtica d’Espanya a la CEE 1973, director general de política comercial 1978-82 i secretari general tècnic del ministeri d’economia i hisenda 1982-85, aquest any passà a ser secretari d’estat de relacions amb la Comunitat Econòmica Europea En 1991-93 fou ministre d’agricultura, pesca i alimentació del govern del PSOE, i en 1993-96, d’economia i hisenda Diputat…
Paul Volcker
Economia
Economista nord-americà.
El 1949 es graduà a Princeton i el 1951 obtingué un màster en economia política per Harvard Al final de la dècada de 1940 i principi de la de 1950 treballà al departament de recerca de la Reserva Federal de Nova York El 1957 entrà al Chase Manhattan Bank per a treballar d’economista El 1962 s’incorporà al tresor dels EUA com a responsable de l’oficina d’anàlisi financera Després d’altres càrrecs, tornà al Chase Manhattan el 1965 Del 1969 al 1974, fou subsecretari del tresor per a afers monetaris El curs 1974-75 exercí de professor a Princeton fins a ésser designat president de la…