Resultats de la cerca

El 2009, sector de Vilafranca del Penedès comptava amb 86 h, i el de Santa Margarida i el Monjos, 79 h

Estudià a Vilafranca del Penedès, a l’Escola Sant Ramon de Penyafort, adscrita a l’Escola d’Enginyers Industrial de Barcelona Establert a Mèxic des del 1936, fundà diverses empreses del ram de la construcció amb el seu germà Geroni, que han estès el seu camp d’acció a Centramèrica, Veneçuela i fins i tot els Estats Units Intervingueren en grans obres públiques de Mèxic, entre les quals cal esmentar diversos trams de la carretera Panamericana i de l’autopista Mèxic-Acapulco installacions ferroviàries com la gran obra del ferrocarril Chihuahua-Pacífico 1953-64, de 170 km diverses rescloses com…

Guanyà el Campionat d’Europa de trial juvenil amb l’equip Gas Gas 2001, amb el qual també fou campió del món juvenil 2004 i subcampió del món júnior 2005 Amb l'equip Montesa fou campió del món júnior 2006 i guanyà el Campionat d’Europa de trial 2007 Participà quatre vegades en el Campionat d’Espanya, tres en el de pista coberta, i el 2007 acabà catorzè en el Campionat del Món a l’aire lliure A partir de l’any 2008 competí en la modalitat d’enduro i amb l’equip KTM guanyà el Campionat de Catalunya en categoria E3 2008

Tradicionalment hom ha dit que s’establí prop de Xàtiva Costera, i alguns autors l’han confós amb el monestir de Sant Martí, situat al cap de Sant Antoni, prop de Xàtiva Sembla, però, que es trobava dins la diòcesi d’Arcàvica, prop de Conca, car en temps de l’abat Eutropi, successor de Donat, els seus monjos es rebellaren contra l’austeritat de vida que aquest els volgué imposar i fou el bisbe Pere, d’Arcàvica, el qui restablí l’ordre Eutropi 584-610 intervingué en el tercer concili toledà i el 590 fou elegit bisbe de València No es coneixen més notícies d’aquest monestir…

L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis referents a la…

Fou fundat 1311-12 al mas Moneder, cedit per Sibilla de Saga El bisbe Ponç de Gualba l’afavorí i en volgué fer un centre de pietat especialitzat en la predicació i les confessions Constava normalment d’un prior i de quatre monjos Subsistí fins el 1660

En un primer temps els monjos es regien pels decrets conciliars, les decretals pontifícies i les lleis civils dictades per a ells Les regles pròpies, sense caràcter oficial, no apareixen fins al tombant dels segles IV-V i coexisteixen amb la legislació oficial Acostumen a tenir tres parts sovint mesclades una de doctrinal, una altra de disciplinària i un ordre de la pregària Les primeres regles, i també les més importants, són les de Pacomi, Basili i Agustí, que juntament amb Joan Cassià i Jeroni influïren en totes les següents El grup gallicà comença amb les regles anònimes de…

Del 1968 al 1970 feu estudis de lingüística i teatre a Praga, on entrà en contacte amb el Cercle lingüístic de la ciutat Els coneixements adquirits els aplicà a la fonologia catalana Elements de fonologia catalana 1983 Fou professor de dicció a l’ Institut del Teatre de Barcelona i impartí classes de gramàtica històrica i fonologia a la Universitat de Barcelona delegació de Tarragona Es donà a conèixer al teatre amb una obra de caràcter expressionista, Els mites de Bagot 1968, tendència que accentuà a Estat d’emergència 1972 Collaborà amb MA Capmany a Preguntes i respostes sobre la vida i…

El 1910 ingressà a l’Escola Normal de Barcelona, on es graduà a 19 anys Estudià piano al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música, on fou alumna de Robert Goberna, Joan Suñé i Sintes, Francesc Pujol i Cristòfor Taltabull Posteriorment cursà el batxillerat i la carrera de filosofia i lletres, que acabà el 1927, com a alumna lliure Detingué una càtedra de literatura francesa en un institut d’ensenyament mitjà, i impartí classes de música Participà en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsades per Rafael Patxot i l’Orfeó Català, primerament…

S’inicià en el món periodístic fundant la revista Bandera  1930, a Collblanc, i collaborant a Flama  1931, on també signava Zoilo Petit Després dirigí Diari Mercantil  1932-33 on, sota el pseudònim de Josep J Margaret , recreà el model assagístic de les glosses d’Eugeni d’Ors El 1933 fundà el diari Avui Diari de Catalunya  i el 1935 esdevingué director del Diario del Comercio El 1934 es consolidà com a editor amb la creació dels “Quaderns Literaris”, una collecció de format popular nascuda amb l’objectiu d’introduir clàssics estrangers i de donar a conèixer autors catalans Fundà també…