Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
hidròxid d’alumini
Química
Sòlid blanc, gelatinós, obtingut amb quantitats variables d’aigua per reacció d’una sal soluble d’alumini amb un hidròxid, carbonat o sulfur alcalí.
Existeix en dues formes cristallines polimorfes, amorf i colloidal gel d’alúmina Té propietats amfòteres, i la seva acidesa i la seva basicitat són pràcticament idèntiques pk a = 12,6, pk b = 12 Amb els àcids dóna sals d’Al 3 + amb els hidròxids alcalins, aluminats Quan és precipitat d’una solució que conté un colorant, adsorbeix el colorant tot formant una laca, d’on ve la seva utilització com a mordent en els tints
acetat de plom (II)
Química
Tecnologia
Sòlid cristal·lí blanc, soluble en aigua i glicerol i poc soluble en alcohol, que es fon a 280°C.
Hom l’obté per acció de l’àcid acètic sobre el litargiri o làmines molt fines del metall Forma un trihidrat, anomenat sucre de plom , també cristallí i blanc, que perd aigua per escalfament a 75°C i es descompon a 200°C, i és emprat en la preparació de sals insolubles de plom, com a mordent en la tinció del cotó, com a impermeabilitzant, en la manufactura de vernissos, en medicina i com a reactiu analític
àcid fòrmic
Química
El més simple dels àcids orgànics, descobert el 1749 per A.S.Margraft en la destil·lació aquosa de les formigues roges.
Es presenta en forma de líquid d’olor picant i desagradable, miscible amb aigua i tòxic, i en contacte amb la pell produeix cremades Hom el troba a les ortigues i també a la suor És obtingut a partir de la reacció NaOH+CO →HCOONa, a alta pressió i temperatura És emprat en la indústria tèxtil en els banys de mordent i de tintura, com a desinfectant i germicida i com a coagulant del làtex del cautxú
triclorur d’antimoni
Química
Cristalls deliqüescents, corrosius, fumejants a l’aire, que es fonen a 73 °C i bullen a 223 °C.
Formen una massa pastosa anomenada mantega d’antimoni El triclorur d’antimoni es dissol en aigua en progressiva hidròlisi i és molt soluble en molts solvents orgànics És obtingut per l’acció del clor sec sobre excés d’antimoni o per dissolució de Sb 2 O 3 o Sb 2 S 3 en àcid clorhídric És emprat com a mordent, com a catalitzador, com a reactiu analític, per a bronzejar el ferro, per a ignifugar teixits, per a fabricar laques i per a obtenir d’altres composts d’antimoni
colorants del trifenilmetà
Química
Família de colorants que contenen l’estructura del trifenilmetà, en la qual alguns àtoms d’hidrogen han estat substituïts per grups ·NH2, ·OH o ·SO3H.
En general, el cromòfor d’aquests colorants és un grup de natura química del tipus que hom obté per oxidació i posterior acidificació dels derivats de trifenilmetà Els que contenen grups hidroxil o amino són emprats en la tinció del cotó fent servir taní com a mordent, mentre que els que contenen el grup d’àcid sulfònic són emprats per a la tinció de la llana i de la seda Els colorants del trifenilmetà foren dels primers desenvolupats sintèticament cal esmentar-ne el verd malaquita, la p -rosanilina, la fucsina, el violeta cristall i l’aurina
ornament
Música
Genèricament, paraula referida a cadascun dels diferents elements que intervenen en l'ornamentació, sigui quina sigui la seva naturalesa, melòdica, harmònica, rítmica, tímbrica, etc.
D’una manera més concreta, s’aplica normalment al conjunt de recursos destinats a enriquir una melodia mordent, appoggiatura , trinat, grupetto El Barroc fou l’època de màxima esplendor d’aquests ornaments, i podien ser introduïts lliurement per l’intèrpret, o bé indicats pel compositor mitjançant petites notes i signes Aquestes indicacions no tenen un valor mètric assignat i la seva interpretació, tot i seguir unes pautes, depèn en gran manera del criteri de l’intèrpret S’anomena nota principal aquella sobre la qual es realitza l’ornament, i notes auxiliars les altres que hi…
triòxid d’antimoni
Química
Pólvores blanques, cristal·lines, de densitat 5,67, que es fonen a 655 °C.
Insoluble en aigua, es dissol en els àcids i àlcalis forts i en les solucions calentes d’àcid tàrtric i de bitartrat Forma el mineral anomenat valentinita Amb el nom de blanc d’antimoni és utilitzat com a pigment en la indústria de pintures, però malgrat tenir poder cobrent elevat i excellent resistència a l’exterior i ésser compatible amb lligants àcids, cada vegada és menys emprat, per raons de preu És utilitzat també com a mordent, per a opacificar esmalts blancs en la indústria del vidre, per a ignificar paper i tèxtils i en la indústria del cautxú i dels plàstics per a…
gamba
Música
En l’orgue, joc labial obert, cilíndric o lleugerament cònic, i de talla estreta.
És l’origen de tota una família de jocs Juntament amb els flautats i les flautes, complementa el conjunt dels jocs labials de l’orgue De timbre mordent i un xic aspre, semblant als instruments d’arc de l’orquestra, és molt ric en harmònics i molt suau en la intensitat del so fonamental, per això rep per analogia el nom de la viola de gamba Per la complexitat de la seva constitució, molt sovint la boca va equipada amb orelles i frens, i per la seva gran tendència a octavar és un joc difícil d’harmonitzar Aparegué en l’orgue al principi del segle XVII, i experimentà un gran…
vermell d’alitzarina
Química
Colorant vermell al mordent obtingut per sulfonació de l’alitzarina.
És emprat per a tenyir la llana, a la qual confereix un color escarlata si és mordentada amb alumini III, i un color bordeus si ho és amb crom III
mordentar
Aplicar mordent (especialment a una fibra tèxtil, a una roba).