Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
antimutagen | antimutàgena
al·lel
Biologia
Cadascuna de les formes alternatives que pot presentar un gen que ocupa el mateix lloc en un cromosoma determinat o en dos cromosomes homòlegs, i que expressa diferentment un mateix caràcter.
Els integrants d’un grup d’allels són marcadors genètics mútuament excloents, i sorgeixen per mutació genètica En els organismes diploides, els allels ocupen loci locus homòlegs, és a dir, estan en una posició idèntica en els cromosomes homòlegs En el moment de la gametogènesi només es transmet un allel i, per tant, es dóna només una de les dues alternatives possibles dominància o recessió genètica, la qual cosa suposa la base de l’herència alternativa o mendeliana
canari

Canari
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Moixó granívor indígena de les illes Canàries, de la família dels frangíl·lids, que ateny de 12 a 13 cm de llargada i presenta, en estat salvatge, una coloració grisa verdosa sobre un fons groc.
Fou introduït a Europa al començament del segle XVII, i al final del mateix segle n'aparegueren individus d’un color groc uniforme a causa d’un fenomen de mutació Actualment és estès per tot el món i n'hi ha gran quantitat de races, aparegudes per encreuaments fets per tal de millorar-ne el cant i la coloració El canari, un dels ocells de gàbia més populars, és molt preat per la bellesa del seu cant
saxó
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de parles pertanyents al germànic occidental i originàriament en ús a les vores de l’Elba, des d’on es difongueren per l’Alemanya nord-occidental.
La branca que emigrà fins a la riba del Tàmesi donà lloc a l'anglosaxó Amb el nom de saxó antic hom designa la forma més arcaica coneguda del baix alemany, caracteritzat pel fet de no haver participat de la “segona mutació consonàntica”, produïda vers el segle VII, i per un vocalisme progressiu monoftongant És en aquesta llengua que, al primer terç del segle IX, fou escrit el monument literari més antic i important que hom en coneix, Heliand ‘Salvador’
factor de determinació testicular
Biologia
Proteïna que determina la formació de gònades masculines durant l’embriogènesi i, per tant, la formació de mascles.
El gen que codifica el factor de determinació testicular tdf es troba en una regió del cromosoma Y denominada SRY regió del Y que determina el sexe Si el gen tdf presenta alguna mutació i no funciona correctament, es forma una femella Un cop es forma el teixit testicular, aquest comença a produir hormones masculines, com per exemple andrògens, que inhibeixen l’aparició d’òrgans sexuals femenins i dels caràcters sexuals secundaris propis d’aquest sexe, com les glàndules mamàries i el patró característic de pilositat pubiana
neomorf | neomorfa
Francis Compton Crick
Biologia
Biòleg anglès.
Estudià l’estructura de l’àcid desoxiribonucleic per mitjà de la tècnica de difracció de raigs X Juntament amb JD Watson, elaborà una teoria sobre la mutació genètica basada en l’ordenació dels parells de bases específiques dins la cadena de l’ADN El 1961 descobrí que l’agrupament de les bases en triplets proporciona només 64 de les combinacions possibles entre els 20 aminoàcids fonamentals que formen la substància viva El 1962 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb MHF Wilkins i JD Watson per llurs descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids nucleics
algorisme genètic
Electrònica i informàtica
Algorisme d’optimització inspirat en el principi d’evolució genètica.
A partir d’un conjunt de solucions d’un mateix problema, aquestes solucions s’encreuen entre si per tal de trobar-ne de noves Una solució filla té part de la solució pare i part de la solució mare Les millors solucions obtingudes desplacen les pitjors fins a apropar-se en conjunt a la solució òptima Les possibles solucions al problema que es pretén resoldre, generades aleatòriament, formen una població A cada iteració es genera una nova població reproduint i encreuant entre elles les solucions de la generació anterior seleccionades probabilísticament d’acord amb el seu cost Un…
sesquiàltera
Música
En l’orgue, joc labial de mutació composta, sense represes.
És format per dues fileres de tubs afinats en els harmònics 3 dotzena, ampliació de la quinta i 5 dissetena, ampliació de la tercera de la fonamental, normalment en 2’2/3 i en 1’3/5 en base de 8' De vegades té, a més, una tercera filera afinada en el so fonamental En la talla dels principals, és un dels jocs predilectes de l’orgue germànic en la talla ampla nasards, és propi de l’orgue francès i en ambdues és un joc característic de l’orgue hispànic De poca acceptació en l’orgue italià, en l’anglès i en l’americà tant pot ser una mixtura que inclogui la tercera com una corneta de tres a cinc…