Resultats de la cerca

Napoleó derrotà els austríacs, que fugiren devers la Moràvia al cap de pocs dies, a Znaim, l’arxiduc Carles demanà l’armistici

Germà petit de Napoleó, aquest feu que es divorciés d’Elisabeth Patterson i es casés amb la princesa Caterina, filla del rei de Württemberg 1807, i el nomenà rei de Westfàlia Perdut el tron, rebé el títol de príncep de Montfort Havent tornat a França el 1848, treballà a favor del seu nebot, el futur Napoleó III Tingué dos fills Matilde i Josep Carles Pau Bonaparte, conegut també com a Jeroni o Príncep Napoleó i dit Plon-Plon Trieste 1822 — Roma 1891, que collaborà amb Napoleó III, el qual influí perquè fes costat a la política d’unificació…

Filla de l’emperador Francesc I d’Àustria, es casà amb Napoleó 1810, el qual cercava, així, la consolidació del seu tron davant les monarquies tradicionals, amb la creació d’una dinastia El 1811 tingué un fill Napoleó , nomenat rei de Roma i futur successor de Napoleó Des del 1813, durant les absències del seu marit actuà com a regent, segons havia exigit el seu pare, però el seu interès pel govern i per la política es palesà com a nul En caure Napoleó, no el seguí a l’exili, i acceptà d’abandonar el seu fill i de tornar a la cort d’Àustria…

Una branca florentina s’establí a Sarzana Gènova i al començament del swgle XVI passà a Còrsega amb Francesco Buonaparte mort el 1529 Historiadors i genealogistes catalans, però, diuen que l’ascendència de Napoleó cal cercar-la a Mallorca, on a mitjan segle XIV hi havia una família Bonapart, a la qual pertanyia el jurista Hug Bonapart, nomenat el 1409 regent de Còrsega Sembla que abans d’aquesta data hom no troba cap Bonaparte a Còrsega Dels uns o dels altres descendí l’advocat Carlo Maria Buonaparte 1746-85, el qual es casà amb Maria Letizia Ramolino 1750-1836, a qui el seu fill, l’emperador…

Filla segona dels vuitens comtes del Montijo, era marquesa d’Ardales de Moya i comtessa de Teba, de Mora i de Baños, entre altres títols S’educà a la Gran Bretanya i a França, on freqüentà els ambients literaris El 1853 es casà amb Napoleó III , amb el qual tingué un únic fill, Napoleó Lluís Eugeni Joan Josep Bonaparte 1856 Extremament catòlica, feu costat al partit ultramuntà, oposat a la política italiana de l’emperador, junt amb el qual el 1858 sortí illesa de l’atemptat perpetrat per Felice Orsini Destacà com a mecenes i com a protectora de les arts i les…

Durant la Revolució Francesa afavorí les mesures més extremistes dels jacobins Cap de policia durant el Directori, collaborà amb Napoleó Bonaparte en el cop d’estat del 1799 Napoleó I el conservà en el càrrec i el nomenà ministre de l’interior, senador i duc d’Òtranto Fou governador d’Illíria 1813 i després de la caiguda de l’emperador contra el qual conspirà fou ministre de Lluís XVIII Tornà amb Napoleó durant els Cent Dies 1814, i el 1815 fou ambaixador de Lluís XVIII a Saxònia però el 1816, acusat de regicidi, es retirà a Trieste

Es casà 1841 amb el príncep rus Anatoli Demidov Durant el Segon Imperi tingué, a París, un actiu saló artístic i literari

Filla d’un gentilhome pobre, es casà 1779 a setze anys amb el vescomte Alexandre de Beauharnais , amb el qual tingué dos fills, Eugène de Beauharnais i Hortènsia de Beauharnais , i s’en separà el 1785 Barras, protector seu, li féu conèixer el jove general Napoleó Bonaparte, amb el qual es casà 1796 i a l’ascensió del qual contribuí, sense, però, ésser-li fidel Malgrat els consells de la família, Napoleó associà Josefina al seu triomf i la coronà emperadriu dels francesos i reina d’Itàlia, després d’haver-s’hi casat per l’Església 1804 Com que no li donava cap fill, hagué d’…

Lluità a Itàlia a favor de Napoleó i fou governador de Roma 1798 Per la seva participació en la victòria de Wagram fou creat duc de Tàrent 1809 Napoleó el nomenà el 1810 governador general de Catalunya en substitució d’Augereau Intentà una política de francesització dissimulada Féu una reforma tributària i combaté les tropes catalanes per tal d’assegurar la regularitat dels proveïments des de França Ocupà Solsona, i en féu incendiar la catedral saquejà i incendià Manresa i Moià Cooperà amb Suchet i posteriorment s’apoderà del castell de Figueres Lluità també al País…