Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
despesa pública
Economia
Volum de les despeses fetes per l’administració per satisfer necessitats col·lectives.
Fins al s XIX l’estat es limitava a finançar l’administració civil, les despeses de caire militar i una gamma força limitada de serveis públics Al s XX, sobretot a partir dels anys vint, el volum de les despeses públiques ha augmentat d’una manera molt notable La intervenció estatal en la vida econòmica s’ha anat incrementant i diversificant com a conseqüència del fet que el mateix desenvolupament econòmic exigia, d’una banda, una política més activa d’obres públiques i, de l’altra, una intervenció directa de l’estat en els sectors directament productius com és ara el de les empreses…
necessitat
Economia
Concepte que expressa tant l’estat psicològic de desig de satisfer una necessitat com els béns i els serveis que satisfan i que estimulen aquests desigs.
El concepte de necessitat , relacionat amb el d’escassetat, és el centre de l’economia anomenada subjectiva, que defineix l’objecte d’aquesta ciència com a estudi del comportament humà que relaciona les necessitats i l’ús alternatiu dels mitjans escassos Hom obté la racionalitat científica quan es maximitza les satisfaccions d’aquestes necessitats a través d’una optimació en l’assignació dels recursos escassos
Alimentació sana en diferents èpoques de la vida
Per bé que les característiques de l’alimentació sana que han estat descrites en apartats anteriors s’adapten a les necessitats de la població en general, cal fer algunes matisacions, ja que hi ha determinades èpoques de la vida en què les necessitats són substancialment diferents Així, per exemple, la dona embarassada i la que porta a terme una lactància natural han de modificar llur alimentació per tal de garantir l’aportació adequada de nutrients que demanen aquestes situacions fisiològiques Durant la infància i la pubertat, els paràmetres nutritius són també…
aliment fruïtiu
Alimentació
Aliment elaborat no per a satisfer necessitats nutritives sinó, fonamentalment, per a necessitats d’ordre psíquic; això no obstant, té el poder nutritiu que li dóna la seva composició.
Les exigències pel que fa a la higiene en la fabricació i en la composició són exactament les mateixes que per la resta dels aliments Els més corrents són els caramels, el xiclet, els aperitius, les begudes aromatitzades, el cafè, i el te
adaptació curricular
Educació
Concreció del projecte curricular ajustada a les característiques, els ritmes d’aprenentatge i la singularitat de cada alumne.
Té per objectiu facilitar l’aplicació dels principis d’integració i individualització propis de l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials que preveu la LOGSE L’aplicació del currículum establert pel govern de la Generalitat de Catalunya permet una obertura i flexibilitat, en funció de les característiques i singularitats de cada centre docent, que fan possibles aquestes adaptacions per a adequar el currículum a les necessitats de l’alumnat Les adaptacions curriculars són adoptades pel centre i tenen un caràcter personalitzat, però no impliquen cap…
adquisitivitat
Hàbit que indueix l’home a adquirir per a satisfer les seves necessitats.
benestar
Situació en la qual hom troba satisfetes les necessitats de la vida; benanança.
benanança
Situació en la qual són amplament satisfetes les necessitats de l’existència; benestar.
alimentació
Alimentació
Zootècnia
Acció i efecte de donar o rebre aliments o substàncies nutritives (aliment).
Una alimentació adequada ha de permetre als organismes d’atendre degudament llurs requeriments energètics i plàstics, i ha d’estar d’acord amb una ració alimentària completa i equilibrada, la qual ració depèn, per a un mateix organisme, de les necessitats alimentàries de cada moment concret de la vida treball més o menys intens, creixement, cria, etc En l’home, aquesta alimentació racional és establerta en funció de les normes donades per la dietètica En un animal, la quantitat d’aliment que ha de consumir durant un dia és calculada a partir de les necessitats llet,…
assignació de recursos
Operació que consisteix a destinar un recurs a un procés o una tasca.
En l’assignació estàtica hi ha una destinació prèvia dels recursos als processos o a les tasques, preveient necessitats futures en l’assignació dinàmica hi ha una destinació dels recursos als processos o a les tasques, a mesura que són necessaris Posant tots els recursos, i en tot moment, a la disposició de tothom que tingui el dret de fer-ne ús, l’assignació dinàmica millora força el funcionament global del sistema, però també pot ésser la causa d'interbloqueig Per contra, l’assignació estàtica sobredimensiona les necessitats del sistema en cada moment, però pot suprimir el risc…