Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Música de Sant Petersburg amb Pr’anišnikov i Everardi, i al Conservatori de Nàpols amb A de Roxas El 1882 debutà amb el Philémon et Baucis de ChF Gounod, a Nàpols A partir de llavors cantà per tot Europa i l’Amèrica del Sud A l’Òpera Imperial de Sant Petersburg triomfà amb la seva segona esposa, Medea Figner, com a parella d’escenari fins el seu divorci, l’any 1904 L’any següent es casà amb la també soprano René Radina A partir del 1901 realitzà nombrosos enregistraments El seu repertori predilecte era el francès i l’italià, i destacà especialment en la…

Fill del també compositor Nikolaj Nikolajevic Cerepnin, rebé la seva primera formació musical de mans de la seva mare i l’amplià a la universitat de la seva ciutat natal El 1921 es traslladà amb la seva família a París, on prosseguí els seus estudis de piano amb I Philipp i els de contrapunt amb C Vidal A partir del 1922 inicià una sèrie de gires arreu del món que el portaren fins a l’Orient d’aquesta manera entrà en contacte amb diverses cultures asiàtiques, que el fascinaren granment, fins al punt de deixar una empremta important en les seves obres A més, creà una casa editora a Tòquio per…

Estudià a l’Institut del Cos d’Enginyers de Sant Petersburg fins el 1817 i alhora rebé classes de piano de D Steibelt i J Field a qui dedicà una sonata per a piano, i de violí, cant i composició Feu el seu debut en el teatre musical l’any 1818, i a partir del 1825 s’hi dedicà plenament en ser nomenat inspector dels Teatres Imperials de Moscou, dels quals fou intendent general 1848-60 Des d’aquest lloc potencià la formació de nous cantants i ballarins d’alta qualitat La seva importància com a compositor rau en el fet que fou el principal representant de l’òpera russa abans de M Glinka Les…

Vida Fill d’una notable pianista, morta al cap d’un any d’infantar-lo, mostrà molt aviat dots musicals el pare, però, li feu seguir la carrera militar, cosa que no impedí que estudiés música, primer amb G Conus i des del 1884 amb N Zver’ov, que li traspassà el gust per les atmosferes sonores i una rica inventiva pianística capaç de crear climes suggestius L’any 1885 deixà l’escola de cadets i ingressà al Conservatori de Moscou, on estudià amb S Tanejev i A Arenskij composició i V Safonov piano, i aviat aconseguí fer-se un nom com a concertista, dins i fora de Rússia Visqué llargues temporades…

Estudià dret, però el 1840 ja havia escrit algunes fantasies sobre motius operístics, cançons i peces per a piano El 1853 compongué una òpera Mitjanit , i deu anys més tard escriví la segona - Judith -, que obtingué un gran èxit Compongué després Rogneda 1865, basada en un drama històric de l’època de Vladimir el Gran Aquesta fou l’òpera de més èxit a Rússia durant les dues dècades següents i proporcionà al seu autor una pensió del tsar La situació econòmica favorable li permeté refusar, el 1865, la invitació de formar part del Conservatori de Moscou Compongué encara dos títols més Nit de…

Es graduà al Conservatori de Música de Moscou el 1929 i fou director musical del Teatre de l’Exèrcit Roig 1930-37, i també d’altres conjunts vinculats a l’exèrcit Es dedicà a gairebé tots els gèneres, des de la comèdia, la música vocal i coral fins al ballet, la música incidental i per a orquestra Són especialment interessants els tractaments que en la seva obra feu dels paràmetres harmònics i també d’altres llenguatges, com per exemple el jazz o la música folklòrica

Estudià piano amb Jelena Gnesina a l’Escola de Música Gnesin de Moscou fins el 1921, i posteriorment fou deixeble de Konstantin Igumnov al Conservatori de Moscou, on acabà els estudis el 1926 L’any següent aconseguí el Primer Premi en el Concurs Chopin de Varsòvia, però no es dedicà de forma oberta al concertisme sinó que el 1928 començà una activitat docent de gran importància sempre desenvolupada al Conservatori de Moscou, on ingressà el 1928 i del qual fou catedràtic des del 1948 La seva tècnica sòbria, analítica i expressiva afavorí una trajectòria docent de gran relleu, caracteritzada…

Estudià a l’Institut Gnessin, i posteriorment entrà al Conservatori de Moscou, on estudià piano amb G Neuhaus i composició amb V Šebalin Obtingué la diplomatura el 1936, però ja havia iniciat la seva carrera de compositor uns quants anys abans amb el Concert núm 1 per a piano 1933 i la primera Simfonia 1933-35 Agosarat, escriví una òpera, V bur’u ‘En la tempesta’, 1936-39, en la qual el mateix Lenin apareixia en escena Dirigí la secció musical del Teatre de l’Exèrcit Soviètic 1941-55 i, pròxim als postulats d’AA Ždanov, fou elegit secretari general de la Unió de Compositors, càrrec que ocupà…

Es formà sota la influència de Belinskij Les primeres obres són una crítica de la societat El 1853 es relacionà amb la “jove redacció”, i les seves idees eslavòfiles l’apartaren de la crítica social Ne v svoi sani ne sadis ‘No pugis en trineu aliè’ i Ne tak živi kak khočets’a ‘No visquis com et plagui’ Mantingué contactes amb Černičevskij, Dobroljubov i Nekrasov Groza ‘La tempesta’, Vojevoda ‘El cabdill’ i altres obres d’aquesta època són una crítica del despotisme i una protesta social Collaborà en la revista Sovremennik ‘El Contemporani’ i traduí Cervantes, Shakespeare, Goldoni i Diderot És…

El seu primer recull Nočnaja flejta ‘La flauta nocturna’, 1914 portava influències simbolistes però ja havia pres contacte amb grups futuristes i, amic de Majakovskij 1913, la seva poesia prengué aviat caràcter social Participà en la guerra civil, i amb Bomba 1921, Stal’noj solovej ‘El rossinyol d’acer’, 1922 i Budjonyij 1922 s’assenyalà com a poeta revolucionari El 1923 participà en el grup Lef Front Esquerrà de les Arts, dirigit per Majakovskij El seu estil es féu senzill i clar amb Sverdlovskaja burja ‘La tempesta de Sverdlovsk’, 1924, Sinije gusary ‘Els hússars blaus’, 1926 i Černyševskij…