Resultats de la cerca

Modernament és indicat amb el signe ∾l’adornament comença amb la nota superior a la central o amb el signe invertit &129sbiniciat amb la nota inferior Sovint és iniciat també amb notes més petites

És utilitzat per oposició a diatònic, terme que s’aplica als instruments que només produeixen notes diatòniques

Tot i que sovint s’empri com a sinònim de tessitura , el terme extensió fa referència a la quantitat de notes possibles més que no pas a la seva qualitat, la seva posició relativa en el total de notes audibles Així, es diu que el piano té més extensió que la flauta, o que el violí i la viola tenen la mateixa extensió, però, en canvi, que la tessitura de la viola és més greu que la del violí També hi ha qui el fa servir com a sinònim d' àmbit L’extensió s’indica amb l’interval -generalment mesurat en octaves- que formen les seves notes extremes

També s’anomena octava abreujat 8a la vuitena nota de l’escala respecte d’una nota donada Per extensió també rep aquest nom la gamma de notes compreses en l’interval d’una octava Quan es parla d’octava se sobreentén que es tracta de l’8a J, però existeixen a més l’8a aug do 3 -do♯ 4 i l’8a dism do 3 -do♭ 4 Des del punt de vista acústic, l’interval d’8a J implica una relació de freqüències de 21, que és la que hi ha entre els dos primers harmònics de la sèrie L’efecte de consonància que causa en l’oïda és tan gran, que es produeix una identificació gairebé total entre els sons…

Etimològicament, cromàtic significa ’acolorit', la qual cosa porta implícita la idea que el cromatisme representa un afegit respecte al diatonisme , que és la base del sistema tonal tradicional Una nota pot ser cromàtica en aparèixer substituint una del mateix nom però diferent alteració en un context en què aquesta sigui diatònica un do♯ en la tonalitat de do M Un interval cromàtic es produeix entre dues notes cromàtiques o entre una de diatònica i una de cromàtica do-fa♯ en la tonalitat de do M Naturalment, una nota o interval poden ser diatònics en una tonalitat però cromàtics…

Diatonisme © Fototecacat/ Jesús Alises Prové del grec dià tónos ‘a través dels tons’ Aquest grup de set elements consecutius de la sèrie de quintes, ordenats de greu a agut, forma l’escala diatònica comuna als modes eclesiàstics, al mode major i al mode menor natural L’escala diatònica té, entre notes consecutives graus conjunts, només dos tipus d’intervals diferents 2a M i 2a m Dins d’una octava hi ha cinc intervals de 2a M i dos de 2a m, aquests últims separats al màxim entre si Els intervals i els acords diatònics són, en principi, els que es poden formar amb les notes…

També s’anomenava musica falsa Per oposició, les notes que formaven part del gamut rebien el nom de musica vera o musica recta Generalment, les notes de la musica ficta apareixien escrites sense cap marca que les evidenciés com a tals, i es deixava en mans del bon criteri de l’instrumentista la seva interpretació Les causes que motivaren l’aparició de notes de fora el sistema són diverses Una primera classificació separa les causes melòdiques de les harmòniques Des del punt de vista melòdic hi havia dos factors Un era el de la tendència, en certs girs…

Nota real © Fototecacat/ Jesús Alises Les notes reals, és a dir, les notes que formen part de l’acord, coincideixen amb els elements constitutius d’aquests acord Les notes estranyes, atès que són les notes que no pertanyen a l’acord, reben una justificació de tipus melodicoornamental De fet, tant la brodadura , com l’ appoggiatura , l’ anticipació , l’ escapada , la nota cambiata , la nota de pas o el retard permeten que les diferents veus no restringeixin el seu recorregut melòdic a les notes de la tríada exemple 1 Així…

Així, es diu que les notes do♯ i re♭ són enharmòniques, o que un interval de 3a m és enharmònic d’un de 2a aug tots dos tenen tres semitons Aplicat als acords, per exemple, es pot dir que les tríades do♯ M i re♭ M i les tonalitats del mateix nom són enharmòniques Una nota, un interval o un acord pot tenir més d’un nom perquè aquests noms expressen en certa manera una funció dins del sistema musical Per exemple, quan en la tonalitat de do M s’escriu o es diu fa♯, no tan sols es vol designar ’aquella tecla negra que també es pot anomenar sol♭', sinó que s’especifica que es tracta d…

El sistema data del segle XII i és original de Guido d’Arezzo, bé que ell només emprà tres línies anteriorment hom emprava una línia que servia per a separar els neumes greus dels aguts hom n'emprà quatre per al cant gregorià el pentagrama apareix ja en alguns manuscrits del segle XIII però no es generalitzà fins més tard Algunes vegades foren emprades sis línies Per a escriure notes fora del pentagrama hom utilitza les línies addicionals o bé la indicació octava alta o octava baixa