Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
Jaume Maria Badia i Torrescassana
Jaume Maria Badia
© Abadia de Montserrat
Cristianisme
Monjo de Montserrat.
Entrà al noviciat l’any 1945 i féu la professió solemne d’ingrés a l’orde el 1950, i el 1954 fou ordenat de sacerdot L’any 1957 fou nomenat ajudant al despatx de la Sagristia i el 1958 administrador i distribuïdor de les Publicacions de Montserrat per al monestir i el recinte del santuari Corrector de proves de la revista montserratina Documents d’Església 1975-88, des de l’any 1977 elaborà diàriament la crònica del monestir fins pocs anys abans de la seva mort Fou també secretari del prior i ajudant del bibliotecari 1953-61, ajudant del majordom 1959-62 i capellà de les monges…
Francesc Rebull
Música
Arpista i compositor català.
Degué entrar a l’Escolania de Montserrat al voltant de l’any 1688, i allí es formà musicalment sota la direcció de Joan Garcia 1651-1707 A l’octubre del 1696 ingressà en el noviciat monàstic i professà a l’octubre del 1697 Formà part de la capella de música com a instrumentista A més, feu estudis teològics a Salamanca i ensenyà al monestir de San Pedro de Eslonza Lleó A Montserrat, a més de ser predicador major i prior, participà molt activament en la defensa de l’Escolania davant les pressions uniformistes de la congregació vallisoletana, a la qual era annexat el monestir des…
Maximilian Stadler
Música
Compositor i musicòleg austríac.
Estudià al monestir de Melk i, a partir del 1762, als jesuïtes de Viena, on completà la seva formació El 1766 tornà a la seva vila natal per fer el noviciat i el 1784 fou elegit abat prior de la congregació El 1815 s’establí a Viena definitivament Entrà en contacte amb la vídua de WA Mozart, Constanze, per a la qual classificà l’obra manuscrita del seu difunt marit i preparà la publicació revisada de la Missa de rèquiem , KV 626 Dugué a terme una defensa aferrissada de l’autenticitat d’aquesta obra per mitjà de diversos articles, dels quals resultà un important treball de recerca…
Onofre Parés i Serra
Literatura catalana
Novel·lista.
Estudià al collegi dels jesuïtes de Manresa i cursà dos anys de noviciat El 1914 sortí del seminari Home d’amplis coneixements en humanitats i filosofia, s’installà a Barcelona, on entrà en contacte amb intellectuals progressistes Collaborà a Messidor defensant una «humanitat feliç i redempta per la ciència i per l’amor» D’aquest ideal en sorgí la seva única novella, L’illa del gran experiment 1927 Influïda per HG Wells, Parés hi imagina el gran desenvolupament assolit l’any 2000 per una societat ideal constituïda a Austràlia a partir del 1950 Mostra una gran confiança en la raó…
Maria Gay i Tibau
Cristianisme
Religiosa.
El 1850 es traslladà a Girona i serví el Dr Ros, cirurgià de l’Hospital de Santa Caterina de Girona El 1870 fundà, amb Carme Esteve, l’Institut de les Religioses de Sant Josep, dedicat a l’atenció dels malalts tant a les cases particulars com als hospitals El 1880 la congregació inaugurà el noviciat, i els anys següents fundà noves comunitats a la Bisbal d’Empordà, Banyoles, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols i Blanes El 1928, el papa Pius XI concedí l’aprovació pontifícia i el Decretum Laudis a la congregació aprovació definitiva del 1936 El 1996 s’obrí a…
filla de la caritat
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa femenina dedicada a l’assistència dels pobres i a l’ensenyament, fundada el 1633 per Vicenç de Paül i per Lluïsa de Marillac, a França, i aprovada per l’arquebisbe de París el 1646.
Ha esdevingut la congregació femenina més estesa per tot el món el 1985 tenia 30 500 membres Fins el 1964, que fou simplificat l’hàbit, fou característica d’aquesta congregació la gran toca alada de fil blanc S'establí al Principat al s XVIII a Barcelona, a l’hospital de la Santa Creu el 1790, i el 1792 a Reus i a Lleida Al s XIX s’expandí per la península Ibèrica i creà el primer noviciat, a Madrid 1893 La província canònica de Barcelona que comprèn el Principat, les Balears i la província aragonesa d’Osca té actualment 1 168 religioses en 101 establiments, 83 dels quals són al…
teresiana
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Tarragona el 1876 per Enric d’Ossó, amb un grup de noies que es preparaven per a mestres d’escola.
Procedien de l’arxiconfraria teresiana o congregació de filles de Maria Immaculada i de Santa Teresa Inicialment s’anomenà Agrupació de Professores Catòliques Seglars, però el 1879 es redactaren les seves constitucions religioses i es convertiren en congregació religiosa El 1878 fundaren el primer collegi a Vilallonga del Camp i el 1882 ja eren 40 membres, gairebé totes mestres amb títol oficial Foren aprovades definitivament per Roma el 1908 Es dediquen a l’ensenyament i a les missions, tenen una editorial de texts d’ensenyament i pietosos i la revista de temes escolars Jesús Maestro Té la…
Nicolau Cotoner i d’Olesa
Història
Gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1663-80).
Havent ingressat a l’orde 1625, passà el noviciat a Malta amb el seu germà Rafael, el qual succeí com a castellà de Malta 1644, i l’any següent fou nomenat batlliu de Negrepont El 1660 succeí de nou el seu germà com a batlliu de Mallorca i, en morir aquest, com a gran mestre 1663, quan començava el moviment de les potències marítimes europees per la llibertat del tràfic mercantil El 1669, arran de la pau entre Venècia i l’imperi turc després de la represa de Càndia, féu fortificar l’illa de Malta i costejà una de les fortaleses destinades a recollir la població civil en cas d’…
Joaquim Matilló i Vila

Joaquim Matilló i Vila
Arxiu familiar
Arqueologia
Cristianisme
Eclesiàstic i arquèoleg.
Ingressà a la congregació religiosa dels Germans de les Escoles Cristianes i es formà en el noviciat de Premià de Mar, on es es feia una preparació especial per als missioners El 1930 fou destinat a Colòmbia, on estudià antropologia i arqueologia a la Universidad del Atlántico, a Barranquilla, i, més tard, es dedicà a l’ensenyament Posteriorment, se'n anà a Panamà, i més tard a Nicaragua, on s’establí Com a especialista en art rupestre, cal remarcar les seves exploracions a Sierra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia, i a les serralades de Managua a l’illa d’Ometepe, a Chontales, a Estelí i a…
Josep Maria Pujol i de Barberà
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892 a Barcelona, fou arquitecte del ministeri de finances 1893-97 a Barcelona, Múrcia, Granada i Còrdova arquitecte municipal de Tarragona 1897-1939 i de la comissió provincial de monuments, reconstruí la Torre dels Escipions i diverses dependències del monestir de Poblet Cronista oficial de la ciutat de Tarragona el 1924 Construí l’escorxador 1902, el mercat central 1915, el dipòsit d’abastament d’aigües de l’Oliva 1931 i la xarxa de clavegueres de Tarragona Com a obra més important per a la ciutat redactà el pla d’eixample del 1922, que ha dirigit el creixement de Tarragona fins…