Resultats de la cerca

És miscible amb aigua, alcohol, acetona i cloroform i és emprat en síntesi orgànica

És un oli clar, incolor que és bastant soluble en aigua i miscible amb els dissolvents orgànics més comuns És un intermediari clau per a la producció d’una àmplia gamma de productes químics aromàtics artificials i productes farmacèutics Té una olor afruitada i es produeix naturalment en cítrics, groselles, nabius, raïm, gerds, tomàquets, pa blanc, oli de llúpol, cafè, mores i fruita de la passió També designa qualsevol dels alcohols de fórmula general H–CH 2 CCH 3 =CHCH 2 n OH en la qual l’esquelet carbonat està format per una o més unitats d’isoprè el precursor biogenètic dels isoprenoides

És emprat en perfumeria

És la provitamina D més important, i es transforma en la vitamina D 2 per acció de la llum ultraviolada Aquest procés fou descobert per A Windaus, i els seus passos són ergosterol, lumisterol, taquisterol i vitamina D 2 Les seves aplicacions són les de la vitamina D 2

N'hi ha en el verí de certs gripaus, d’on pot ésser aïllada és un derivat N-simetilat de la serotonina, de la qual conserva algunes propietats És emprada en medicina com a allucinogen

Aquesta última és òpticament activa l’isòmer l- es dóna en els olis de rosa i de gerani, i el d- , en els de la llimona de Java i de Sri Lanka És molt emprat en perfumeria

La seva fórmula és isomèrica de la del linalol És emprat en perfumeria

És present en alguns olis essencials, i hom l’aïlla de l’oli de neroli És emprat com a base en l’obtenció de perfums

Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…

Per via oral hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics entre 60 i 90 minuts En medicina és emprat en el tractament de l’angina de pit, d’algunes arrítmies, i com a hipertensiu