Resultats de la cerca

Fill de l’organista Isaak Hassler i germà dels compositors Hans Leo i Kaspar Hassler, rebé la primera formació musical del seu pare Durant algun temps estigué sota el patronatge de Christoph Fugger, de qui fou organista de cambra També fou organista a la cort dels Hohenzollern a Hechingen entre el 1597 i el 1601, i més tard, a la cort imperial de Rodolf II a Praga Escriví un llibre de madrigals a sis veus, publicat a Nuremberg el 1600, música vocal religiosa i algunes composicions per a tecla Participà també en diversos negocis miners

Entrà com a escolà a Santa Maria de Manresa El 1787 anà a Girona, on estudià amb J Pons Quan aquest marxà a València com a mestre de capella és probable que Quintana el seguís i que exercís com a segon mestre de capella a la catedral valenciana Professà com a carmelità i està documentat a Barcelona com a organista al convent d’aquesta congregació Després d’ésser exclaustrat 1835, continuà exercint com a organista a Santa Maria del Pi Tingué fama com a organista i compongué obres religioses

Ingressà al cor de la capella reial, aleshores sota la direcció del compositor i organista John Blow, on està documentat el 1685 Entre el 1692 i el 1695 fou organista al Winchester College i el 1699 fou nomenat organista de la catedral de Saint Paul de Londres Cinc anys més tard esdevingué mestre del cor, i poc després compartí el càrrec d’organista de la capella reial amb William Croft fins el 1707, any en què se suïcidà Clarke compongué música religiosa, odes, cançons, música incidental per a teatre i peces instrumentals Aconseguí la seva reputació com a compositor d' anthems , molts dels…

Vers el 1596 estava actiu al servei de Markus Fuger a Augsburg Aquest mateix any aparegué la seva primera obra publicada en una collecció de lletanies editada per Victorinus El 1602 esdevingué organista a l’església de Sant Maurici i organista director de música de la ciutat, càrrec que renovà en diverses ocasions fins el 1620 El seu antecessor en el càrrec havia estat Hans Leo Hassler Des del 1610 actuà com a segon organista a la catedral d’Augsburg fins que el 1625 fou promogut al càrrec d’organista principal Gaudí d’una gran reputació com…

De família de músics, era germana del compositor i pianista Olivier Alain i del compositor i organista Jehan Alain , l’obra del qual contribuí també a difondre Debutà a onze anys i succeí el seu pare, el 1971, com a organista de l’església de Saint-Germain Estudià al conservatori de París amb M Dupré, M Duruflé i Plé-Caussade 1944-50 El 1950 guanyà el premi del Concurs Internacional de Ginebra i obtingué un gran prestigi com a organista Al llarg de la seva carrera feu més de 2500 concerts i prop de tres-centes gravacions discogràfiques en són…

Estudià a Venècia amb Claudio Merulo, i de molt jove començà a treballar com a organista de la cort de Màntua Des del 1582 fins al 1590 ocupà el càrrec d’organista de la cort de l’arxiduc Carles II, a Graz Un any després entrà de nou al servei de la cort de Màntua, aquest cop com a compositor Al mateix temps exercí com a organista de la capella ducal de Santa Bàrbara Tot i que la major part de la seva producció musical coneguda és de signe litúrgic, també compongué música profana que gaudí de molta acceptació, especialment els madrigals

Fou membre de la nissaga de músics vigatans coneguts amb l’àlies de Vila , que esdevingué cèlebre durant els segles XVI i XVII Ferran provenia d’una rica família de mercaders de Vic i era nebot de Pere Alberc i Ferrament , organista de la catedral de Barcelona Alberc sollicità l’assistència d’un organista coadjutor del capítol barceloní al març del 1580 per a aquest fi, el capítol feu publicar un edicte a les ciutats de Vic i Barcelona, on convocava els membres de la nissaga musical iniciada per Pere Vila , tal com ho establien els pactes signats per aquest darrer i…

Fou escolà 1730-34 —mentre Josep Picanyol era mestre de capella i Joan Saló organista—, organista des del 1742 i fins a la seva mort i prevere des del 1748 de la catedral de Barcelona Entre els seus deixebles destacaren  Benet Juncà i el seu nebot  Carles Baguer , que el succeí com a organista a l’esmentada seu La seva producció, amb més de setanta obres per a instrument de teclat, és datada entre els anys 1742 i 1784 És constituïda per unes 50 tocates bipartides tocates, sonates i pastorelles, algunes en forma d’ària o da capo que comença la segona part…

Ingressà al convent de franciscans d’Alcalá de Henares, on fou organista, càrrec que exercí més tard a San Francisco el Grande, de Madrid Fou amic de l’organista de la cort, Josep Elies Del 1706 al 1709 compilà quatre colleccions d’obres per a orgue d’ell i d’altres autors Publicà dos tractats teòrics Arte de canto llano 1714 i Breve suma de todas las reglas de canto llano y su interpretación 1734

Membre d’una nissaga de músics, entrà com a escolà a la capella de música de l’església de Sant Esteve d’Olot Allí és possible que també estudiés orgue, ja que és documentat com a organista substitut en algunes ocasions El 1820 ocupà en propietat la plaça d’organista d’aquesta església d’Olot, on romangué només fins el 1821 Aquest darrer any passà a exercir el càrrec d’organista i mestre de capella a la parròquia de Ripoll, on degué romandre pocs mesos, ja que feu oposicions per a la plaça d’organista del monestir de Sant Joan de les Abadesses, càrrec que aconseguí Possiblement…