Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
Maria dels Desemparats Cabanes i Pecourt
Historiografia catalana
Medievalista i paleògrafa.
Doctorada a la Universitat de València, on fou professora, ocupà la càtedra de paleografia i diplomàtica de la Universitat de Saragossa Els seus treballs paleogràfics i de recerca remeten a una concepció tradicional de la història, impregnada sovint d’una visió particularista del passat valencià És autora del manual Elementos de paleografía 1972 També ha tractat aspectes demogràfics i econòmics a Coses vedades en 1381 1971, “Un siglo de demografía medieval San Mateo 1373-1499” EECA, IX, 1973 i Los monasterios valencianos Su economía en el siglo XV 1974 Destaquen també els seus estudis sobre…
Burgenland
Divisió administrativa
Land d’Àustria.
Constitueix una àrea de transició entre els Alps i la plana Pannònica, més orientada cap a aquesta que cap a aquells Té un clima continental moderat Els rius orientats cap a la plana Pannònica són tributaris del Rába hi ha també el llac de Neusiedl Els sòls són molt bons loess , terres negres, i la vegetació natural ha estat substituïda pels conreus El poblament és predominantment rural i concentrat La majoria de la població és de parla alemanya heanzen o heinzen i de religió catòlica, però hi ha minories ètniques wasserkroaten o “croats d’aigua”, hongaresos i religioses protestants, que…
Historiografía valenciana
Historiografia catalana
Obra de Francesc Almarche i Vázquez publicada a València el 1919 per La voz valenciana.
Elaborada en els moments finals de la tímida Renaixença del País Valencià, i vinculada encara a la concepció romàntica de la història, fou el primer estudi que considerà la historiografia valenciana com un seguit de textos redactats al llarg del temps i, d’alguna manera, interrelacionats Tanmateix, els pressupòsits teòrics d’Almarche li donaren també una visió global del passat, i no sols una relació de fets destacats, protagonitzats pels personatges regidors de les nacions, dels pobles o de les ciutats El seu concepte de la història el portà a considerar com a fonts de primeríssima mà els…
domini ferromagnètic
Física
Cadascuna de les regions d’un sòlid ferromagnètic caracteritzades per una mateixa orientació de tots els dipols atòmics que contenen.
Aquesta orientació és deguda a dues tendències antagòniques d’una banda hi ha la tendència a l’ordenació antiparallela dels dipols veïns, és a dir, el pol nord de l’un orientat al costat del pol sud de l’altre, com a conseqüència de les lleis generals de l’electromagnetisme clàssic, i hom l’observa clarament dins qualsevol conjunt d’imants macroscòpics de l’altra, hi ha la tendència, oposada, a ordenar-se els dipols veïns segons una orientació parallela, és a dir, els pols nord dels imants continguts es reuneixen reforçant llur acció Aquesta propensió és deguda a interaccions d’origen quàntic…
graf
(1) Graf orientat: el camí ( a 1, a 2, a 4, a 5) és un circuit , els arcs a 2 i a 3 són bucles o rulls en el vèrtex v 2. i a 6 és un camí de v 1 a v 3. (2) graf no orientat: la cadena ( a 1, a 4, a 5) és un cicle , les arestes a 2 i a 3 són bucles o rulls en el vèrtex v 2, i a 6 és una aresta de v 1 a v 3.
© fototeca.cat
Matemàtiques
Ens constituït per un conjunt S
d’elements i per un conjunt C
de línies que uneixen els elements de S
(tot palesant una correspondència
de S
en si mateix).
Cal distingir entre un graf orientat i un graf no orientat Un graf orientat és una quaterna S, C, o, e , on S és el conjunt d’elements o vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arcs, o és l' aplicació origen que assigna a cada arc el vèrtex del qual surt, i e és l' aplicació extrem que assigna a cada arc el vèrtex al qual arriba Un graf no orientat és una terna S, C, e , on S és el conjunt dels vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arestes , i e és l’aplicació que assigna a cada aresta una parella de S × S , formada pels vèrtexs que uneix l’aresta en qüestió…
Necròpoli de les Goges (Sant Julià de Ramis)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli era situada en un turó de la riba esquerra del Ter, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, uns 6 km al nord de la ciutat de Girona JBM Necròpoli La necròpoli de les Goges fou excavada l’any 1991 Els enterraments, 207 tombes distribuïdes en diversos rengles, eren orientats, com és normal, d’est a oest, amb els peus situats a llevant La major part de les tombes havien estat cavades a la roca i eren rectangulars n’hi havia amb els angles escairats i també amb els angles lleugerament arrodonits Algunes de les tombes eren pisciformes i d’altres, gairebé…
magnetisme
Magnetisme inducció d’un corrent elèctric pel desplaçament d’un imant en el si d’una bobina (efecte faraday)
© Fototeca.cat
Física
Part de la física que tracta de les propietats dels camps magnètics i de les interaccions entre els imants.
Ja a la Grècia antiga hom coneixia la propietat de l’imant natural o magnetita nom derivat de Magnèsia, ciutat de l’Àsia Menor d’atreure el ferro L’any 121 els xinesos ja sabien que, quan una barra de ferro és collocada prop d’un imant natural, adquireix les propietats de l' imant i les conserva Hom coneix també des de temps ancestrals la propietat que té la Terra d’actuar com un imant, propietat coneguda com a magnetisme terrestre o geomagnetisme L’estudi del magnetisme es limità, durant molt de temps, a l’estudi dels imants així obtinguts magnetoestàtica , però l’any 1819 HC Ørsted…
Necròpoli de Vallcarrós (Tamarit de Llitera)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli se situa 1 km al nord de Tamarit de Llitera, a la partida del mateix nom Mapa 31-13 326 Situació 31TBG860400 Per la carretera del Campell es passa a uns 300 m a l’oest, precisament on és l’actual camp de tir Vallcarrós Necròpoli La necròpoli fou localitzada l’any 1974 en el moment de realitzar l’esplanació de terres per a la construcció del camp de tir de la corresponent societat local Aleshores, Amado López realitzà una primera excavació d’urgència Posteriorment, un equip de la universitat de Saragossa, format per M Martín-Bueno, Moreno i de Diego, estudià el lloc…
fluidal
Mineralogia i petrografia
Dit de l’estructura que presenten algunes roques eruptives en les quals els cristalls o micròlits aciculars són orientats segons les inflexions dels corrents de la lava.
Alguns gneis i d’altres roques metamòrfiques tenen una estructura fluidal, produïda per l’orientació parallela que adoptaren llurs elements quan foren sotmesos a grans pressions
Vila medieval de Fondespatla
Art romànic
Situació Torre de planta quadrada situada al carrer de Bonaire, que segurament formava part de l’antic recinte murat ECSA - J Bolòs La vila de Fondespatla és al sud-oest de Vall-de-roures Mapa 30-20 520 Situació 31TBF525216 Des de Vall-de-roures s’arriba a Fondespatla per la carretera TE-302, que es dirigeix a Mont-roig de Tastavins CPO Història El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia El 1188 Fortuny Robert, senyor de Vall-…