Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
Magd al-Din al-Gazzali
Música
Religiós i predicador àrab.
Germà d’Algatzell, al qual succeí com a professor a la Universitat Niamiyya de Bagdad En un llarg escrit, titulat Aclariments en la refutació d’aquells que declaren que cal prohibir escoltar música , defensà la legitimitat islàmica de la música i, per tant, la possibilitat d’escoltar-la, tocar-la i ballar-la, com també la rellevància de la música per als exercicis de meditació
‘Abd al-Qādir
Música
Musicògraf persa.
Cantor a la cort de Bagdad, el 1393 es traslladà a Samarcanda seguint Tamerlà després de la presa de la ciutat Els incidents polítics entre ambdues ciutats feren que es desplacés successivament de l’una a l’altra, si bé el 1401 s’establí definitivament a Samarcanda Considerat l’escriptor de música més gran del seu temps, escriví tres tractats que són un complement del tractat de Ṣafī al-Dīn, el primer exponent de l’escola sistematista Des del punt de vista teòric no fou gaire original, però els seus escrits sobre instruments d’arc tenen un gran interès
Mani
Cristianisme
Predicador persa, fundador del maniqueisme.
Es formà en la secta ebionita, d’origen judeocristià, dels elcesaïtes, la qual intentà de reformar creà una doctrina i una església de caràcter sincrètic en què barrejà ensenyances de Jesús, Zoroastre i el Buda Predicà a Pèrsia en temps del primer rei sassànida 224-241, i ho féu després pel Balutxistan, d’on hagué de fugir, i tornà a Pèrsia Detingut per ordre dels mags mazdeistes, morí, segons uns, a la presó, i segons uns altres, escorxat viu la llegenda de la seva crucifixió ha d’ésser entesa allegòricament Anomenat també Mani Ḥayyâ ‘Mani el Vivent’, en grec passà…
Tutuš ibn Alp Arslān
Història
Príncep seljúcida que governà Síria (1079-95).
Resistí els avanços fatimites a Síria A la mort del seu germà, Malik Šah 1092, fou proclamat soldà de Pèrsia, però fou vençut pel seu nebot Barkiyārqūq
Hülegü
Història
Primer ilkan de Pèrsia (1256-65).
Net de Genguis Kan, el seu germà Möngke, cap suprem dels mongols, li encomanà el govern de Pèrsia Intentava la conquesta de Síria quan, en morir Möngke 1258, tornà a Pèrsia, i les hordes mongòliques sofriren la primera derrota 1260 contra els mamelucs Hülegü, budista i de mare i muller nestorianes, protegí les diverses confessions cristianes, i en el camp de la ciència encarregà a Nāsir al-Dīn Tūsī la construcció i la direcció de l’observatori astronòmic de Marāgheh
xa
Història
Títol propi dels sobirans de Pèrsia.
Significa ‘rei’, i prové de la denominació ostentada pels sobirans aquemènides de l’antiga Pèrsia Sovint és ampliat amb šāhinšāh , que significa ‘rei de reis’
Aman
Història
Ministre del rei Assuerus de Pèrsia.
És esmentat en el llibre d’Ester com a enemic del poble jueu establert a Pèrsia i rival de Mardoqueu Gràcies a la intervenció d’Ester, els jueus no foren anihilats, i Aman fou penjat a la forca preparada per a Mardoqueu
verònica

Aspecte d’una verónica ( Veronica persia
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, les inferiors oposades i les superiors sovint alternes, amb flors tetràmeres, generalment blaves, en raïm o solitàries, i amb fruits en càpsula, sovint emarginada.
La verònica becabunga , o creixen de cavall Vbeccabunga , és una herba perenne de 20 a 60 cm d’alçada, glabra, de fulles oposades, oblongues i crenulades, de flors blaves, arranjades en raïms axillars, i de fruits capsulars arrodonits Creix vora l’aigua, a tot Europa
atles geogràfic

Mapa de Pèrsia de l’Allgemeiner grosser Atlas
Geografia
Compilació de mapes de tot el món o d’una part.
El nom li fou donat durant el Renaixement de la figura mitològica d’Atles sostenint la volta celeste La més antiga d’aquestes compilacions conegudes és del s II constava de 27 mapes i acompanyava la Geografia de Ptolemeu Pot ésser considerat, també, un atles el mapamundi català del 1375 No fou, però, fins al segle XVI que hom inicià l’edició d’atles independents Els més interessants d’aquesta època són l’atles de Lafreri, editat a Roma amb el títol de Tavole moderne di geografie raccolte et messe secondo l’ordine di Tolomeo , en el qual foren recollits els mapes de Ptolemeu i hom n'afegí…
Mèdia
Geografia històrica
Antiga i vasta regió de la Pèrsia nordoccidental que confinava amb Mesopotàmia, Armènia, la mar Càspia, el desert de Pèrsia i la Susània.
Hom suposa que, a partir del segle IX aC, fou seu de les tribus iràniques del medes Passà a ésser possessió persa 550 aC, i fou dividida en dues províncies una de meridional, la Gran Mèdia, i una altra de septentrional, amb el Zagros, l’Assíria i l’Armènia oriental A partir de l’adveniment dels sassànides 226 dC, aquestes dues províncies foren reunificades i seguiren el destí de Pèrsia