Resultats de la cerca

Fou paborde de la catedral i catedràtic de la Universitat de València Després fou comissari de la Croada bisbe elegit de Terol, no arribà a prendre possessió del càrrec Féu una deixa testamentària que permeté la iniciació dels treballs de conducció d’aigua potable a València Aquesta conducció fou inaugurada el 1850

Presentava nombroses variants generalment les parelles formaven una rodona dins la qual el paborde o administrador de la confraria del sant iniciava la dansa amb la seva balladora, seguits per cada una de les parelles, executava el seu propi ball, fins a la ballada de conjunt final Sovint acabava amb un ritme molt precipitat

Passà successivament al rei, a Montgrí, al paborde i canonges de Tarragona i a l’ardiaconat de Sant Fruitós també de la catedral de Tarragona El seu nom ve de l’extensa badia de Portmany , que s’obre a les seves costes Correspon, encara que no exactament, al terme de Portumany de l’Eivissa musulmana

Sorgida tardanament, arran de les turbulències feudals, era una important domus propietat de Guillem de Corts, el “marover” del castell de Biera, el qual la vengué el 1283 al cavaller Simó de Freixe, que l’adquirí amb part dels diners de la venda dels seus drets a la castlania de Freixe al paborde de Solsona

Fill gran del noble Pere de Muntaner i de Solanell, senyor de Gàver i regent de la tresoreria de Catalunya Fou paborde de Berga i abat de Sant Pere de Galligants El 1683 presidí la diputació de la Generalitat de Catalunya Fou abat de Sant Cugat del Vallès 1696-1711 i arquebisbe de Mèxic 1711-12

L’iniciaven el primer paborde sembla que antigament era l’abat del monestir i, més tard, el rector, amb gambeto i barret de copa, i la balladora, amb vestit negre i caputxa o mantellina la segona part era ballada per totes les parelles juntes fent sardana La tonada era semblant al ball dels pabordes de Sant Joan de les Abadesses la primera part tenia un caràcter cortesà

Prevere, doctor en teologia, paborde de Castellterçol i examinador sinodal del bisbat de Vic Publicà uns Diàlegs de la Doctrina Cristiana  1710 que tingueren una gran popularitat Fou el catecisme en català que tingué més gran popularitat al Principat fou reeditat nombroses vegades entre el 1718 i el 1818 algunes edicions a Aguiló, Catálogo , núm 310-321 Se’n feu una traducció al castellà impresa el 1807

Forma l’extrem oriental del terme i comprèn la demarcació dels actuals masos de Sobrevia, Virgili, Terrés de Terrassola, Vilardell, Rovira i el Bosc del Masó Era centrada en l’antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082 El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l’administrava el paborde de Gener En tenia la jurisdicció criminal el veguer d’Osona, i més tard els Cabrera

Paborde de Tarragona, fou elegit després que fos invalidat el primer candidat Berenguer de Castellbisbal 1238, per la discussió de la jurisdicció sobre València entre Toledo i Tarragona El papa Gregori IX decidí l’afer a favor de Tarragona 1239, cosa que feu possible aquest nomenament La nova tasca fou d’endegament de la diòcesi, transformant mesquites, que foren consagrades com a esglésies, i establint-hi un primer servei religiós

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Jorba Inicialment tingué funcions parroquials i les ha mantingut fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona per donació dels seus senyors El lloc de Jorba es documenta per primera vegada l’any 960, data en què el comte Borrell donà al bisbe de Vic el castell de Tous, el qual afrontava amb el terme de Jorba ipsa lorba L’església apareix esmentada amb la seva advocació a partir de l’any 1065, que es jurà el testament d’una dona anomenada Ermengarda, la qual donà a Sant Miquel i a Sant Pere de Jorba una…