Resultats de la cerca
Es mostren 3053 resultats
Pardines

Paret de Pardines
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d’Algemesí (Ribera Alta), al NE de la vila.
La parròquia depengué de la d’Albalat de la Ribera fins el 1316, que s’independitzà Antiga alqueria islàmica, pertangué al terme d’Alzira fins el 1608, que passà al d’Algemesí En tingué la senyoria des del s XIV la família Jofre El 1704 ja estava despoblat Resta una paret, sembla ser de l'església
beneitera

Beneitera de paret
esquerda

Esquerda en una paret
Andy Maguire (CC BY 2.0)
Construcció i obres públiques
Obertura prima, allargada i profunda, que generalment acostuma a travessar tot el gruix d’una paret, d’un sostre, etc, deguda a un excés en la càrrega aplicada, a un assentament desigual dels fonaments, a una flexió massa gran o a una insuficiència dels estreps o contraforts.
pedra

Voluntari reconstruint una paret de pedra seca
Forgotten Landscapes
Mineralogia i petrografia
Construcció i obres públiques
Tros de matèria mineral de certa grandària, despresa naturalment d’una roca, o treta artificialment d’una roca, emprada generalment com a material de construcció (pedrera).
mucopèptid
Bioquímica
Polisacàrid que constitueix la paret cel·lular bacteriana.
És format per cadenes de polisacàrids dels sucres N-acetilglucosamina i l’N-acetilmuramat a les quals s’uneixen aminoàcids alguns de configuració D La seva estructura general és idèntica en tots els bacteris, però hi ha petites variacions pel que fa als aminoàcids i els tipus d’enllaços molleculars, que en alguns grups tenen valor taxonòmic En els bacteris grampositius el mucopèptid forma una paret força gruixuda de 20 a 80 nm al voltant de la membrana citoplasmàtica, mentre que en els gramnegatius forma una capa molt prima 1 nm rodejada d’una membrana externa Rep també els noms…
clivella

Clivella en el revestiment d’una paret
Pseudopam (CC BY-NC 2.0)
Construcció i obres públiques
Fissura que es produeix en un material de revestiment (guix, morter, pintura) o en un element estructural quan en assecar-se s’encongeix.
desenvolupament
Biologia
Mena de desenvolupament de certs bacteris que sintetitzen defectuosament una paret cel·lular.
Ela bacteris amb aquesta propietat presenten formes molt variades allargades, irregulars, rodones i aplanades, però que sempre són diferents de l’aspecte clàssic, sia coc o bacil Aquesta mena de desenvolupament és degut a la incapacitat per part del bacteri de sintetitzar el mucopolisacàrid de la paret cellular, la qual cosa fa que aquesta tingui poca rigidesa i adopti formes totalment anormals
sinòpia
Art
Dibuix preparatori d’un fresc, que resta adherit a la paret entre el fresc acabat i aquella.
Hom ha pogut descobrir les sinòpies mitjançant la separació del fresc de la seva paret original un cop realitzat aquest procés, hom troba la sinòpia, que pot ésser també separada de la paret i collocada sobre llenç nou El nom ve del fet que les primeres foren trobades sota els frescs dels pintors florentins del s XV, els quals usaven per als dibuixos preparatoris guixos ocres que venien de Sinope Turquia Les sinòpies tenen un gran interès per a l’estudi de l’estil i de la idea primera d’un artista sense l’acurament de l’obra acabada
finestra

Finestra
© C.I.C - Moià
Construcció i obres públiques
Obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l’aire.
El pla que forma la paret a la part baixa de la finestra és l’ ampit els gruixos de paret a banda i banda són els brancals , i la llinda és la pedra o un altre element resistent que, collocat a la part alta de la finestra, suporta el pes de la paret que té al damunt De vegades, en lloc de llinda hom construeix un arc de descàrrega fet amb maons posats a plec de llibre, per sota del qual hom construeix una llinda falsa amb l’aresta horitzontal Aquest arc de descàrrega resta tapat per l’arrebossat de la paret També hi ha finestres en què l’…
dret d’atansar
Dret català
Dret que té el propietari d’atansar la paret que vol construir a la que el veí ja té feta.
Prové dels costums barcelonins recollits en les Ordinacions d’En Santacília , del segle XIV, on és definit dient que qualsevol pot acostar la paret pròpia a una altra d’aliena al llarg o de través, però sense recolzar la primera en la segona no és admès el dret d’atansar quan el veí té lluerna a la seva paret durant trenta anys sense contradicció