Resultats de la cerca
Es mostren 6160 resultats
polifonia
Música
Música que combina diverses veus o parts vocals simultànies però independents.
El nom, a la Grècia antiga, significava un conjunt de veus o de parts instrumentals, sense jutjar la natura de llur relació En els seus inicis, la polifonia occidental era molt semblant a la practicada en les civilitzacions primitives que avui estudien els etnomusicòlegs En la seva forma culta i escrita, les primeres pràctiques musicals polifòniques daten del segle IX La primera forma musical és l' organum o diafonia En una segona etapa aparegué el discant, basat en el moviment contrari de les veus La innovació següent fou el motet, o combinació de melodies amb texts independents…
període
Música
Model formal compost per dues parts complementàries.
Habitualment les dues parts, anomenades antecedent i consegüent antecedent/consegüent , presenten un equilibri harmònic ja que la primera queda oberta sobre el V mentre que la segona conclou sobre el I, una simetria mètrica totes dues acostumen a tenir les mateixes dimensions i un parallelisme temàtic totes dues utilitzen el mateix material temàtic Quan es donen aquestes característiques es parla de període ’parallel’ o ’regular’ vegeu l’exemple 2 de frase Aquest model fou freqüent en les frases clàssiques de vuit compassos vegeu l’exemple anterior, tot i que també es pot…
faringe

Les diferents seccions i parts de la faringe: A, nasofaringe; B, orofaringe; C, laringofaringe; 1, envà nasal; 2, amígddala faríngia; 3, vel del paladar; 4, amígdala palatina; 5, epiglotis; 6, obertura superior de la laringe; 7, cordes vocals; 8, tràquea; 9, esòfag
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.
En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’entrada quan…
partitura
Música
Conjunt de parts musicals, vocals o instrumentals d’una composició, representats gràficament.
Gràcies a la seva ordenació habitualment en pentragrames sobreposats es poden veure alhora totes les parts musicals La partitura simfònica actual s’ordena de manera que els instruments de fusta ocupen la part superior a sota hom colloca els de metall, sota d’aquests els de percussió i a la part inferior els de corda
húmer

Parts principals de l’húmer: 1, diàfisi; 2, epífisis; 3, metàfisis
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Os parell i asimètric que forma l’esquelet de les extremitats anteriors dels vertebrats tetràpodes.
Va unit per l’extrem cefàlic a l’omòplat i per l’extrem distal al cúbic i al radi, o simplement al cúbit, ossos de l' avantbraç
polirítmia
Música
Textura en què les parts presenten simultàniament valors rítmics diferents.
La polirítmia -la divergència de valors rítmics entre les diferents parts d’una obra- constitueix una de les característiques més importants de tota polifonia, tot i predominar particularment en els contextos imitatius Malgrat que el concepte engloba qualsevol combinació simultània de ritmes s’oposa, doncs, al d’ homorítmia , el seu ús sol reservar-se per a aquelles combinacions rítmiques que presenten un cert grau de contrast o conflicte En aquest sentit, cal assenyalar la tendència a atribuir l’adjectiu polirítmic a fenòmens que pròpiament constitueixen polimetria , és a dir,…
escissió
Biologia
Forma de reproducció asexual per la qual un organisme es divideix en parts iguals.
En els éssers unicellulars les dues parts que resulten poden ésser considerades com els nous éssers, mentre que en els pluricellulars l’escissió va seguida d’un procés de regeneració que dóna lloc a l’organisme complet És el sistema de divisió més usual, entre bacteris, algues i protozous, i també d’alguns metazous turbellaris, anèllids, etc
polimetria
Música
Textura en què les parts presenten simultàniament metres diferents.
El fenomen polimètric, característic de la polifonia medieval i de gran part de la música del segle XX, pot donar lloc a passatges rítmicament intensos i fins i tot inestables ex 1 La polimetria pot situar-se en diferents nivells mètrics metre compàs afectant la relació entre compàs i temps, temps de compàs afectant la relació entre temps i divisió, divisió del temps, etc Amb tot, l’ús imprecís del llenguatge ha fet que la polimetria situada en el temps de compàs escrit per exemple, dues corxeres contra treset de corxeres en un compàs de 2/4 acostumi a considerar-se com una polirítmia…
òfset

Principi del fuincionament de l’offset: una bateria de roleus humiteja la platxa (les parts blanques retenen l’aigua) i una altre l’entinta (les partss amb imatge retenen la tinta gerixosa); la tinta de les zones amb imatge passa al cildre recobert de cautxú que la trnsfereix al paper
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Sistema d’impressió basat, com la litografia, de la qual prové, en la repulsió que existeix entre l’aigua i les matèries greixoses.
Màquina d’imprimir en sistema òfset de quatre cossos 1, alimentador de paper 2, registre d’entrada 3, roleus humitejadors 5, cilindre portaplanxa 6, cilindre recobert de cautxú 7, cilindre de contrapressió 8, cilindre de lliurament 9, cilindre magatzem quan la màquina imprimeix les dues cares 10, cilindre inversor quan la màquina imprimeix les dues cares 11, fulls impresos 12, allisador de fulls 13, eix portanumerador 14, roleus d’entintament addicionals 15, cadena de transport 16, pinça Les màquines d’òfset tenen, fonamentalment, tres cilindres, que duen a terme la impressió La planxa…
ternari | ternària
Música
Dit d’un compàs de tres temps i de cadascun dels temps susceptibles d’ésser dividits en tres parts.
Dit d’un compàs de tres temps i de cadascun dels temps susceptibles d’ésser dividits en tres parts