Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
verònica
Aspecte d’una verónica ( Veronica persia
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, les inferiors oposades i les superiors sovint alternes, amb flors tetràmeres, generalment blaves, en raïm o solitàries, i amb fruits en càpsula, sovint emarginada.
La verònica becabunga , o creixen de cavall Vbeccabunga , és una herba perenne de 20 a 60 cm d’alçada, glabra, de fulles oposades, oblongues i crenulades, de flors blaves, arranjades en raïms axillars, i de fruits capsulars arrodonits Creix vora l’aigua, a tot Europa
ruca
Ruca
Botànica
Alimentació
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 20 a 80 cm d’alt, de fulles lirades o pinnatífides, de flors blanquinoses o groguenques, amb venes violades, arranjades en raïms, i de fruits en síliqua, amb un bec ensiforme.
Creix en camps, erms, terraplens, etc, a la regió mediterrània
rave de mar
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 15 a 50 cm d’alt, de fulles carnoses, pinnatífides o sinuades, de flors liles o blanques, en raïm, i de fruits siliquosos formats per dos articles monosperms, l’inferior amb dos corns.
Creix en platges i en terrenys sorrencs litorals, més o menys ruderals
carxofera
Flor de la carxofera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 90 a 150 cm d’alçada, fulles superiors pinnatífides, grosses, sense espines, i capítols grossos carnosos: les carxofes, amb bràctees amples i ovades, carnoses a la base, no acabades en espina, comestibles.
Les flors són tubuloses, de color blau violaci, i poden servir per a coagular la llet Tota la planta s’assembla força al card, del qual possiblement procedeix després de modificacions degudes al conreu Conté inulina i un principi amarg, de propietats tòniques emprat en algunes fórmules de vins aperitius, que té també una acció beneficiosa sobre el fetge, per tal com afavoreix la secreció de bilis Popularment hom n'administra el suc de les fulles o la decocció Exigeix climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals els argillosilícics i els argillocalcaris li són molt favorables Es…
cardassa blanca
cardassa blanca
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, acaule, amb fulles en roseta, pinnatífides, blanquinoses, tomentoses i molt espinoses, capítols de flors blanques, i bràctees llargament punxegudes; els capítols, en nombre d’1 a 3, ocupen el centre de la roseta.
És una nitròfola de les muntanyes mediterrànies, força comuna als Pirineus
trepó mascle
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de 40 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles inferiors pinnatífides, crenades i peciolades, i de fulles superiors ovades, dentades i amplexicaules; de flors grogues, agrupades en un raïm dens, i de fruits en càpsula.
Es fa en terrenys àrids i sorrencs, a la regió mediterrània occidental
card marià
card marià
© Fototeca.cat
Botànica
Planta biennal, de la família de les compostes, de tija robusta, glabra, de 30 a 150 cm de llargada, fulles oblongues, sinuatolobades o pinnatífides, glabres, de color verd pàl·lid, amb grosses espines als marges, maculades de blanc al costat dels nervis a l’anvers.
Les flors, purpurines, hermafrodites, s’agrupen en capítols grans, terminals, amb un característic involucre de bràctees imbrincades, terminades en apèndix que formen unes punxes grans, molt vulnerants, espinades a la base Els fruits són aquenis negrosos, d’uns 7 mm de llargada Planta mediterrània, de dispersió àmplia, viu a les vores dels camins, sobre sòl profund, no gaire sec Els fruits, que contenen histamina i timidina, actuen com a tònic cardiovascular La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge
Les quenopodiàcies
Quenopodiàcies 1 Bodris Chenopodium botrys a planta sencera, de fulles pinnatífides i tota ella glandulosa x 0,5 b flor femenina x 10 c fruit en núcula, amb el pericarp mig desprès x 10 2 Salat blanc Atriplex halimus a branca florida, de fulles crasses x 0,5 b flor masculina, amb el penant substituït per dues bràctees oposades x 4 c fruit, embolcallat encara per les bràctees x 4 3 Atriplex patula a branques amb fulles i inflorescències x 0,5 b bràctees fructíferes x 4 4 Mirambell Kochia scoparia a branca, amb fulles lanceolades i hirsutes x 0,5 b flor hermafrodita x8 c…
ravenissa incana
Botànica
Planta herbàcia generalment biennal, de la família de les crucíferes, de 40 a 90 cm d’alçària, amb fulles inferiors lirades o pinnatífides i fulles superiors lanceolades, amb flors d’un groc clar, en raïm, i amb fruits en síliqua, aplicats a l’eix del raïm.
Habita erms, vores de camins, runes, etc, a la regió mediterrània
pedrosa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les valerianàcies, de 5 a 40 cm d’alçada, sovint vermellosa, de fulles lirades o pinnatífides, i de flors rosades, infundibuliformes i giboses, agrupades en inflorescències cimoses capitades. Creix en prats secs, indrets pedregosos, etc, a la regió mediterrània.