Resultats de la cerca

Neix als Pirineus, prop de la frontera francesa, format per dos brancs, que s’uneixen a Sallent de Gállego Flueix encaixat entre les serralades pirinenques fins als Mallos de Riglos, on penetra al Somontano, i prossegueix cap al centre de la cubeta, fins que desemboca a l’Ebre a tocar de Saragossa És un riu de règim nivopluvial, amb un estiatge a l’hivern Té un cabal mitjà de 28 m 3 /s Els seus afluents són de poca importància del Sotón, el principal, surt el canal dels Monegres És utilitzat per a regadiu i per a la producció d’energia elèctrica, la qual cosa hi ha comportat la…

Vinculat al Centre Excursionista Barcelonès i, posteriorment, al Club Muntanyenc Barcelonès, que presidí 1935-39, 1948-51 Durant els anys vint dugué a terme una important activitat als Pirineus El 1931 formà part de la primera junta del Comitè Català de Refugis de la federació catalana El 1940 participà en la fundació del Grup d’Alta Muntanya GAM, i també formà part del Grup d’Exploracions Subterrànies GES Feu divulgació de les valls pirinenques amb la publicació de mapes i guies com ara Mapa de les altes valls de l’Éssera 1935 i Vall Ferrera 1936 Collaborà amb l’Editorial Alpina…

Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya fou voluntari a la guerra civil, a la campanya de Mallorca i al front d’Aragó, on formà part de les Milícies Pirinenques En acabar la guerra, s’exilià a l’Argentina Hi exercí com a radiòleg i publicà treballs científics sobre aquesta especialitat i sobre reumatologia Presidí el Casal Català de Buenos Aires i també dirigí la revista “Catalunya” 1954-65 Fou editor del Llibre blanc de Catalunya 1958, on collaborà un grup molt significatiu d’intellectuals catalans exiliats També publicà El Casal de Catalunya a Buenos Aires 1991 i Catalans…

Es tracta d’una família cosmopolita formada per una única espècie, Hippuris vulgaris , que viu submergida a les aigües dolces i encalmades de les zones temperades i fredes de l’hemisferi boreal A casa nostra es fa, rara, en algunes valls pirinenques i en comptades localitats del litoral català H vulgaris és una herba tendra, d’uns dos o tres pams, de rizoma reptant i d’abundants tiges erectes que duen nombroses fulletes allargades i verticillades, de vuit a dotze a cada nus Floreix molt rarament, sobre brots efímers que sobresurten de l’aigua Les floretes, molt poc aparents,…

Àrea de nidificació de la verderola Emberiza Citrinella als Països Catalans Maber, original dels autors La verderola és present tot l’any als Països Catalans Nia a les comarques pirinenques de Catalunya i Andorra i a la resta del territori es presenta només durant els mesos hivernals i els períodes de pas, i rareja vers el S Al País Valencià i a les Balears és un ocell molt rar o excepcional a l’hivern Amb l’arribada de l’estació freda, normalment des del final d’octubre fins a l’inici de la primavera, el març, les verderoles s’apleguen en estols, sovint barrejades amb altres…

La distància recorreguda varia en funció de la prova Aquestes s’agrupen en diferents calendaris o circuits de competició, com la Challenge Catalana 1991, el Circuit de Llarga Distància 1997, que aplega proves amb recorreguts d’uns 150 km, i el Ciclopirineus 1998, que inclou marxes que transcorren per les muntanyes pirinenques Entre el 1979 i el 1981 es crearen les primeres marxes modernes, la Terra de Comtes, creada pel Club Ciclista Ripoll, la Ruta Pirinenca de les Tres Nacions, organitzada pel Club Poliesportiu Puigcerdà, i les Rutes del Montseny, a càrrec del Club Ciclista…

Centre comarcal a l’encreuament de dues grans vies pirinenques la del canal de Berdún, que va cap a Navarra, i l’antiga via cap a Bearn, que travessa Aragó fins al pas de Somport La seva economia es fonamenta en l’agricultura blat, farratge, la ramaderia i algunes indústries pedra artificial, ciment, xocolata i fusteria Posseeix un institut d’estudis pirinencs, un centre de biologia experimental i una Universitat d’estiu És plaça forta, centre turístic i seu episcopal Conquerida pels àrabs, fou ocupada pels francs, que la feren capital 1035 del comtat d’Aragó Fou la seca dels…

El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies, etc A Barcelona el 1459 els foren concedides ordinacions conjuntes amb els llauradors i hortolans posteriorment se'n diferenciaren l’ofici de traginer de mar i el de llogater de mules 1661 Hi hagué gremis de traginers a Mallorca segle XIV i València també correspon al segle XIV el gremi de Manresa A Mataró es desenvolupà al segle XVIII un gremi de traginers i carreters, que obtingué una certa victòria jurídica sobre les…

Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera entre el coll de Sas 1 480 m, al N, i el pla de Corroncui 1 235 m, al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt, de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i de Malpàs, del municipi…

Es fundà l’any 1929 amb el nom d’Arxiu Museu Folklòric Parroquial i s’installà a les golfes de l’antiga església de Sant Pere És el primer de Catalunya dedicat a l’etnografia, amb un fons important d’objectes relatius al pasturatge, la pagesia, els oficis tradicionals, la religiositat popular, la farga catalana, el ferro forjat i les armes de foc ripolleses Tancà les seves portes l’any 2000 i, després d’una dècada de treballs de readaptació, tornà a obrir el 2011 El nou equipament, situat ara a Can Budallés, és continuador del seu passat, tot i que amb un nou discurs expositiu i uns espais i…