Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Francesc Mas i Abril
Literatura catalana
Comediògraf, poeta i prosista.
De formació autodidàctica, fou obrer i corredor comercial Formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal Collaborà a “Lo Teatro Regional”, creà una companyia d’aficionats i escriví diverses comèdies Solets 1917, Cura radical del mal de queixal 1919, Gastrolatria 1919 i Imma 1950, entre d’altres És autor d’una poesia senzilla, amable i ingènua, de caràcter popular i costumista, recollida en els volums La corona anyal 1924 —una mena de calendari poètic—, La Musa popular 1928 i De cara a mar 1930 En prosa escriví Records de la infantesa i joventut Una part considerable de la seva producció…
Ramir Escofet i Cuscó
Música
Compositor català.
Ingressà a l’orde benedictí del monestir de Montserrat el 1892 tot prenent el nom de Ramir De formació bàsicament autodidàctica, compongué una quantitat força notable de música religiosa Gràcies a ell l’escolania montserratina veié augmentat el seu repertori, tant amb peces del mateix Escofet com amb obres polifòniques descobertes arran dels seus estudis d’antics mestres de l’escolania En aquest sentit, cal destacar la seva activitat de recuperació i transcripció d’obres de música antiga conservades al monestir de Montserrat En la tasca pedagògica fou ajudat pel seu germà, Plàcid, antic…
Maurice Denis
Pintura
Teòric de l’art i pintor francès.
Format a l’Académie Julian, conegué Bonnard, Ranson i Sérusier, amb els quals integrà el grup dels nabis El 1900 pintà el famós Homenatge a Cézanne Musée National d’Art Moderne, París Admirador dels natzarens alemanys i dels italians prerenaixentistes, féu un art humil i plàcid, de formes modernistes i colors plans Encapçalà un corrent similar al del Cercle de Sant Lluc català i fundà 1919, amb Georges Desvallières, els Ateliers d’Art Sacré Tot i que supedità sovint l’art a la religió, sostingué la teoria de l’art per l’art i fou un dels enunciadors teòrics de la pintura abstracta, en…
els Negres
Grup d’artistes catalans format a Barcelona al principi del segle XX entorn de Manuel Ainaud i Sánchez.
L’integraven l’escultor Cèsar Cabanes i Badosa Arenys de Mar, Maresme 1885 — Terrassa, Vallès Occidental 1952, el dibuixant Joaquim Biosca , el pintor i escultor Martí Gimeno i Massague r Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1889 — Buenos Aires 1971 —fill de Francesc Gimeno—, Enric Moles i altres, actualment desconeguts, com Jaume Muntasell i el dibuixant Carles Grau Enric Casanovas s’apropà al grup i el 1903 exposà amb Ainaud i Grau a Els 4 Gats Admiraven Nonell, especialment el de temàtica sòrdida, i l’escultura de Carles Mani, al costat del qual Ainaud arribà a exposar Ainaud, Gimeno, Biosca…
Club d’Escacs Barcelona
Escacs
Club d’escacs del barri Gòtic de Barcelona.
Fundat l’any 1921, fou impulsat per Plàcid Soler Bordas És considerat el primer club d’escacs d’Espanya la data de fundació és anterior a les federacions espanyola i internacional Foren precisament uns socis del club els que el 1925 fundaren la Federació Espanyola d’Escacs i, el 1927, la Federació Catalana d’Escacs La seva constitució tingué lloc al Gran Cafè Espanyol i posteriorment la seu central passà al Gran Cafè Comtal Després dels anys crítics, en què va estar a punt de desaparèixer a causa de la Guerra Civil, revifà durant els anys cinquanta, l’època de màxima esplendor Guanyà nou…
aigua d’Ora
Riu
Riu prepirinenc, al límit entre el Berguedà, el Solsonès i el Bages, afluent per l’esquerra del Cardener, en el qual desguassa prop i aigua amunt de Cardona.
Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa motivada per l…
bohemi | bohèmia
Sociologia
Artista que mena una vida precària i desordenada, deslligat de les convencions socials.
El terme, actualment en desús, fou posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burguesia deixà d’ésser el moviment progressiu i renovador per excellència i l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la societat constituïda i en fou alhora rebutjat Durant el Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i poc compromès Amb el naturalisme i l’impressionisme el bohemi, reclutat entre capes socials més àmplies, passà a ésser sovint…
Tonga 2018
Estat
Al febrer, el país va rebre l’impacte del cicló tropical Gita, que va destruir infraestructures i milers d’habitatges el 40% de les llars de l’illa principal van perdre el sostre Tampoc va ser plàcid el curs del Govern, liderat pel primer ministre Akilisi Pohiva, que va voler promoure un posicionament comú dels estats de la regió per demanar la reconversió de tots els seus deutes amb la Xina i que, davant de la tèbia acollida dels seus veïns, va retractar-se poc després Al maig, es va presentar un plec de 3000 signatures reclamant un impeachment del primer ministre Pohiva i un escrutini…
Josep Maria Figueras Anmella

Josep Maria Figueras Anmella
Museu Colet
Esquí
Esquiador i metge conegut com Pitu Figueras.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, s’inicià a l’Escola d’Esquí de la Molina, on també exercí d’entrenador, i fou campió de Catalunya d’eslàlom gegant 1950 i salts de trampolí 1953 Formà part de la selecció espanyola d’esquí alpí, però una lesió n’impedí la participació als Jocs Olímpics d’Hivern de Saint Moritz 1948 Practicà l’esquí nàutic i també formà part de la selecció estatal 1956-60 d’aquest esport Guanyà el Campionat d’Espanya 1960 i la Copa Ibèrica 1960 en la disciplina de salts En el camp de la medicina esportiva, fou pioner en la traumatologia aplicada a l’esquí Fou el…
Cosme Vidal i Rosich
Literatura
Escriptor, conegut pel pseudònim de Josep Aladern.
Exercí de tipògraf i publicista D’ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d’activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local Hi fundà les colleccions Lo Modernisme 1891 i Foc Nou 1905-06 i les revistes La Gent del Llamp 1893, Almanac Modernista de la Literatura Catalana 1895, Nova Catalunya 1896 i 1898 i Reus Tranquil 1897 i hi dirigí el diari Lo Sometent 1898 El 1899 es traslladà a Barcelona i treballà en La Veu de Catalunya , La…
,