Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
Francesc Quer i Selves
Arts decoratives
Ceramista.
Fill del dibuixant Ramon Quer i Vidal Cardona, Bages 1829 — Sabadell 1893 establert a Sabadell el 1859, on fou professor de dibuix i cofundador de l’Acadèmia de Belles Arts Format amb Marià Burgués, completà estudis a Golfe Joan, Saint Vallier i Burjassot Treballà a les manufactures Ludolf de Rio de Janeiro A Barcelona creà una fàbrica de mosaic de gres i fou professor a l’Escola Superior dels Bells Oficis Orientà cap a la ceràmica Apa, Xavier Nogués —amb qui collaborà en els plafons de la Cooperativa del Pinell de Brai i en altres obres—, Aragay i sobretot Josep Llorens i…
Pere Pau Muntanya i Placeta
Sostre de la casa Bofarull de Reus, pintat per Pere Pau Muntanya i Placeta
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de Josep Llanes, estudià amb Francesc Tramulles Fou tinent-director de l’Escola de Nobles Arts des de la fundació i n'esdevingué director el 1797 Acadèmic de mèrit de San Fernando 1799 En la seva intensa producció pictòrica, la religiosa hi és escassa i reminiscent de Viladomat uns llenços a Santa Maria de Mataró i uns altres a l’altar del Sagrament, a la Mercè de Barcelona El 1777 decorà el teatre municipal de Reus el 1788 enllestí el gran saló de la casa Bofarull, de la mateixa ciutat, d’ordenació arquitectural i escultòrica neoclàssica amb cel empiri al sostre, dedicat a Carles…
caixa
caixa de mariner pintada
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble per a la guarda de roba i efectes domèstics.
A l’edat mitjana eren folrades amb planxa de ferro o enllaunades en el període gòtic es desguarní dels reforços metàllics per a lluïment de la fusta tallada així continuà amb els models ornamentals del Renaixement i del Barroc És característica catalana la que té al front dos o tres plafons encadellats a un bastigi bossellat és peculiar també la caixa de núvia , que es distingeix perquè el plafó de la dreta s’obre a tall de portella i fa pas als calaixos de l’interior la part interna de la tapa, a semblança del cassone , és decorada sovint amb pintures de qualitat la caixa de…
Joan Rifà i Benet

Joan Rifà i Benet
© Arxiu Família Rifà
Pintura
Pintor.
Estudià a Barcelona, a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1949-55 i fou deixeble de Francesc Labarta Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic 1956 S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic 1958 Anys més tard l’aplicà, també, fora de l’àmbit religiós En aquest camp es mostrà molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l’any 1974 Aquestes…
Cercle del Liceu

Rebedor del Cercle del Liceu
© Cercle del Liceu
Música
Club recreatiu privat fundat a Barcelona el 1847, situat a l’edifici del Gran Teatre del Liceu, del qual es manté, però, independent.
Ocupa els espais cedits a la Societat Auxiliar de Construcció per la seva contribució al finançament del teatre Creat a partir dels patrons elitistes i exclusius dels clubs anglesos de l’època, reuneix l’alta societat barcelonina, i els seus socis constitueixen històricament una part destacada de la burgesia catalana, amb estrets vincles amb les elits espanyoles En fou el primer president Ramon de Sentmenat i Despujol, marquès de Ciutadilla Fins el 2004 no admeté dones com a sòcies A part les activitats pròpies d’una entitat del seu tipus, ha organitzat balls, recepcions i alguns concerts Té…
Lluís Bracons i Sunyer
Disseny i arts gràfiques
Gravador i lacador.
Les primeres obres que hom li coneix són exlibris A París aprengué de Jean Dunand la tècnica de la laca japonesa, que féu conèixer després a Catalunya com a professor de l’Escola Superior de Bells Oficis Foren deixebles i continuadors seus Pere Brugués, Ramon Sarsanedas, Valeri Corberó, així com la seva muller, Enriqueta Pascual i Benigani L’any 1925 guanyà el gran premi de l’Exposició d’Arts Decoratives de París per un tríptic que representava sant Jordi Moltes de les seves obres capçals de llit, arquetes, paravents, plafons, etc foren realitzades sobre dissenys de F Galí A…
Plàcid Francès i Pascual

Assassinat de Joan Prim i Prats , aquarel·la de Plàcid Francès
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, de família procedent de Banyeres de Mariola.
El 1851 cursava estudis a l’Escola de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic Com a pintor de gènere de temes amables, cal esmentar-ne L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare , etc, així com temes més directament relacionats amb el País Valencià Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana Com a pintor d’història, cal recordar-ne Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba 1867 i La proclamació de Boabdil 1884 Magnífic retratista, cal assenyalar-ne els olis de María Guerrero, Fernando Díaz de Mendoza, Federico Chueca i un excellent…
Mestre de Sant Narcís
Pintura
Pintor anònim actiu a València a la darreria del s XV i al principi del XVI.
La seva denominació prové del retaule incomplet del Museu de la Catedral de València, amb quatre plafons que representen escenes de la vida d’aquest sant No és clar que el suposat Sant Ildefons —del mateix museu— atribuït a Lluís Dalmau, Jacomart, Rd’Osona o el Mestre de Bonastre fos la taula principal d’aquest retaule, si bé la hipòtesi és força versemblant Sembla menys segura, en canvi, la identificació amb el mestre Richard, vingut a València amb PSan Leocadio i FPagano el 1472, puix que hom ha demostrat que aquest mestre és en realitat Riccardo Quartararo Si més no, sembla…
Les caixes
Art gòtic
Sala d’una casa del carrer de Graells, a Cardona Restitució ideal de la celebració d’una missa a la capella reial de Santa Àgata originalment dedicada a Santa Maria, construïda a partir del primer decenni del segle XIV L’actual retaule del Conestable, de Jaume Huguet v 1464, ha estat substituït per un d’argent que se sap per inventaris que havia presidit la capella El que s’ha dibuixat s’inspira en el de la seu de Girona, realitzat en diversos moments del tres-cents La reixa que tanca el presbiteri, per altra banda, mostra la tipologia d’aquestes estructures al segle XIV I els vestits…
James Rosenquist
Pintura
Pintor nord-americà.
El 1952 començà a estudiar art a la Universitat de Minnesota, formació que compaginà amb la feina de pintor de cartells publicitaris, que practicà durant molts anys i que influiria decisivament en la seva obra El 1955 anà a Nova York, on estudià, entre d’altres, amb George Grosz, i entrà en contacte amb l’expressionisme abstracte, al qual s’adherí El 1960 es professionalitzà plenament i establí el seu estudi, alhora que adoptava un nou estil molt més personal, de gran format, colors plans i brillants i dibuix hiperrealista, que el convertí en una de les primeres figures del pop-art ,…