Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, és un poeta intuïtiu i apassionat, amb una obra de gran complexitat lèxica i riquesa conceptual constituïda pels reculls Manoll 1997, premi Guillem Nicolau del Departament de Cultura de la Diputació General d’Aragó, i Esfera Traspunt en la serena 2001

Professor universitari És autor de nombrosos treballs especialitzats sobre Verdaguer Com a poeta ha publicat Cops de cap a la lluna 1974 i La llum ineficaç 2000, que recull la seva lenta i elaborada producció lírica dels anys 1988-95 És coautor de la traducció d’una antologia del poeta escocès John Burnside, El món impossible 1997

Nascut en una família de la petita noblesa La poesia La mort del poeta 1837, a la mort en duel de Puškin, el féu famós i provocà el seu exili al Caucas Morí en un duel, interpretat pels estudiosos soviètics com una provocació d’elements governamentals Malenconiós i rebel, fou influït en la seva joventut per la poesia de Puškin aviat s’orientà cap a un Romanticisme byronià que donava importància essencial a l’experiència íntima del poeta Posteriorment s’accentuaren en la seva obra els elements realistes aquest fet es reflecteix, en part, en el seu pas a la prosa, amb…

De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern i a l’entorn del grup de J Puig i Ferrater i P Vidal i Rosich Cercant l’èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n’anà a França Decebut, tornà a Catalunya, i se suïcidà al castell de Burriac, en un darrer acte que entenia com a heroic Poeta ingenu, sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol Publicà Sentiments…

Es llicencià en dret, i es dedicà a la publicitat Fou un dels promotors de l’editorial Edima Poeta d’experiències molt personals, desencantat o càustic i de vegades cínic, publicà La immòbil sorpresa 1955 i La reunió del dijous 1966 Com a periodista collaborà en El Correo Catalán

Es llicencià en dret i es dedicà a la publicitat Fou un dels promotors de l’editorial Edima Poeta d’experiències molt personals, desencantat o càustic i de vegades cínic, publicà La immòbil sorpresa 1955 i La reunió del dijous 1966 Com a periodista collaborà en El Correo Catalán

Tingué correspondència amb el poeta castellà Ṭodros Abū-l-'Afiya Se'n conserven dues poesies religioses

Vida i obra Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells de Canós, Montcortés, Clariana i la Goda El 1578 era veí de Cervera el 1593 era oïdor de comptes de Catalunya el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d’Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l’editor de l’obra d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola Els Marc de Montcortès es creien descendents directes del poeta Ausiàs, fet impossible, perquè no tingué hereu sanguini Això explica per què afegien el nom del poeta als noms de fonts de la família  El 1595 publicà dos sonets un en català i un en…

Funcionari dels gaznèvides, fou empresonat per conspiració És un poeta artificiós, però avui molt apreciat És autor, probablement, del primer romancer en hindustànic

És considerat el més important poeta simbolista del seu país, malgrat la tensió sentimental pròpia del Romanticisme Cal destacar Poesias 1888, Tarde 1919 i O caçador de esmeraldas 1902