Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
Glasgow
Ciutat
Capital de la regió de Strathclyde, Escòcia, al baix Clyde.
És la veritable capital econòmica d’Escòcia, per la seva activitat comercial, financera i industrial Situada al SW de la depressió dels Lowlands, s’estén entre els Highlands i els Uplands del S L’existència de jaciments de carbó explica el seu desenvolupament industrial i el de les àrees circumdants El centre administratiu i de negocis és a la vora nord del Clyde, al llarg del qual s’estenen les installacions comercials i portuàries Al sud del riu hi ha les vies comercials principals Les àrees industrials es troben disperses en diferents districtes, i les suburbanes contenen barris…
Xavier Subias i Fages
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Fill de Joan Subias i Galter i germà d’ Antoni Subias i Fages , es graduà l’any 1951 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, i estudià posteriorment urbanisme a Madrid El 1956 establí despatx propi conjuntament amb Guillermo Giráldez i Pedro López Íñigo Com a arquitecte, contra la tendència de l’època, s’apartà de les concepcions més monumentals per a recuperar el moviment modern Entre els seus projectes sobresurten les facultats de Dret premi FAD 1958 i d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona els polígons Montbau, del barri del Sud-oest del…
Montreal

Vista general de Montreal
© Xevi Varela
Ciutat
Ciutat de la província de Quebec, situada a l’illa de Mont-real, pertanyent a l’arxipèlag de Hochelaga, a la confluència del riu Ottawa amb el Sant Llorenç.
Amb 980354 h 1981 i una aglomeració de 2828349 h, és la ciutat més gran del Canadà S’estén per damunt i als voltants de la massa volcànica del Mont-Royal 234 m Principal port del Sant Llorenç, a l’extrem de la navegació oceànica per l’E, i enllaçada per un canal amb els Grans Llacs, a l’W Un emplaçament favorable i el desenvolupament dels transports ferroviaris i marítims han ajudat a la formació d’un important nucli industrial diversificat La indústria es localitza amb preferència a les proximitats del port àrees de Verdun, Lachine i Westmount, bé que nous polígons s’allunyen de…
Castellbisbal
Vista del centre de >Castellbisbal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a la zona de transició cap al Baix Llobregat.
Situació i presentació El municipi de Castellbisbal, d’una extensió de 31,15 km 2 , és situat a la vall baixa del Llobregat, a la confluència de la riera de Rubí amb aquest riu, cursos que formen el límit meridional del terme que en aquest zona entronca amb els de Sant Andreu de la Barca, Corbera i Pallejà, a la dreta del riu, i amb el del Papiol, a l’esquerra de la riera de Rubí, municipis tots del Baix Llobregat Encara que en la divisió comarcal del 1936 fou adjudicat aquest terme al Vallès Occidental pel fet que pertanyia al partit judicial de Terrassa i perquè aleshores els pagesos de…
Arquimedes
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic grec.
Fill d’un astrònom, hom el suposa parent del tirà de Siracusa, Hieró Fou mort per un soldat romà quan les tropes de Marcel saquejaren Siracusa en el curs de la segona guerra Púnica És difícil de destriar la veritat de la llegenda en els altres detalls de la seva biografia Es destacà en geometria pura Havia estudiat Euclides i tingué alguna relació amb Eratòstenes Hom li pot suposar, però, una certa oposició enfront de la ciència oficial de l’època detinguda pels professors que residien a Alexandria, atesos la profunda originalitat de la seva obra científica, el dialecte dòric en què fou…
poligonació
Geografia
Tècnica emprada en l’aixecament topogràfic que consisteix a efectuar el conjunt de mesures d’un terreny segons una xarxa de polígons grans (poligonació principal), la qual serveix de base per a determinar entre els seus reticles els d’altres polígons més petits (poligonació secundària o detallada), els costats dels quals s’ajusten als detalls del terreny.
prismatoide

prismatoide i prismoide
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Políedre format per dos polígons paral·lels (bases), no necessàriament iguals ni amb el mateix nombre de costats, i en el qual les cares laterals són trapezis o triangles.
La cartografia de la vegetació a Catalunya
Fragment del Mapa de vegetació de Catalunya a escala 150000, 219-Maçanet de Cabrenys i 257-Olot, en què es poden observar els tres nivells d’interpretació de la llegenda Fisiognomia es mostra la vegetació pel seu aspecte i s’identifica mitjançant símbols i trames les masses forestals importants són representades per símbols corresponents a l’arbre o arbres dominants Vegetació actual És representada per polígons contigus i de límits definits, identificats mitjançant números començant per l’ 1 Vegetació potencial és representada per diferents colors de fons la lectura d’aquestes…
àrea
Matemàtiques
Mesura o grandor de l’extensió o porció del pla ocupada per una figura.
La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per…
cos
Matemàtiques
Conjunt dotat de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte), amb les següents propietats: respecte a la suma el conjunt té estructura de grup commutatiu, i també amb el producte és grup, commutatiu o no, i segons això el cos es dirà d’una manera o d’una altra.
A més, hom exigeix que l’operació × tingui la propietat distributiva respecte a la + Hom pot dir, doncs, que un cos és un anell tal, que cada element té invers respecte a l’operació × Un cos té només dos ideals el 0 i ell mateix Els exemples més immediats són el cos ℝdels nombres reals, amb les operacions usuals de suma i producte, el cos ℚdels nombres racionals i el ℂdels complexos Hi ha el cos de dos elements 0 i 1, amb les operacions + 0 element neutre 1 + 1 = 0, i × habitual Com a exemple de cos no commutatiu hi…