Resultats de la cerca

Agrupa més de dotze gèneres i moltes espècies, que tenen una repartició cosmopolita, car hom en pot trobar tant en una mar tropical com en les latituds polars, a l’aigua dolça i a l’aigua salada Es caracteritzen per les dimensions reduïdes un màxim de quatre metres, per la possessió d’una aleta dorsal, dents a ambdues mandíbules i només quatre o cinc parells de costelles

S'alimenten principalment d’insectes, a més de fruita, baies i cucs Gairebé tots són excellents cantaires Comprèn 305 espècies, repartides entre 45 gèneres, alguns dels més importants dels quals són Turdus, Monticola, Oenanthe, Phoenicurus, Saxicola, Erithacus i Luscinia Habiten arreu del món, llevat de les zones polars i la Polinèsia El 1862 foren introduïts amb èxit a Nova Zelanda la merla i el tord

Representa un cost en termes energètics o dels canvis compensatoris de la biologia de l’organisme Coincideix amb alguns dels extrems de gradients ambientals com ara la temperatura, la salinitat, el pH, la pressió i la concentració de nutrients En són exemples les aigües termals d’elevada temperatura, les zones polars, les salines o llacs salats, les aigües de les mines molt àcides, els llacs alcalins o les zones abissals

Primerament consta d’una sola cèllula, la qual es divideix tres vegades i origina vuit enèrgides Correspon al gametòfit femení i és homòleg successivament de la macròspora i del protallus dels pteridòfits heterosporis A l’extrem més pròxim al micròpil es troba l' ovocèllula , acompanyada de dues sinèrgides a l’extrem oposat es troben tres antípodes , i a la part central hi ha dos nuclis polars , que posteriorment s’uneixen en un nucli secundari

Del 1858 al 1872 participà en cinc expedicions polars Navegà per la mar de Kara fins a la desembocadura del Ienissei i, en 1878-79, resolgué la incògnita del pas del Nord-est navegant des de la desembocadura d’aquest riu fins al Japó, a bord del Vega Encara féu una darrera expedició a Grenlàndia Són importants les seves descripcions dels viatges i els estudis que féu sobre la història de la cartografia

L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser…

Aquest pla rep també el nom de pla de Gauss o de Gauss-Argand Un punt z = < x , y > admet una representació en coordenades polars i, per tant, z = ρ ⋅ cos θ + i ⋅ sin θ que, d’acord amb la identitat d’Euler, hom escriu z = ρ ⋅ e i⋅θ Aquesta expressió permet de calcular amb facilitat les potències dels nombres complexos i extreure'n les seves arrels n -èsimes Resulta aleshores que la fórmula de Moivre s’expressa

En les màquines de corrent altern l’estator té generalment la forma d’un tub cilíndric, amb un cert gruix de paret, i és fet a base de corones empilades de xapa magnètica amb un dentat en el seu cercle interior, que forma les ranures on van allotjades les bobines en les màquines de corrent continu l’estator és format per una armadura cilíndrica d’acer massís que porta fixats en el seu interior els pols o peces polars amb les bobines corresponents

Aquestes són tan complexes, que semblen metazous, i presenten com a característica les càpsules polars, amb un líquid urticant i unes valves plasmodials Típicament tenen un sol hoste La subclasse comprèn tres ordres actinosporidis o actinomixidis, mixosporidis i microsporidis Representants més importants de la subclasse dels neosporidis ordre dels actinomixidis Tetratinomyxon sp ordre dels mixosporidis Mixidium sp ordre dels microsporidis Nosema apis nosema de les abelles Nosema bombycis nosema del cuc de seda ordre dels haplosporidis Urosporidium sp Ichtyosporidium sp

Ho són els Thalassa i García del Cid Al març del 2004 el govern espanyol autoritzà la construcció d’un nou vaixell de recerca oceanogràfica, el Sarmiento de Gamboa Aquest vaixell, preparat per a fer recerca en qualsevol punt del planeta tret de les zones polars, serà el primer vaixell oceanogràfic espanyol que treballarà amb vehicles submarins de control remot ROV d’altes profunditats i vehicles autònoms submarins AUV La seva base d’operacions estarà situada a Galícia i es destinarà primordialment a la recerca en l’Atlàntic