Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Delfí Dalmau i Gener
Literatura catalana
Assagista i novel·lista.
Vida i obra Fundador del Liceu Dalmau 1919 d’ensenyament mitjà i d’idiomes, que fou clausurat el 1939 i el 1940 passà a ser l’Institut Belpost-Tecnopost d’ensenyament per correspondència Fou el creador del primer mètode de taquigrafia aplicat al català —exposat a Taquigrafia catalana 1935—, membre del Consell Superior de Cultura de la República 1938 i un dels principals impulsors de l’esperantisme a Catalunya Publicà un gran nombre d’articles en favor de la normalització del català i la promoció de l’esperanto, i prop d’unes tres-centes collaboracions de caràcter pedagògic, filosòfic,…
aïllants cel·lulars
Tecnologia
material cel·lular derivats de polímers, que tenen, entre d’altres propietats, les d’aïllants tèrmics i insonoritzants.
Llur comportament depèn de la densitat, de la rigidesa i de les dimensions i estructura de la cèllula oberta o tancada Presenten unes propietats gairebé comunes en tots ells inalterables per la humitat i pels insectes, impermeables a l’aigua si la cèllula és tancada, no propaguen la flama, són de poc pes i tenen característiques iguals en totes direccions La temperatura màxima de servei TMS varia segons els polímers Les sèries més importants són les resines d’urea-formaldehid , en les quals l’escuma pot ésser carregada amb fibra de vidre o amiant, de TMS 40°C, emprada en construcció com a…
Els procloròfits
Organització cellular dels procloròfits, en concret d’una espècie del gènere Prochloron , colonitzadora del conducte cloacal del didèmnid Diplosoma virens a paret cellular procariòtica, amb una membrana externa i una capa de peptidoglicà b membrana plasmàtica c citoplasma d nucleoide e sistemes tilacoïdals multilamellars sense ficobilisomes f carboxisoma Maber, a partir de dades de l’autor Els procloròfits constitueixen un petit fílum d’organismes unicellulars de gran interès teòric, que presenten una organització propera a la de les cianofícies, però que se’n diferencien pels pigments que…
Centre d’Esports Manresa

Centre d’Esports Manresa
CE Manresa
Futbol
Club de futbol de Manresa.
Fundat el 1906, nasqué amb el nom de Manresa Football Club Fou impulsat pel Poli Sport Club, entitat ludicoesportiva juvenil nascuda un any abans L’any 1907 debutà disputant torneigs comarcals al camp de Sant Ignasi i, a partir del 1909, al camp dels Barrets L’any 1914 guanyà la Copa Blanchart superant el Catalònia Esports Club, equip rival de Manresa Aquestes dues entitats es fusionaren el 1916 i originaren el club actual Creat amb més de tres-cents socis, jugà al camp de les Arenes fins que el 1920 disposà del camp Catalònia Park A partir del 1926 jugà al camp del Pujolet El…
música de Verona
Música
Música desenvolupada a Verona (Itàlia).
Els primers segles de la història musical de Verona es caracteritzaren per l’activitat de la capella de la catedral i de la schola cantorum annexa, de la qual es conserven preciosos manuscrits a la Biblioteca Capitolare Durant el segle XIV els principals músics italians de l' ars nova passaren per la cort de la família Scaligeri, una de les més riques i importants de l’època Aquest ambient afavorí la creació d’una escola de música, la Schola Acolytrum, de la qual sorgiren alguns dels autors que contribuïren al desenvolupament de la frottola -una forma de cant poli fònic profà de…
Víctor Gebhardt i Coll
Historiografia catalana
Historiador i periodista.
Vida i obra Cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà l’any 1853 Membre de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou home d’idees carlines i el 1870 prengué part en la fundació de l’Associació de Catòlics de Barcelona A més del periodisme i de la traducció, conreà la història L’any 1861 publicà la Historia de Don Francisco II de Nápoles 1861, obra per la qual fou condecorat amb la creu napolitana de l’orde de Francesc I El 1868 fou premiat als Jocs Florals de Barcelona per l’estudi Lo siti de Girona en lo any…
música de Xipre
Música
Música desenvolupada a Xipre.
Xipre fou inclosa dins l’imperi Bizantí al segle IV Del segle VII al X estigué en poder dels sarraïns i després tornà a mans bizantines Al llarg dels segles fou dominada pels anglesos i per la família francesa dels Lusignan, la qual convertí l’illa en una de les corts més refinades del moment i contribuí a la seva progressiva occidentalització, que culminà durant el regnat de Pere I de Xipre 1359-69 Entre els segles XV i XVI estigué sota el domini de Venècia, fins que el 1573 fou envaïda pels turcs El 1878 passà sota administració britànica Després d’obtenir la independència el 1959, el 1974…
Els sipúnculs
Sipúncul de l’espècie Phascolosoma granulatum , fotografiat en el seu ambient natural, en un fons tou litoral de la nostra costa Josep M Gili Els sipúnculs o sipuncúlids agrupen aproximadament unes 300 espècies de verms exclusivament marins que viuen als fons marins sorrencs Són metazous protostomats, amb simetria bilateral i desproveïts de metamerització, característics per la forma del cos, cilíndrica, i acabada per davant amb una trompa Formen un grup molt homogeni i probablement tenen un origen molt antic Morfologia Presenten l’aspecte d’un verm, però d’una gran varietat de formes de sac…
Sales de Llierca
Sales de Llierca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès entre l’alta vall de la riera de Llierca, a l’W, i la vall de la riera de Borró, a l’E.
Situació i presentació Limita amb el municipi d’Albanyà N i E, de la comarca de l’Alt Empordà, amb el de Beuda E, Sant Ferriol SE, Argelaguer SW, Tortellà W i Montagut i Oix W i N El terme s’endinsa en la zona muntanyosa de l’Alta Garrotxa, al sector accidentat per la presència de la serra de Gitarriu 1196 m, els cingles d’Entreperes 1079 m i de Monteia o Montella Aquest sector muntanyós, on hi ha les antigues parròquies rurals de Gitarriu, Sadernes, Entreperes i Monteia, s’allarga al SE per les terres baixes properes a la vall del Fluvià, on hi ha l’antic castell i la parròquia de Sales de…
acetat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid acètic.
En virtut de l’accessibilitat i el baix preu d’aquest àcid, els acetats constitueixen el grup més important entre les sals i els èsters d’àcids orgànics Els acetats metàllics neutres de fórmula MCH 3 CO 2 si el metall és monovalent són sals ben cristallitzades, solubles en aigua i en alcohol, que són obtingudes generalment per acció de l’àcid acètic sobre els òxids, hidròxids o carbonats Tots ells es descomponen a temperatures no gaire altes, i alhora els acetats de metalls alcalins i alcalinoterris donen acetona i deixen un residu de carbonat Són també coneguts nombrosos acetats bàsics , en…