Els procloròfits

Organització cel·lular dels procloròfits, en concret d’una espècie del gènere Prochloron, colonitzadora del conducte cloacal del didèmnid Diplosoma virens: a paret cel·lular procariòtica, amb una membrana externa i una capa de peptidoglicà; b membrana plasmàtica; c citoplasma; d nucleoide; e sistemes tilacoïdals multilamel·lars sense ficobilisomes; f carboxisoma.

Maber, a partir de dades de l’autor

Els procloròfits constitueixen un petit fílum d’organismes unicel·lulars de gran interès teòric, que presenten una organització propera a la de les cianofícies, però que se’n diferencien pels pigments que posseeixen i per l’estructura dels tilacoides. Pel que fa als pigments, tenen clorofil·la a i clorofil·la b, i no presenten ficobiliproteïnes. Tenen, per tant, color verd fulla, igual que les algues verdes, les molses i les plantes vasculars. En canvi, el complement de carotens i carotenoides és més semblant al de les cianofícies. Pel que fa als tilacoides, llur disposició, en parelles o en paquets, recorda els dels cloroplasts de les algues verdes. No hi detectem ni cianoficina ni poli-β-hidroxibutirat (el polímer de reserva bacterià), però sí glucogen, semblant al de les algues. Aquests i d’altres caràcters ens fan pensar que els procloròfits són un exemple vivent del grup de procariotes que, en èpoques molt antigues, pogué originar les clorofícies, probablement establint endosimbiosi amb eucarionts heterotròfics. És per tot això que, malgrat l’exigu pes quantitatiu d’aquest grup, cal fer-ne un fílum separat i tractar-lo qualitativament com el fílum dels procloròfits. Hom en coneix diverses espècies d’un sol gènere, Prochloron, que viu sobretot en mars tropicals i subtropicals, en forma extracel·lular, però refugiat a l’interior d’ascídies (tunicats) dels gèneres Didemnum, Diplosoma, Lissoclinum, etc. Cap dels membres de Prochloron no ha pogut ser cultivat encara.

Les cianofícies i els procloròfits serien, doncs, els dos únics grups de procariotes amb fotosíntesi evolucionada que han arribat a l’actualitat. Però n’hi degueren haver molts més, amb dotació de pigments diversa, que, o bé s’han extingit del tot, o solament persisteixen convertits, després d’un llarg procés d’endosimbiosi, en plastidis d’algues.