Resultats de la cerca
Es mostren 2955 resultats
Pere Berneç
Arts decoratives
Argenter, possiblement anglès, actiu a València i al Principat entre el 1345 i el 1399.
Treballà al servei de Pere III el Cerimoniós, que li encarregà els segells reials i l’espasa de la coronació Per a la seu de València obrà una creu i un retaule d’argent, i un altre, en collaboració amb Pere Joan Perpinyà, per a la de Mallorca, avui perduts La seva obra més important és el bancal, signat, del retaule d’argent de la seu de Girona ~1358
Giuseppe Chiesa Barati
Pintura
Pintor italià possiblement fill de comerciants establerts a Menorca en el període de domini britànic.
Destacà com a aquarellista autor de petits retrats de personatges diversos, d’escenes populars, etc, vius testimonis de l’època Entre els seus deixebles i continuadors hi ha els fills Joan i Josep Chiesa i Bagur i Pasqual Calbó L’estil dels Chiesa fills és lleugerament més amanerat, i sovint és difícil de determinar l’autor de les obres És conegut com a pintat per Giusseppe el retrat a l’oli del governador francès comte de Lannion ajuntament de Maó És important la collecció Hernández i Sanz Maó i Barcelona Les aquarelles dels Chiesa han estat abusivament copiades i imitades
Tenoûmer
Cràter
Cràter, possiblement degut a l’impacte d’un meteorit, a la regió de Tiris Zemmour (Mauritània).
Agostino di Duccio
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià; feu l’aprenentatge a Florència i, possiblement, a la Itàlia del nord.
Influït tècnicament per Donatello, esculpí baixos relleus al Tempio Malatestiano de Rímini 1449, on collaborà amb Leone Battista Alberti l’any 1457 s’installà a Perusa, on sobresurt la seva façana de l’oratori de San Bernardino, influïda per Alberti L’estil d’Agostino es caracteritzà per un decorativisme refinat i idealitzant, precursor de l’estètica de Botticelli
Bhāsa
Teatre
Dramaturg indi en llengua sànscrita, possiblement del s IV o, si de cas, anterior a Kālidāsa.
Hom li atribueix 13 comèdies, descobertes el 1910, de tècnica rudimentària i basades sovint en la tradició èpica Destaquen Svapnavāsavadattā, Davidrachārudatta i, sobretot, Bāla-charita
Alfonso Fernández de Córdoba
Arts decoratives
Edició
Argenter i impressor castellà, possiblement jueu convers, establert a València des del 1477 per compte propi.
El 1478, associat amb l’impressor alemany Lambert Palmart, edità la versió catalana de la Bíblia de Bonifaci Ferrer, edició que fou feta cremar posteriorment Condemnat a mort, hagué de fugir de València el 1483 era establert a Múrcia i gestionava l’indult per retornar a València Hi imprimí 1484, sense indicar el seu nom, diversos tractats del bisbe Jaume Pérez entre els quals un Tractatus contra judaeos , que governava aleshores la seu de València
Teseu
Mitologia
Heroi mític grec, fill d’Egeu (possiblement una advocació àtica del déu Posidó) i d’Etra.
A setze anys emprengué un llarg viatge per arribar a Atenes, la ciutat paterna, durant el qual féu les primeres gestes destruint els monstres que sotjaven el camí Sortí d’Atenes per plantar cara al toro tramès per Posidó a devastar els camps després de vèncer-lo, s’encaminà cap a Creta amb els nois que hom oferia anualment al minotaure Reclòs dins el laberint, en sortí seguint un fil que li procurà Ariadna i occí el monstre Per ordre de Dionís abandonà Ariadna a l’illa de Naxos i, en arribar a Atenes, oblidà de canviar les veles negres per unes altres de blanques —senyal convingut per a…
Martí Díez de Liatzasolo
Escultura
Escultor i tallista actiu a Barcelona entre el 1527 i el 1578, format possiblement a Itàlia.
Visurà obres de Pere Nunyes i Enric Fernandes 1527 i el retaule de Poblet del seu rival i antic collaborador Damià Forment 1536, que criticà obertament Associat amb els tallistes Jean de Tours i Joan Massiques, executà retaules a Mollet, Dosrius, Canyamars i Marata 1530 només amb Jean de Tours, féu el retaule major d’Arenys de Munt Féu altres contractes a Barcelona, Terrassa 1539, Montcada 1544, Sàsser 1548, Sant Esteve de Castellar 1569, Lliçà de Munt 1576 i la Granada 1578, obres de les quals hom només conserva l' Enterrament de Jesús , de Terrassa, deteriorat el…
Cetina
Història
Família d’argenters actius a València als s. XV i XVI.
Francesc Cetina , documentat del 1459 al 1490, era argenter de la catedral 1459, on intervingué en la realització del retaule major d’argent 1471-89 possiblement fou ell qui obrà l’encenser de Portaceli 1474, i no el seu fill Bernat Joan Cetina Aquest darrer, documentat del 1495 al 1513, collaborà també en el retaule de la seu un membre de la família, possiblement ell mateix, fou l’autor de la creu processional de la catedral 1548
giga
Dansa i ball
Dansa popular antiga de ritme viu, binari o ternari (3/8, 6/8, 6/4 o 2/2, 4/4), possiblement originària d’Escòcia i d’Irlanda.
Al segle XVI fou emprada en obres instrumentals durant l’època barroca formà part de la suite i, més tard, com a temps final, de la sonata i àdhuc de la simfonia Al segle XVIII n'anà decaient l’ús