Resultats de la cerca
Es mostren 295 resultats
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Història
Esport general
Associació fundada a Igualada el 1863 per Marià Ferrer (1811-99), escolapi exclaustrat.
El neutralisme religiós de l’entitat i les actituds polítiques predominants entre els associats provocaren sovint reaccions hostils en els sectors integristes de la ciutat malgrat això, l’Ateneu esdevingué ben aviat la primera entitat cultural d’Igualada i englobà gent de tots els estaments socials En l’etapa vuitcentista mantingué una escola primària i comercial, dirigida per Francesc de P Bedós, un teatre i una biblioteca Sota la presidència d’Emili Sabaté 1919-35, l’entitat prengué una gran embranzida amb la creació d’un grup escolar, inserit en el moviment pedagògic català, un…
,
Alberri
Historiografia catalana
Revista anual fundada el 1987 a Cocentaina (comarca del Comtat) pel Centre d’Estudis Contestans (CEC) amb l’objectiu de difondre els diversos treballs d’aquesta comarca davant la manca d’una divulgació adequada.
Fou anomenada Alberri , una partida rural de Cocentaina, per l’abundant toponímia àrab de la comarca i “com un clar homenatge als musulmans, fundadors de Cocentaina” La major part dels articles que s’hi publiquen se circumscriuen al marc geogràfic del Comtat, ja que és l’àmbit d’estudi del CEC, tot i que excepcionalment se n’ha editat algun d’altres comarques veïnes, bé per haver estat elaborat per algun autor local, bé perquè el CEC ha collaborat en la investigació objecte de l’estudi El primer número veié la llum al novembre del 1988, amb tres articles sobre tres jaciments prehistòrics de…
Ursula Kroeber Le Guin

Ursula Kroeber Le Guin
Literatura
Novel·lista nord-americana de fantasia i ciència-ficció, que signava Ursula K. Le Guin.
Filla dels antropòlegs Alfred L Kroeber i Theodora Quinn Kroeber, es graduà al Radcliffe College el 1951 i, l’any següent, obtingué un màster en literatura romànica medieval i del Renaixement per la Universitat de Colúmbia Posteriorment anà becada a París, on conegué l’historiador Charles Le Guin, amb qui es casà El 1966 publicà la seva primera novella, Rocannon’s World , a la qual seguí, dos anys més tard, el primer volum de la saga Earthsea A Wizard of Earthsea , 1968 The Tombs of Atuan , 1971 The Farthest Shore , 1972, que rebé el National Book Award for Young People’s…
Forn de ceràmica de la Vinya d’En Sant (Castellar del Vallès)
Art romànic
Vestigis Planta i croquis d’aquest forn, que fou excavat l’any 1963 J Roig Aquest forn fou descobert l’any 1962, i parcialment excavat durant l’abril de 1963 per membres del Museu d’Història de Sabadell En aquesta intervenció només s’arribà a isolar l’engraellat i a excavar la major part de la cambra de foc, ja que abans que quedés enllestida uns desconeguts el destruïren definitivament Es tracta d’un forn de planta arrodonida semiexcavat en el terreny argilós natural, amb la cambra de foc i la cambra de cocció separades per un engraellat de 50 cm de gruix L’obertura d’entrada era un forat…
Jordi Fraginals
Literatura catalana
Protagonista de La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912) de Josep Pous i Pagès.
Amb la vida d’aquest personatge, Pous i Pagès exemplifica dues de les actituds predominants entre els modernistes la regeneracionista, influenciada per Ibsen i el vitalisme nietzschià i que lluita per la millora moral i cultural de Catalunya i la defensora de l’esteticisme o l’art per l’art, que s’evadeix de la realitat i es refugia en l’art perquè no creu possible la reforma de la societat burgesa Jordi Fraginals passa per totes dues, ja que si primer és un infant que posseeix totes aquelles qualitats l’anhel de llibertat, d’acció i de seguir les pròpies inclinacions considerades necessàries…
La serra de Montsià
La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives Ernest Costa La serra de Montsià 213, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix la Tenda, 756 m El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla La vegetació presenta grans similituds amb…
dret penal
Dret penal
Conjunt de normes que fixa les accions i omissions considerades nocives a l’ordre establert, determinades, reprimides i castigades en exercici de la potestat que l’estat s’atribueix en nom de la societat.
En sentit subjectiu, és el dret de l’estat a definir els delictes i a imposar i executar les penes i altres mesures de lluita contra la criminalitat Objectivament, és el conjunt de normes establertes a fi de determinar els mitjans de correcció i seguretat corresponents a cada delicte L’estat és l’únic definidor del dret penal, però el seu poder ha d’ésser matisat pels drets inherents a la persona humana, que li són superiors Les doctrines més avançades refusen l’eficàcia de qualsevol sistema punitiu basat en la marginació social i que no combati els defectes estructurals que fomenten els…
Revista Catalana de Geografia
Historiografia catalana
Publicació trimestral de la Societat Catalana de Geografia fundada l’any 1978 a iniciativa de l’enginyer Josep M. Puchades i Benito, propietari, finançador i primer director (1978-82).
Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres El 1985 s’…
cap de Creus
El cap de Creus
© Fototeca.cat
Cap
Cap de la costa empordanesa, extrem llevantí de les terres catalanes continentals (3°19’13’’ longitud E).
És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…
La serra de Port del Comte
Dolines a la part més alta de Port del Comte, una manifestació força evident del modelat càrstic Ernest Costal La serra de Port del Comte 210, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Port del Comte o muntanya de la Bòfia, juntament amb tota una sèrie de contraforts serres de Turp, Odèn, Canalda, Encies, etc, forma un gran bloc muntanyós situat entre els rius de Lavansa, Segre i Cardener, i constitueix un dels massissos més extensos del Prepirineus A diferència de la major part de les serres prepirinenques, no hi ha cap alineació E-W ni cap clara carena culminal…