Resultats de la cerca

L’actual despoblat de Llastarri tres focs el 1381 i el 1553 s’emplaça al bell cim de la carena 1 211 m d’altitud, de manera que vist des dels 700 m del clot de Sopeira sembla realment un niu d’àguiles penjat damunt la serra de Sant Gervàs L’etimologia d’aquest topònim preromà, basc, està relacionada segons J Coromines amb el nom collectiu de planta “ llasto ” D’antuvi, el lloc tenia dues bones qualitats, ja que controlava el coll homònim, de pas obligat en aquest sector si tenim en compte el congost d’Escales, i, d'altra banda, les seves vinyes eren força apreciades pel monestir…

Al planell superior del turó es troba el poblat preromà del Cogulló , a uns 200 m sobre el Llobregat, a mà dreta del riu i a l’entrada del congost de Sallent, venint del pla de Bages Les primeres notícies del poblat ibèric s’atribueixen a Joan Maluquer de Motes 1948 El 1966 la junta municipal d’Història i Arqueologia de Sallent feu una primera inspecció Fou excavat durant la dècada de 1970 per Ramon Camprubí i els seus collaboradors del Foment Arqueològic i Excursionista Sallentí FAES, i les restes donen idea de les dimensions i de la importància militar i estratègica del que devia ésser un…

El seu límit septentrional coincideix amb la frontera pirinenca que separa Aragó d’Occitània El límit occidental coincideix igualment amb la frontera històrica de Navarra la vall del Roncal ja és lingüísticament basca El límit oriental és una frontera poc definida al nord de Montsó, que correspon a la zona reconquerida fins al segle XII entre el català i l’aragonès es troben una sèrie de parlars de transició difícilment atribuïbles a un o altre domini lingüístic de Montsó cap al sud la frontera occidental del català és molt marcada, però no troba enfront ja el dialecte aragonès arcaic, sinó…

El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets o als lacetans,…

Hom esmenta com a ciutats dels arevacs, Numantia Garray, Termantia prop de Montejo de Liceras, Clunia Coruña del Conde, Segontia Sigüenza, Uxama Osma, Veluka Calatañazor, Aregrada Ágreda, l’actual Segovia i d’altres no localitzades Els arevacs han estat considerats com el grup extrem dels vacceus i sembla que els celtibers en sentit estricte tenien llur origen en aquest poble La cultura dels arevacs, coneguda per les troballes fetes a Numància, rebé fortes influències ibèriques que li donaren una personalitat especial Llur règim socioeconòmic era predominantment ramader desenvoluparen una…

Situació El Camp de les Lloses és un terreny del vessant oriental del puig de Torrecuques, al cim del qual s’han fet troballes d’època ibèrica i romana Pertany als contraforts de la serra de Sant Andreu i és a uns 500 m de la ciutat ibèrica vers migdia i vora la riba sud-occidental de l’estany desaparegut d’Ullastret A prop passa el vell camí d’Empúries, del qual, més a migjorn, sota el puig de la Garriga, resta un tram enllosat Mapa 334M781 Situació 31TEG075188 Hom pot arribar-hi des del poble d’Ullastret, pel camí vell de Palau-sator, que actualment surt de la carretera de Canapost a Serra…

Les ciutats més importants dels belles belli eren Segeda prop de Calataiud o per la comarca de Medinaceli, Attacum Ateca, Ocilis Medinaceli i Arcobriga Monreal de Ariza o Arcos de Jalón Els belles eren del mateix tronc ètnic que els arevacs i que els celtibers estrictes, amb els quals s’associaren per resistir als romans