Resultats de la cerca

Fill del delfí Lluís, succeí el seu avi Lluís XV Es casà amb Maria Antonieta, filla de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria Durant els primers anys de regnat sorgiren certes esperances en els medis progressius del país, per les mesures de tipus humanitari a què el rei féu costat i per l’esperit de reforma dels seus ministres Turgot, Necker, que foren frustrades per la resistència dels privilegiats i la indecisió del monarca En esclatar la Revolució, la seva resistència passiva li féu perdre popularitat, tot i jurar la constitució 1790 Decidit a no prestar suport a l’ordre revolucionari i…

La seva pintura és de caràcter expressionista, curosament realitzada i molt personal L’any 1950 formà part del collectiu artístic grup Postectura Des del 1964 treballà, també, en l’ensenyament de l’art i creà el grup artístic Estampa Popular a Barcelona Amb el seu marit Ricard Creus participà en la fundació de L’Arc 1967, escola de tècniques d’expressió Collaborà en l’orientació pedagògica d’educadors És autora de llibres de pedagogia artística i de divulgació de la història de l’art i individualment publicà una collecció de tres llibres anomenada De l’art modern , formada per De l’…

Fills d’una família de militars d’ascendència flamenca Residiren a Madrid i a Mondoñedo Galícia abans de tornar a Barcelona on, encara infants, formaren part del cor del teatre del Liceu Miquel s’inicià com a aprenent al taller d’escultura industrial de Josep Bofill, i passà, al cap de poc, a la foneria Masriera i Campins, on aviat ingressà Llucià Allà tractaren els principals escultors de l’època i el jove Manolo Hugué, que també hi treballava Parallelament, foren deixebles de Josep Montserrat Freqüentaren el grup d’El Rovell de l’Ou Animats per Josep Llimona, es presentaren a l…

Durant tota la seva vida compaginà professions de músic i de funcionari Com a violinista, fou un assidu dels concerts oferts per l’aristocràcia de Viena El 1771 ingressà com a violinista a la Tonkünstler-Sozietät Societat de músics El 1775 veié estrenada al teatre dels Esterházy i sota la direcció de J Haydn la seva òpera de titelles Alceste , paròdia de l’òpera homònima de ChW Gluck Després d’un seguit de collaboracions puntuals, el 1779 entrà oficialment a la cort com a músic de cambra No hi ha constància de més activitats seves a partir del 1780 Sembla que cap al 1784 deixà de formar part…

Es formà amb Gualtiero Tumiati a l’Accademia dei Filodrammatici de Milà, on es graduà el 1940 Després de fer d’actor en diverses companyies itinerants, el 1947, juntament amb Paolo Grassi, fundà el Piccolo Teatro de Milà, el primer teatre italià de gestió pública Després d’una primera etapa en què es presentaren més de deu espectacles l’any, a partir del 1955 optaren per les grans produccions de clàssics del teatre contemporani, com L’hort dels cirerers , d’A Cekhov, o Els gegants de la muntanya , de L Pirandello, algun dels quals presentats a Barcelona Del 1983 al 1990 dirigí el…

Amb motiu de l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 , es desenvolupà, parallelament, un programa cultural i educatiu iniciat el 1988 amb el Pòrtic Cultural, on actuà Montserrat Caballé i Freddie Mercury, entre altres actes El 1989 fou declarat l’Any de l’Esport i s’inaugurà una exposició permanent de temàtica esportiva L’any següent, el de les Arts, es destacà el patrimoni modernista de la ciutat i el 1991, declarat l’Any del Futur, es presentà el projecte “Casa Barcelona”, que destacà les noves tendències en el disseny Amb la voluntat de promoure la interculturalitat es feu una…

Realitzà estudis de violí a la seva ciutat natal i després al Conservatori de París S’inicià professionalment com a violinista en orquestres parisenques, de primer en algunes de modestes, com la del Théâtre du Gymnase, i després del 1850 ja a la de l’Òpera de París Ocupà també el lloc de violinista a l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i a la Societat de Concerts del Conservatori Aviat mostrà el seu interès per establir noves temporades de concerts, com les Sessions Populars de Música de Cambra, creades el 1860, al llarg de les quals es presentaren obres de compositors emergents El…

És fruit de la confluència entre Convergència per les Illes , la Lliga Regionalista de les Illes Balears, el Nou Partit d’Eivissa i Unió Menorquina, que el novembre del 2012 presentaren la formació Es defineix com a autonomista, centrista, obert a la societat i amb vocació interinsular, i cerca ocupar l’espai polític de l’extinta Unió Mallorquina En l’assemblea constituent del partit celebrada el 16 de març de 2013 a Lloseta Mallorca fou elegit un comitè executiu compost per catorze membres de Mallorca, set d’Eivissa i set més de Menorca Jaume Font i Barceló, president de la…

La primera referència del castell de Reus és del 1154, en la donació de la castlania que feu l’arquebisbe a favor de Bertran de Castellet A les cartes de poblament dels anys 1183 i 1186 es concretava la necessitat de fortificar la vila i degué ésser aleshores que es degué bastir la primera muralla de la vila, a la qual restà Integrat el castell, a l’angle nord-est del nou recinte Al principi del segle XIII el castell degué ser ampliat, o almenys reformat, ja que per aquesta causa, i perquè els veïns eren obligats a treballar en les obres, aquests presentaren un plet contra el…

El seu objectiu era la igualació del sostre competencial entre les comunitats autònomes i establir la primacia de les lleis i normes dictades pel govern espanyol sobre les de les comunitats autònomes En l’article 2 “se entenderá que corresponde a las Cortes Generales o, en su caso, al Gobierno la determinación de los  principios y reglas esenciales de la regulación de la materia de que se trate” afirmava la capacitat de l’Estat d’interferir en la normativa autonòmica, i en l’ article 4, establia explícitament que "Las normas que el Estado dicte en el ejercicio de las competencias que le…